A la cadena de cafeteries Starbucks, que és aquella que et demanen el nom per servir-te un cafè (¿?) estan de sort. Si més no, als establiments dels Estats Units. Resulta que l'Instituto Cervantes, amb diners públics pagats per tots els contribuents, impartirà als seus cent mil empleats un curset per aprendre espanyol.

La mesura no em sembla desencertada, no pas perquè garanteixi una millora de la qualitat del cafè, aigualit pel meu gust, ni tampoc perquè sigui de vital importància per als potencials clients ser atesos en castellà, que al capdavall es tracta d'una cafeteria. El que passa és que és molt comprensible que un govern destini els seus diners a la promoció de la seva llengua arreu del món i és del tot legítim que això ho faci en temps de crisi, sense caure en la demagògia barata de fer creure que els diners serien més útils en qualsevol altre quefer.

Per això mateix cal felicitar l'Institut Ramon Llull, perquè intenta fer si fa no fa el mateix que el Cervantes amb l'afegit que ha de patir campanyes mesquines, malintencionades i roïnes per part d'aquests ciutadans del món que diuen defensar-ho tot però que posen bastons a les rodes dia sí dia també al mínim intent del català de treure el cap fora del seu àmbit lingüístic i fins i tot discuteixen que pugui actuar-hi dins. El Cervantes té un Estat a favor, el Ramon Llull es conformaria amb no tenir-lo en contra.