El desacord intern del tripartit generat per la proposta de llei electoral presentada pel conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha esclatat del tot aquest dilluns. El president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, ha ratificat l'opinió del viceprimer secretari, Miquel Iceta.

En una entrevista a RAC1, Montilla s'ha mostrat d'acord amb Iceta en el fet que la legislatura està massa avançada per entrar en un debat tan complex. Però el president encara hi ha afegit un altre inconvenient: les escasses possibilitats que el text articulat del republicà Ausàs sigui aprovat.

"Segons l'Estatut, per aprovar aquesta llei calen dos terços del Parlament, no n'hi ha prou amb la majoria absoluta del govern, i aquests dos terços no hi són", ha al·legat Montilla sense concretar quins partits considera que hi votarien en contra.

La resposta d'ERC no ha trigat. En la compareixença posterior a la reunió setmanal de l'executiva del partit, el secretari general, Joan Ridao, ha discrepat de Montilla obertament. "És oportú i no és extemporani el debat, després ens queixem que la gent no va a votar perquè no som capaços de complir els nostres programes", ha advertit, en referència a l'abstenció i el vot en blanc creixents, més alts a Catalunya que en altres territoris.

ICV també s'ha afegit al debat. Pel secretari general de la federació, Joan Herrera, l'aprovació d'una llei electoral pròpia per a Catalunya –encara es funciona amb l'espanyola– és urgent. "Nosaltres voldríem que tirés endavant i que es debatés la proposta del govern, però si això no passa nosaltres donarem suport a la ILP presentada", ha anunciat. Herrera es referia a la iniciativa legislativa popular (ILP) presentada per Ciutadans pel Canvi (CpC), que té el suport explícit de l'expresident Pasqual Maragall. Tant la proposta de CpC com la d'Ausàs preveuen acabar amb la tradició de llistes tancades i bloquejades, perquè l'elector tingui alguna cosa a dir sobre els diputats a escollir, en lloc de limitar-se a triar unes sigles.