L'inspector del Cos Nacional de Policia Eduardo Antonio Puelles García, cap del grup de vigilàncies especials de la brigada d'informació de Bilbao, encarregada de la lluita contra ETA, ha mort aquest divendres a les nou del matí en un atemptat que, segons tots els indicis, ha estat preparat per ETA.

Una bomba adhesiva col·locada als baixos del cotxe de l'agent ha esclatat quan el policia l'ha engegat, en un pàrquing d'Arrigorriaga, la població on vivia.

Quan el cotxe estava cremant i encara no se sabia la identitat de la persona que es trobava dins del cotxe, totalment calcinat, estacionat en un aparcament al barri de Santa Isabel, ha aparegut la dona de la víctima, que ha alertat que es podria tractar del seu marit.

La vídua de Puelles i un dels seus dos fills han estat traslladats a un centre hospitalari després de sentir l'explosió de la bomba i patir una crisi nerviosa, ha informat l'alcalde d'Arrigorriaga, Alberto Ruiz de Azua.

Puelles, de 49 anys, va ingressar el 1982 al cos de la Policia Nacional. Va arribar a inspector en cap el 2002.

Un municipi objectiu d'ETA
No és la primera vegada que ETA atempta a Arrigorriaga. El primer de maig de l'any passat la banda terrorista va col·locar un artefacte explosiu al polígon industrial de Martiartu, davant d'un edifici del ministeri de Treball i Assumptes Socials. Va ocasionar nombrosos danys materials en una zona deshabitada.

Aquesta explosió, juntament amb dues més que al mateix dia hi va haver a Sant Sebastià, es va produir hores després que l'alcaldessa d'Acció Nacionalista Basca (ANB) d'Arrasate, Inocencia Galparsoro, ingressés a la presó.

Arrigorriaga pertany a la comarca del Gran Bilbao i és un municipi situat a 9 quilòmetres de la capital biscaïna.

Té 12.000 habitants i l'ajuntament està encapçalat per un alcalde del PNB. Entre els regidors n'hi ha 4 del PSE, 2 del PP, una tinent d'alcalde d'EB i una altra d'EA.

L'exdirigent d'ETA José Miguel Beñaran, Argala, era d'aquest municipi basc. Argala va participar en l'atemptat contra Carrero Blanco i després de ser assassinat l'any 1978 pel Batallón Vasco-Español, la corporació local d'Arrigorriaga va posar el seu nom a la plaça principal de la població.