El Consell d'Europa proposa que les comunitats autònomes espanyoles amb llengües cooficials desenvolupin un model d'ensenyament d'"immersió total", tot i que reconeix que en "la majoria" d'aquestes autonomies l'ensenyament d'aquestes llengües es basa en un model bilingüe, que, segons explica, no correspon als compromisos adoptats per Espanya després de la ratificació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries.

En un informe donat a conèixer aquest dijous, el Comitè de Ministres, màxim òrgan de decisió del Consell d'Europa, recomana a les autoritats espanyoles, entre d'altres coses, que "prenguin mesures per adoptar un marc jurídic específic de protecció i promoció de l'aragonès i el català d'Aragó" i que "precisi l'estatus", i "arribat el cas adopti mesures de protecció i promoció" de l'amàzic a Melilla, l'àrab a Ceuta, el gallec a Castella i Lleó i el portuguès a Olivenza (Badajoz).

En el document, el Comitè d'Experts de la Carta –que va ser signada per Espanya el 5 de novembre de 1992 i ratificada el 9 d'abril de 2001– avalua la situació de les llengües regionals i minoritàries a Espanya, a partir d'un informe proporcionat per les autoritats sobre el compliment de la Carta i després d'una visita "sobre el terreny" feta entre el 10 i el 14 de setembre del 2007. A més, elabora una anàlisi del seguiment de les recomanacions que el Comitè de Ministres va fer en una primera ronda de seguiment.

En concret, els experts del Consell d'Europa lamenten que les autoritats no hagin solucionat els problemes que recalcaven en les primeres recomanacions sobre la utilització de les llengües cooficials en els serveis públics, que, afirma, està "en retrocés en el conjunt de les comunitats autònomes".

També consideren "insuficients" les mesures preses a nivell estatal per "garantir que tota part que ho demandi tingui verdaderament la possibilitat d'utilitzar una llengua cooficial durant un procediment judicial o en les seves relacions amb l'Administració".

Amb tot, felicita Espanya per "la seva cooperació" i per "l'alt grau de reconeixement i de protecció del que es beneficien, en el pla dels principis, les llengües regionals o minoritàries", tot i que hi hagi "encara un desajust manifest entre alguns compromisos subscrits i el nivell de protecció assegurada".