Catalunya també pateix un dèficit fiscal amb l'Estat en l'àmbit de la Seguretat Social. Aquest dèficit suposa, entre d'altres coses, i segons indica l'últim estudi del Cercle d'Estudis Sobiranistes, que les pensions dels catalans no reflecteixen la major productivitat de l'economia catalana, la seva taxa d'ocupació ni l'elevat nivell de vida de Catalunya.

En xifres concretes això es tradueix en què la transició d'un sistema centralitzat espanyol de Seguretat Social a un sistema propi català augmentaria en 174,73 euros mensuals la pensió mitjana de Catalunya, que en aquests moments se situa en uns 774 euros. En total, suposarien 2.446,26 euros anuals més per català.

 L'estudi El dèficit fiscal del sistema de Seguretat Social català amb l'administració central, presentat aquest matí, calcula que el dèficit en aquest apartat és de 3.644 milions d'euros només per l'any 2007, xifra que representa l'1,85% del PIB de Catalunya i el 14,7% dels ingressos aportats.

Les autores de l'estudi –Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB, i Guadalupe Souto, del departament d'Economia Aplicada de la UAB– conclouen que Catalunya genera més ingressos a la Seguretat Social que la resta de l'Estat "per la seva molt superior taxa d'ocupació i per la seva major cotització mitjana. En canvi, pel que fa a les despeses, i per tant, en el nivell de les pensions, Catalunya rep menys despesa que la resta de l'Estat". 

Catalunya produeix gairebé el 19% del PIB de l'Estat, mentre que la seva població està per sota del 16%, una diferència que s'explica tant per una taxa d'ocupació més elevada com per un PIB per ocupat més gran.

En aquest sentit, estableixen que el fet que la pensió mitjana no reflecteixi la major productivitat de l'economia catalana, a causa de la política redistributiva, fa que les despeses siguin inferiors a les que s'obtindrien amb un sistema propi de seguretat social.

Així, indiquen que la taxa de reemplaçament (la ràtio entre la pensió i la productivitat mitjana) és al voltant d'un 8% inferior al que hauria de ser. "La redistribució que actua en el sistema de Seguretat Social espanyol fa que l'augment de la productivitat de l'economia catalana no es reflecteixi proporcionalment en una pensió mitjana més elevada", diu l'estudi.

Paluzie i Souto expliquen que el sistema de pensions actual és un sistema de repartiment que implica que la Seguretat Social utilitza les cotitzacions que recapta en cada moment per fer front a les pensions que ha de pagar en cada moment. D'aquesta manera, les cotitzacions que paguen aquells que contribueixen ara serveixen per cobrir les necessitats de pensions d'aquells que les perceben en el mateix moment.

"Per aquesta raó, la transició d'un sistema centralitzat espanyol de Seguretat Social a un sistema propi català no comportarà més costos que aquells puntuals que es derivin de la negociació de transferència com en qualsevol altra competència", sentencien les autores.

Però, segons aporten, un sistema de seguretat social català no només podria garantir-se des del primer moment, sinó que el valor mitjà de la pensió podria ser superior: "D'una pensió mitjana anual de 9.856,84 euros es passaria a una pensió mitjana de 12.303,2 euros".

Ara bé, si aquests 174,73 euros mensuals per pensionista de més es destinessin a crear un fons de reserva propi per garantir la sostenibilitat del sistema a llarg termini, entre els anys 2004 i 2007 el fons de reserva de Catalunya, hauria pogut arribar a 13.097,2 milions d'euros.

El fons de reserva està pensat com un matalàs de seguretat per atendre les prestacions socials en el futur per si arriben temps de vaques magres. El fons es nodreix del superàvit (els ingressos per cotitzacions que superen la despesa de les pensions i altres prestacions) de la Seguretat Social.

De fet, sense les aportacions de Catalunya al compte de la Seguretat Social de l'Estat el fons de reserva espanyol no hauria estat superior als 4.500 milions d'euros per al període 2004-2007.