L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha enviat al president del Parlament Europeu, Hans-Gert Pöttering, el darrer dels editorials que publica cada setmana a la web del Centre d’Estudis Jordi Pujol, titulat Catalunya i Europa. Pujol l’ha traduït a l’alemany i l’ha enviat a Pöttering perquè el polític del Partit Popular Europeu no es quedi només amb la imatge que l’únic que interessa als catalans d’Europa és que es pugui parlar en català a les seves institucions, ja que en la seva darrera visita a Barcelona, totes les preguntes que va rebre en una conferència van anar en aquest sentit.

A més d’una breu anàlisi històrica de com Catalunya ha mirat sempre a Europa, des del seu naixement vinculat a l’Imperi Carolingi fins al franquisme, passant especialment per la Guerra de Successió, Pujol situa l’estat de les relacions entre Catalunya i la Unió Europea en el fet que el “regionalisme europeu” ha estat frenat i els Estats han adoptat posicions estatalistes respecte a la Unió, quan des de Catalunya es tenia l’esperança que la UE comportaria “canvis en l’estructura dels Estats” que a Espanya beneficiarien les reivindicacions catalanes “no en termes d’independència, però sí en el sentit de fer més fàcil i més àmplia l’autonomia”. I en el cas concret de la llengua catalana “també el seu reconeixement ha quedat clarament per sota del que molts a Catalunya havien esperat”. L’expresident ja admet que hauria estat ingenu pensar en l’oficialitat, però que es podia esperar de Brussel·les “més bon tracte i comprensió”, malgrat admetre que calia una posició més compromesa dels governs espanyols. I en aquest sentit demana realisme, definir bé els objectius per part de partits i govern i ser seriosos.

A partir d’aquí, Pujol reivindica anar a Europa a parlar dels problemes catalans, com fa tothom amb els seus. Però “s’ha de fer bé”. I “no tot és llengua”. A Brussel·les “s’ha de defensar la nostra identitat, la nostra economia, les nostres infraestructures, la reforma del paper d’Europa al món, la qualitat de la democràcia i el benestar europeus”. I Pujol cita especialment el corredor ferroviari en TGV amb França i els ports de Barcelona i Tarragona, sent conscients que els esforços a Europa no reeixiran si els governs de Madrid no hi ajuden. “O en el cas del català, si com han fet molts cops, obstaculitzen”, diu.