Quan un diari nacionalista espanyol li parli de bilingüisme, vigili la cartera. El diccionari de la realitat té molt clara la definició de bilingüisme brunetístic: “Acte d’usar un eufemisme pretesament integrador darrere del qual només s’amaga un sol objectiu consistent en l’extermini de la llengua que els molesta. Vegeu el que està passant al País Valencià amb el seu idioma”. Per cert, al mateix diccionari la definició de llibertat és: “Apropiació perversa d’una paraula universal en benefici propi”.

El problema dels senyors Brunete és que el seu nacionalisme excloent, que té com a gran objectiu final eliminar els idiomes no espanyols, és ideològic, sí, però sobretot és econòmic. Aquí han trobat una veta que els permet vendre exemplars i, tal com van les coses, qualsevol no ho aprofita, oi? Però com que aquesta mena d’informació va directament a la vena del client, cal anar augmentant la quantitat, ja que, si no, no fa efecte. I cada dia més dosi, i més, i més, i més, pot acabar provocant als seus lectors (i a les seves lectores) un Michael Jackson fulminant. Per evitar-ho, han trobat una solució molt enginyosa, que és anar canviant la composició de la droga. I, reconeguem-ho, el còctel que estan servint actualment està molt ben elaborat.

Analitzada la seva composició, arribem a la conclusió que inclou la base habitual de mentides i demagògia de consum unineuronal però han sabut afegir-hi la crisi.

D’aquesta manera s’aconsegueix, per exemple, poder retreure que el cost dels intèrprets de l’únic dia en què al Senat poden parlar-se les llengües oficials de l’Estat és de 6.500 euros... com dient: “Fixi’s, es gasten els seus diners en una cosa tan estúpida”. Ei, i seria un argument impecable, si no fos perquè són ells els que s’omplen la boca de bilingüisme i de llibertat, exactament el mateix que neguen als altres.