Els dolents
La proverbial astúcia de José Zaragoza ens presenta un hàbil cartell del PSC per a les europees. Aconsegueix dues coses: que en parlem i situar el debat electoral allà on més els convé als socialistes catalans. El gran argument del PSC sempre era frenar el PP. El pacte basc ha complicat molt aquest discurs, i el PSC el recicla amb un de genèric: frenem la dreta europea. Amb això posa el debat allà on li interessa, la confrontació entre dreta i esquerra, i obvia i fa invisible allò que el perjudica: que a Catalunya no es vota només en termes de dreta o esquerra, sinó també en termes de projecte nacional. I que a Europa –i a Catalunya–, a diferència d’Espanya, existeix el centrisme polític, amb un espai específic.

Els rostres
Però el cartell té un problema: aquesta dreta malèfica ha d’encarnar-se en noms. Surten Berlusconi, Aznar, Chirac, Bush i Kaczinsky. Un poti-poti interessant. Uns jubilats, altres en actiu. Uns que eren a la foto de les Açores –però també hi havia en Blair!– i un Chirac que estava en contra de la guerra de l’Iraq. Curiosos els noms escollits. Però més curiosos els que no hi són. No hi ha els principals líders. No hi és Sarkozy. No hi és Angela Merkel. Potser perquè al partit del govern espanyol no li interessa posar el dit a l’ull a líders europeus que li han fet grans favors, com Sarkozy. O perquè no és gens clar que figures respectades i serioses com Angela Merkel provoquin a l’electorat unes fortes ganes de castigar-les.

Trampes
El cartell fa trampes: presenta una dreta caricaturesca, oculta una dreta real, oblida que a més de les dretes i les esquerres hi ha més coses... Però té una virtut. Ens ve a dir que a Europa hi ha dues dretes. La que surt a les fotos, caricaturesca, i la que no hi surt. A quina vol pertànyer el PP? A quina pertany Rajoy? A quina pertany Mayor Oreja, orgullós que el seu avi prohibís als fills parlar basc? És una pregunta central. Tot i que ens duria a una altra pregunta: si algú fes un cartell simètric, caricaturesc, contra les esquerres, ¿hi posaria la foto de Zapatero? No hi posaria la de Blair ni la de Felipe González. Fa quatre anys, no hi hauria posat la d’un Zapatero esperançador. ¿L’hi posaria, avui?