El jugador pot iniciar un tiroteig al mig de la plaça de Catalunya, accelerar a més de 200 quilòmetres per hora per la Diagonal i amagar-se pels carrerons que hi ha pels voltants de la catedral quan la policia estigui a punt d’atrapar-lo. Pot fer esclatar cotxes creant el caos al mig de la Rambla o dedicar-se a traficar amb armes a l’entrada de la Sagrada Família. El contingut de The wheelman no té res que no s’hagi vist en qualsevol altre joc d’acció; la diferència és que aquest cop l’escenari és Barcelona.

Potser per això, perquè és més incòmode veure violència virtual a la teva pròpia ciutat que a la ciutat del veí, les primeres imatges del videojoc han sigut molt mal rebudes per l’Ajuntament de Barcelona. La regidora d’Eduació, Montserrat Ballarín, va declarar que The wheelman “ofereix una imatge errònia dels valors que caracteritzen la ciutat” i que l’Ajuntament intentaria prendre mesures legals per frenar la publicació del videojoc.

Descripcions exagerades
A aquestes declaracions els mitjans de comunicació hi van afegir descripcions exagerades i del tot allunyades de la realitat sobre el contingut del videojoc. Que si consistia a atropellar vianants, que si hi havia missions on el jugador havia de posar bombes en edificis emblemàtics de la ciutat, que si l’objectiu final és un atac terrorista... la polèmica quedava servida i la confusió escampada. Gràcies a la col·laboració de Midway, desenvolupadora del joc, el diari AVUI ha tingut accés a una versió preliminar de The wheelman i ha descobert que el joc no és tan violent com sembla.

En primer lloc, el protagonista del joc no és un delinqüent, sinó un agent de policia que està infiltrat en el si d’una organització mafiosa que opera a la ciutat. Així, les males accions que ha de dur a terme durant el joc són conseqüència de la seva situació encoberta, i ell les intenta evitar en tot moment. En segon lloc, no estem parlant d’un títol on el jugador tingui via lliure per fer el que vulgui.

Més persecucions que trets
Se l’ha comparat amb el polèmic Grand theft auto, però té més a veure amb Driver. Encara que el joc conté trets, la major part de l’acció consisteix en persecucions al volant, molt similars a les que pot oferir qualsevol pel·lícula d’acció feta a Hollywood.

El ritme és tan trepidant que l’escenari de la ciutat, els seus carrers i els seus edificis passen desapercebuts per al jugador, massa atent en el frec a frec amb el vehicle enemic, els revolts que es tanquen en moments inesperats i alguns salts sorprenents, que fan que el vehicle surti disparat de la carretera i acabi creuant un edifici.
La presència de Barcelona s’endevina en la diversitat dels seus barris. Cada missió està ambientada en un barri diferent en funció de l’estil de conducció. El centre de la ciutat és idoni per fer ziga-zagues entre vehicles, la Diagonal és un espai perfecte per a les persecucions de llarg recorregut, mentres que el Born és la zona escollida per deixar el cotxe aparcat i provar sort amb la moto.

Fer el turista
I entre una explosió i la següent, el jugador pot fer un cop d’ull als edificis més emblemàtics de la ciutat, com arala catedral, la Sagrada Família o la Pedrera, i fixar-se en altres detalls que només detectaran els barcelonins, com els característics quioscos de la ciutat o locals amb noms i cognoms que han sigut reproduïts a la perfecció.
The wheelman ha aixecat gran expectació a nivell internacional (en part gràcies a la presència com a protagonista de l’actor Vin Diesel) i si res no ho impedeix arribarà a les nostres botigues a finals d’any, disponible per a les consoles PlayStation 3 i Xbox360.