La llengua catalana està en risc de desaparèixer a les zones urbanes del País Valencià, la Catalunya del Nord i l'Alguer, segons es desprèn de l'informe sobre la situació de la llengua catalana que ha elaborat l'Institut d'Estudis Catalans.

Es calcula que només la meitat de valencians que viuen a les ciutats transmeten el català als seus fills. A l'Alguer i la Catalunya Nord, la transmissió de pares a fills ha desaparegut gairebé del tot.

L'estudi també indica que el català avança com a llengua d'ús a les llars, sobretot a Catalunya. Tot i així, des de l'IEC acusen l'Estat de posar traves a la promoció de la llengua catalana, sobretot al País Valencià, les Illes i la Franja.

Segons un dels autors de l'estudi, Natxo Sorolla, la situació al País Valencià és especialment complicada. En aquest sentit, l'informe també ha detectat un possible trencament de la transmissió a Castelló i Alacant. Tot i així, ha afegit que hi ha una diferència important entre les àrees urbanes i rurals, on l'ús del català és més gran.

En l'altre pol, cal destacar que s'ha detectat una bona vitalitat del català a Andorra, malgrat l'elevat índex d'immigració que té aquest país. El català també gaudeix de bona salut a les Terres de l'Ebre, comarques gironines, comarques centrals, Ponent i Alt Pirineu-Aran. En pitjor estat de salut, hi ha les ciutats de Barcelona i Tarragona, les Illes i la Franja.

El català a les llars
De fet, es calcula que més del 80% de persones usen el català a les llars a les comarques centrals; entre el 60% i el 80% ho fan a la Franja de Ponent; entre el 40% i el 60% ho fan a les zones més urbanes de Catalunya i les Illes Balears; entre el 20% i el 40% ho fan a Andorra i País Valencià; i menys del 20% ho fan a la Catalunya Nord i l'Alguer.

Segons aquest estudi, uns 11 milions de persones entenen el català; 9 milions de persones el saben parlar; i uns 6 milions l'utilitzen a la llar. D'aquests 6 milions, 5 el parlen de forma prioritària, i la resta l'usa conjuntament amb la segona llengua.