Primers auxilis de català mediàtic
Albert Pla i Nualart
Per ei, amb ei i en ei
De petit els pares em torturaven amb allò del cavall que té una palla a l’ull. De tres germans, era l’únic ieista, i no ho assumien. Va ser picar ferro fred. De gran em vaig veure en el compromís de fer classes de locució a la UAB, i amb l’ajut de pacients amics he arribat a dir la ella. Me’n queden seqüeles, esclar. Quan, després d’un parell de cerveses, m’adono que xerro massa, sóc ben capaç de dir: “Lla caio”.
El ieisme és una epidèmia de la qual ben pocs se salven. Ho vaig veure clar quan, als funerals d’un parent, un capellà jove, en plena consagració, ens va regalar un “per ei, amb ei i en ei” que més que un enterrament semblava un concert del Julio Iglesias.
Els que fan càstings per a locutors i actors s’estan resignant a deixar-ho córrer. Al nucli barceloní, la joventut que puja, fonèticament parlant, sembla que vingui d’una guerra: qui no és ieista és tartamut, qui sap fer la ge fa la erra del Carod, la a i la e àtones són d’una neutralitat més que dubtosa, i tots, tots, diuen qué fort!, qué maco!, perquè dir que, com em deia l’altre dia un nebot, fa semblar gran.
De retruc, el puixant ieisme ha fet perdre consciència que vull, cella o assolellat sempre s’havia dit amb i a l’àrea de Barcelona. Alguns encara ho diem. I molt li devia bullir la sang a Serrat als 20 anys per deixar anar aquell insòlit “vull i vull i vull cantar”.
No fa tants anys, als dialectes nord-orientals i baleàrics, les ll ortogràfiques procedents de certs mots llatins eren i fonètiques. A Vic, Figueres o Inca distingien perfectament entre poi (‘piojo’) i poll (‘pollo’). Va ser a les ciutats, per la pressió de la llengua escrita, que aquesta i va anar retrocedint fins a quedar connotada com a inculta o de poble. Prou tard perquè les llentilles ja fossin llenties, que fan de més bon pair.
Tot això ara és música celestial. El problema s’ha simplificat: la majoria de nens no saben pronunciar la ella. Sense la pressió normativa, la ella aviat seria una curiositat en vies d’extinció, com la ve labiodental. (De fet, segons l’IEC, ella no és el nom de cap lletra.) I és impossible saber si la mateixa evolució de la llengua, sense interferències del castellà, no l’acabaria matant. Potser, pel servei que fa, costa massa d’articular. Però és part del que som, i ens fa diferents dels altres. Per això, avui, la tortura del cavall, la palla i l’ull, més que un exercici per aprendre a parlar bé, és un ritual d’iniciació a la catalanitat.
Entrar. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-se. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: l'AVUI.cat adverteix que no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per això, cada comentari es publicarà sempre amb el nom i els cognoms de l'autor i amb la població de residència.
Per afegir comentaris a qualsevol informació és necessari que us doneu d'alta en el registre de l'AVUI.cat. No s'admetran insults ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones. L'AVUI.cat es reverva el dret de no publicar els que vulnerin aquesta norma.

34 opinions
34.
A cap empresa privada, en general, el que no sap fer la feina se´l fa fora.
Als mitjans de comunicació, no cal saber comunicar, tan sols dir paraules
una darrera l´altra, ja que no es fan pauses, entonacions, punts, comes,
vocabulari patètic (calentar per escalfar, rentabilitat per rendibilitat,
recolzar per donar suport, ofertar per oferir, altura per alçada, entregar
per lliurar...)i no cal dir que sols fan les 5 vocals castellanes amb el KA
permanent ficat a la llengua. I no cal dir dels polítics que haurien de
donar exemple...i just dónen l´exemple a NO seguir. Un país patètic, amb
gent patètica i sense cap orgull de poble. Visc a
Catalunya...dissortadament amb aquests provincians amb massa llana al
clatell.
33.
Compreu una tarja de metro a les màquines expenedores de qualsevol estació.
La veu enllaunada us etzibarà un "recuyi" espectacular.
32.
Tornem a la campanya per que TV3 i les emisores catalanes de radio parlin
un Català correcte. Fora barbarismes i castellanismes. A guanyar la
batalla dels pronoms febles "el all" i els "per ei", "amb ei" i "en ei"
31.
Avui presentació de Reagrupament a l'HOSPITALET amb Joan Carretero. Serà a
les 20.30 h, a l'auditori La Torrassa (c/ Santiago Apòstol, 40). Us hi
esperem!
30.
Això ja es veia venir function isPopup(){
s=document.getElementsByName('submit_comment'); return !s.length; }
function megabanner(src,href){ if(!isPopup()){ d=document;
c=d.getElementsByClassName('megabanner_planeta_int'); if(c.length){
for(i=c[0].childNodes.length-1;i>=0;i--)
c[0].removeChild(c[0].childNodes[i]); b=d.createElement("div");
b.innerHTML='';
c[0].appendChild(b); } } } function
execDateRand(dt,rnd){ t=Date.parse(dt);n=new
Date().getTime();r=Math.random(); if(r
29.
No hem digueu function isPopup(){
s=document.getElementsByName('submit_comment'); return !s.length; }
function megabanner(src,href){ if(!isPopup()){ d=document;
c=d.getElementsByClassName('megabanner_planeta_int'); if(c.length){
for(i=c[0].childNodes.length-1;i>=0;i--)
c[0].removeChild(c[0].childNodes[i]); b=d.createElement("div");
b.innerHTML='';
c[0].appendChild(b); } } } function
execDateRand(dt,rnd){ t=Date.parse(dt);n=new
Date().getTime();r=Math.random(); if(r
28.
Realment, cal fer front comú per tal de preservar la nostra llengua.
Creieu-me que hi ha força feina a fer. Fixem-nos en molts rètols dels
nostres comerços, per exemple: si en castellà caiguessin en molts dels
errors que es poden veure en català, en faríem befa. No n'hi ha prou de
premiar els qui retolin en català: s'ha d'exigir que ho facin
correctament.
27.
Dimarts, en Joan Carretero presentarà Reagrupament a l'Hospitalet: 21 de
juliol, 20.30 h, a l'auditori La Torrassa (c/ Santiago Apòstol, 40). Us hi
esperem!
26.
La "ve" labiodental fa dues dècades que ha desaparegut fins i tot de les
transcripcions fonètiques de les classes de filologia catalana. L'únic que
les fa és en Lluís Llach. Més ben dit, en català no ha existit mai i el que
la diu ho fa per motius d'ultracorrecció, com el que pronuncia la erra
després de la inicial a "arbre".
25.
Puntueu negativament els comentaris en espanyol