A l’informe anual del Banc Mundial sobre bon govern i lluita contra la corrupció corresponent al 2008, que acabem de conèixer, Espanya hi queda molt pitjor del desitjable i esperable. Existeixen força mecanismes per lluitar contra la corrupció –que intueixo que afecta Catalunya d’una manera semblant a la resta de l’Estat–. Els governs, els Parlaments i la justícia hi poden fer molt, certament. També, per descomptat, el món de l’ensenyament, les organitzacions no governamentals i els mitjans de comunicació. Des de l’ensenyament i els mitjans de comunicació, tot i que no solament, es poden promoure de forma activa valors i actituds de rebuig a aquestes pràctiques, que no només afecten les altes esferes i no només s’encarnen en personatges com el pervers Bernard Madoff, sinó que es manifesten igualment, a menor escala, en la vida quotidiana, laboral o no, a través de pràctiques adherides a la nostra cultura i que o no ens han escandalitzat mai o resulta que han deixat de fer-ho.

La nostra cultura és, justament, i al meu entendre, la mare dels ous. Perquè, si el ciutadà, lluny de qualsevol tolerància, reprovés amb rigor i fermesa el que fa trampes, el que se salta les regles de joc, si rebutgés realment el trampós en lloc de tenir-lo per un tipus espavilat, com algú que n’ha sabut més que els altres, com passa sovint, segur que la corrupció entre nosaltres seria menor. Si, en definitiva, la percepció de la corrupció fos una altra, la mateixa pressió social la faria minvar i, a més, els polítics i la resta d’actors la combatrien amb més vigor. El fet que a la classificació Itàlia i Grècia acompanyin Espanya subratlla justament el paper fonamental que la cultura juga en aquesta qüestió.