A la comarca del Matarranya el 90 per cent de la població utilitza el català / J.P.
Els confins de la llengua (1): La Franja del català
El català de la Franja, sense diferències notables amb els parlars de Lleida i els Pirineus, és molt més present que en molts indrets de Catalunya, mentre espera que les Corts d’Aragó aprovin una llei de llengües per fer-lo oficial
Jordi Palmer
Ult. Act. 08/09/2009 02:09
La comarca del Matarranya, l’única de les que conformen la Franja de Ponent en la qual tots els municipis són de parla catalana, és un perfecte banc de proves per prendre el pols a la vitalitat del català en aquesta zona del domini lingüístic. Amb capital a Vall-de-roures, aquesta comarca habitada per poc més de 15.000 persones viu a la vegada el fet de ser el territori on l’ús del català és més present de tot l’àmbit –superior a molts indrets de Catalunya– i un dels llocs on la protecció oficial és més feble.
“La situació és d’un ús molt extensiu a nivell de carrer”, afirma el sociolingüista Natxo Sorolla, que afegeix que la situació “és bastant diferent” quan es tracta de la “llengua institucional”, on el català gairebé no té presència. “L’escola és completament en castellà i només hi ha dues hores de català en tota la setmana” , afegeix.
De fet, el català, llengua que domina un 90 per cent de la població, tan sols té un tímid reconeixement en la legislació aragonesa a l’espera que una llei de llengües, que les Corts haurien d’aprovar per mandat estatutari, en reconegui l’oficialitat. El projecte, però, topa amb la negativa del PAR (Partit Aragonès) a admetre la denominació de català per a la llengua de la Franja.
La qüestió del nom
Tal com passa en altres territoris del domini lingüístic, el nom que designa la llengua és motiu d’estèrils polèmiques que, tot i topar contra el sentit comú i els criteris filològics, perviuen per raons polítiques. Tot i així, el sentit comú comença a imposar-se, fins i tot a les files del mateix PAR. Francisco Esteve, alcalde de Pena-roja de Tastavins, reconeix que per a la majoria de veïns és clar que “la llengua que parlem és el català”, tot i que encara n’hi ha que mantenen la denominació de chapurreao. Però Carlos Fontanet, també del PAR i president comarcal, considera que totes les denominacions –“chapurreao, matarranyenc o català”– són vàlides i, a més, defensa que sigui una “acadèmia aragonesa” la que fixi els criteris lingüístics sobre el català, en comptes d’una institució com l’IEC.
En tot cas, pel filòleg Artur Quintana, “no hi ha trets específics” del català d’Aragó, ja que tots els parlars de la zona tenen relació amb el que es parla a l’altra banda: “Més cap al sud s’assembla més al valencià, més cap al nord s’assembla més als parlars de Lleida i més amunt s’assembla als parlars del Pallars”.
Tot plegat, la situació present a la Franja, amb problemes també pel que fa a l’escolarització, és la d’esperar que finalment se’n reconegui l’existència de forma oficial.
Entrar. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-se. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: l'AVUI.cat adverteix que no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per això, cada comentari es publicarà sempre amb el nom i els cognoms de l'autor i amb la població de residència.
Per afegir comentaris a qualsevol informació és necessari que us doneu d'alta en el registre de l'AVUI.cat. No s'admetran insults ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones. L'AVUI.cat es reverva el dret de no publicar els que vulnerin aquesta norma.

4 opinions
04.
Molt interessant el video de l'Avui.tv que acompanya la notícia. No obstant, em considero coneixedor profund de la problemàtica de la llengua a l'Aragó, ja que la meva família prové del Matarranya, i puc afirmar que el vídeo té una mancança greu. En ell només hi apareixen persones que estan a favor d'anomenar català, i de la cooficialitat (en resum, allò que tothom amb dos dits de front ja sap). Però si analitzem la realitat d'aquells pobles, veurem que hi ha un sector considerable de gent que és reàcia a admetre que la llengua es digui català, i fins i tot hi ha qui afirma que són llengües diferents. Només escoltant i analitzant també el seu punt de vista (tot i ser evident que no tenen raó ni cap fonament científic) entendrem d'on vé el problema.
Una altra cosa: la gent del Matarranya no és catalana, i la gran majoria tampoc s'hi sent, i no tan sols vol ser-ho. Se senten molt i molt aragonesos, independentment de la llengua que parlen, ja que no és una llengua que els vingui de Catalunya, sinó que els és pròpia des de l'època Corona d'Aragó. És a dir, que el català és tant de Catalunya com d'Aragó.
Per tant, tinguem clar que no és un problema de fronteres, ni de política, ni d'annexions de territori, sinó de llengua. Suposo que és el mateix que si a un austríac li dius que és alemany o a un xilè li dius que és mexicà.
A més, és un problema que s'ha de resoldre des de dins d'Aragó, millorant l'educació de la gent i el coneixement del seu entorn, per tal que s'adonin ells mateixos de què parlen i del valor que té. Qualsevol intent d'influir en l'assumpte que vingui des de Catalunya o València pot ser vist com una ingerència.
I ja per acabar, recordar que si parlem de defensar el català de l'Aragó, hauríem de començar a aprendre'ns alguns noms, com per exemple, a dir Vall-de-roures, i d'una vegada per totes aprendre a dir "EL Matarranya" i no "LA Matarranya".
Salut a tothom.
03.
Visca la Corona de Aragó.
02.
La politica és contra catalunya. Ja s'han oblidat que l'Urgell el van
partir en dos al traçar la ratlla sobre el mapa d'espanya. Tenen por de
reconèixer que Cathalunya quan tot va començar, un conjunt de comptats
lleials a la casa de Barcelona, ja tenía més superfície territorial que
l'Aragón, i que la seva hereva era "princesa" no pas reina en el moment de
desposar al compte Berenguer, a diferencia d'Isabel de Castilla y Leon.
(Durant la baixa edat mitjana no era habitual una dona regent)
01.
... sigui com sigui. la qüestió es que no es digui català ... aquest del
PAR som tocats del bolet. Això em recorda ho bé que el vaig passar la
revetlla de l'any passat a Valderobles (Matarranya) amb foguera i coca ...
visca la Matarranya !!! Visca la Terra !!!