Jordi Basté
Director i conductor d’‘El món a RAC 1’
Tot i que les idees expressades per Carretero em semblen magnífiques i hi ha molts catalans que encara que no siguin independentistes es comencen a creure que no hi ha res a fer amb Espanya, crear un partit nou em sembla dividir encara més el catalanisme.

Salvador Cardús
Sociòleg
La sensació d’atzucac a la política catalana, on govern i oposició semblen incapaços de sortir de la ratera on s’han ficat, fa pensar que una nova opció d’independentisme radical però socialment assenyada podria connectar amb el malestar actual i arribar a tenir un espai electoral gens menyspreable a les properes eleccions.

Joan Capdevila
Director d’El Matí Digital
Bé conceptualment pel que representa d’evolució del catalanisme polític, que força que cadascú es posicioni amb claredat. Insuficient perquè a unes eleccions cal presentar-s’hi amb un programa complet. Ningú li pot discutir a Carretero el coratge ni la generositat, qualitats poc abundants entre els nostres líders.

Jordi Porta
President d’Òmnium Cultural
A part de lícita, la proposta té una certa lògica. El problema és, crec jo, el de sempre. Hi ha molta més coincidència del que sembla en els objectius finals de tot el món catalanista. El problema és la divergència estratègica i com sumar per tal d’arribar a una majoria social que els faci democràticament viables.

Josep M. Solé i Sabaté
Historiador
És un procés natural que davant d’una situació d’impàs hi hagi persones que facin aquest pas. És lògic que apareguin moviments socials que hi busquin una sortida. Ho atribueixo més a això que a conflictes interns a ERC.

Víctor Alexandre
Escriptor
Entre la independència per al 3000 que planteja la direcció d’ERC i l’acte de sobirania que suposa la proposta de Carretero em quedo amb la segona  opció. ERC justifica l’immobilisme en nom de les polítiques socials. Quina política social hi ha més important que la llibertat? El 2010 caldrà fixar una data. Només així la independència deixarà de ser una pastanaga per ser una realitat.

Vicenç Villatoro
Escriptor i periodista
Tinc la sensació que el mapa electoral dels partits a Catalunya està saturat i no hi ha espai per crear noves formacions polítiques. S’han de crear corrents d’opinió o plataformes i que les liderin els partits ja existents. Tota opció ha de tenir un pla B i aquí no l’hi veig per enlloc. Una cosa és què fer si tens una majoria social i l’altra és què fas si no la tens. Pots presentar-te a les eleccions, treure 7 diputats i, si no pots aplicar el teu programa, desprès què?

Alfons López Tena
Director del Cercle d’Estudis Sobiranistes
Per assolir la independència, a més de la mobilització social, cal que tinguin èxit candidatures que la proposin com a projecte, que centrin l’acció política en funció de l’objectiu d’Estat propi, i fer camí junts, com a Escòcia, Montenegro o Eslovàquia.

Jordi Sànchez
Politòleg
Catalunya només obtindrà la independència amb una majoria parlamentària que la impulsi. La proposta de Carretero té el defecte d’haver estat formulada per algú que sembla estar més a prop de trencar un partit que de sumar gent i il·lusions. Pot ser que en surti un nou partit, però no hi veig cap candidatura unitària de debò.

Mònica Sabata
Plataforma pel Dret de Decidir
La independència és una de les possibles respostes a l’exercici del dret de decidir, que és l’exercici de la democràcia. Ja hem dit moltes vegades que el dret de decidir és a l’agenda política del nostre país i que diferents candidatures tinguin la independència com a eix central n’és una bona mostra.

Josep A. Vilalta
Portaveu de la CUP
És un intent d’aglutinar el descontentament amb la línia oficial d’ERC. Una candidatura amb un únic punt programàtic només podria tenir sentit si ja hi hagués una majoria social favorable a la independència, que permetés proclamar-la l’endemà.

Patrícia Gabancho
Autora de ‘Crònica de la independència’
Té la virtut de fer evident que segons quins partits no ho són gens, d’independentistes. Bravo per això, però no crec que la solució sigui un nou partit, que atomitzaria l’espai electoral nacionalista, i el faria improductiu. Acabaria sent el Ciutadans de l’independentisme: monotemàtic, poc atractiu i declinant. Necessitem que els partits grans radicalitzin posicions.