245. S'està deixant morir Catalunya Ràdio... De la mateixa manera que s'està deixant morir el país

244. Quina explicació s'hi pot donar al fet que cat ràdio tingui a la seva graella un programa que es diu El Suplement?

243. Bon dia senyora de Puerto Rico! Entro a l'article cercant el teu comentari. La veritat és que tots els comentaris que has fet, els he fruït molt. N'estaré més o menys d'acord, en el fons també tú ets subjectiva, però està clar que coneixes mil interioritats i entrellats que no estan al meu abast, i, com a animaló curiós de mena que soc, doncs la veritat és que m'agrada que algú em dóni informació que m'obre els ulls. Després intento filtrar-la, quedar-me amb les coses que m'interessen, i em faig la meva veritat, que en el fons és més o menys el que fem tots. Dius una veritat com un temple, i és que som massa políticament correctes, en tot en aquesta vida, i sobretot imagino que en un medi de comunicació, hi ha molta gent que vol nedar, guardar la roba, i a més somriure a la càmara. Per això m'encanta llegir algú que dius coses, diguem-ne "fortes", o si més no directes, punyents. És una llàstima que no ens pugui replicar el mateix Miquel, o algú altre dels que hem xerrat, que al final podríem fer un grup de discussió (o de teràpia! ;)) excel·lent. Però bé, toquem de peus a terra. De nou t'agraeixo el temps que m'has dedicat (tot i que sembla que encara hi ha algun altre adepte revisant l'article de tant en tant). Desitjo que tot el sarau de la crosta quedi a l'oblit de Catalunya Ràdio, i en el meu món ideal m'agradaria que pogués comptar amb els millors, siguin del color que siguin. Que m'obrin els ulls, que facin aquestes preguntes punyents que són les que volem sentir, i que no facin sempre la pilota al del seu color, rient-li la gracieta fins i tot quan la caguen, per agrair-los la poltrona o per por de no saltar pels aires quan deixes de ser el bufó de la cort. Dit això, em reitero a desitjar-li el millor al Solà, perquè en lo personal, i en lo que el conec, ha estat sempre algú de molt proper, sensible i acollidor, i ja anirem veient quines coses noves ens du el temps. Com et deia ahir, molta sort, i espero que puguis seguir emprant el teu càrrec a la casa per impedir, en la mesura que et sigui possible, que s'ensorri a la mediocritat i que d'aquí a 10 anys no haguem de parlar d'una nova Ràdio 4, que arribats on hem arribat, ja podien vendre la llicència a una privada i fer uns quants calers per tapar forats del dèficit...

242. El que veig és que hi ha molt sentiment nacionalista (que ja em sembla bé) però feu unes faltes d'ortografia que posen els pèls de punta. Mireu-vos-hi una mica més, caram, que la nostra llengua ja està prou delmada!

241. El que veig és que hi ha molt sentiment nacionalista (que ja em sembla bé) però feu unes faltes d'ortografia que posen els pèls de punta. Mireu-vos-hi una mica més, caram, que la nostra llengua ja està prou delmada!

240. El que veig és que hi ha molt sentiment nacionalista (que ja em sembla bé) però feu unes faltes d'ortografia que posen els pèls de punta. Mireu-vos-hi una mica més, caram, que la nostra llengua ja està prou delmada!

239. El que veig és que hi ha molt sentiment nacionalista (que ja em sembla bé) però feu unes faltes d'ortografia que posen els pèls de punta. Mireu-vos-hi una mica més, caram, que la nostra llengua ja està prou delmada!

238. Per qüestions que no venen al cas. Per no dir que no importa a ningú. He estat sense informar-me dies i dies, i dies... Llegint l'article de l'Empar Moliner, de no sé quin dia. Entre d'altres coses pq començo sempre pel darrere (a llegir) i, aquí a l'AVUI no ho especifica mai. Ella -l'Empar- fa referència a un altre article, "aquest" aquest de Miquel Calzada (amb qui m'agradaria anar amb un 4x4 per Mali...) a qui, ara, intento respondre i/o correspondre. Em fa ràbia, em disgusta i... no m'ha sorprès la notícia: que no he llegit, vist ni escoltat, enlloc. sino aquí, i ara. Vull dir que no per ell, en Solà, ni desde ell. M'agradaria. Seguint dins del context: pel que fa a Ramón Mateu no és sinònim gestor d'inteligència emocional. És imprescindible un examen d'accès. I, no parlo, vull dir, escric de curriculum "actualitzat" sino, de consciència psicoemocional. En fi, queda obert el suggeriment, d'algú que sent un vincle de reconeixement per un geni professional en Xavier Solà. A+ d'un home atractiu, sensible i reservat. i, per suposat com molt bé dius Miquimoto, amb un grau de dignitat singular. Procuraré convidar-lo a un tast de xuixets privats amb ones úniques. Confio que serà puntual a la sera. Una forta abraçada!

237. Jaume, està bé el que dius. És força correcte i es nota que t'ho has rumiat convenientment. Celebro que hi vegis més clar. No cal posar nigú dalt de cap pedestal, perquè sovint descobrim amb pena que allò només és una peanya, creu-me. I sinó mira els jugadors de futbol. Doncs els periodistes i succedanis són iguals. Dir-te que en Clapés va marxar per diners: Catalunya Ràdio no els els podia pagar (i ho sé perquè conec bé fins on estira la caixa)i no el va defenestrar ningu, que de vegades tots som molt interessats i diem el que ens convé, i més els periodistes que saben conduir no solament programes, sinó també situacions. Va marxar l'equip sencer, no ho oblidis. En Basté era un cas semblant al del Solà, però aquest va saber reconduir la seva trajectòria professional, ja que va entrar a la casa de la mà del comissari polític de CDC d'aleshores, Carles Vilarrubí, l'any 1984 crec, quan només era un noiet al qual agradaven els esports i que era molt "periquito" (portava a la readacció joves promeses que aleshores jugaven al'Espanyol com ara el 'nano' Soler i altres), i que òbviament això dels estudis "no era el seu". Va entrar a la redacció d'esports on aleshores hi manava en Lluís Canut, i on hi treballaven la Pilar Calvo, la Verònica Pareja (que ara fa el Gran Hermano) en Santi Carreras, en Josep Anton Aisa (el més vell juntament amb en Jordi Túrria, i encara ara hi són),l'Enric López Vilalta (ara a TV3), i en Pere Escobar (que ara ha tornat). Va seguir força temps a esports fins que va aconseguir presentar cada nit èl "No ho diguis a ningú", on feia de "butanito" en català. Va començar a festejar amb una periodista de la casa amb la qual es va casar, i que, "paradoxalment", ara ja no no fa de periodista. Això li va anar bé, ja que sembla que ella el va incenttivar a preparar-se comunicativament, a estudiar anglès, etc, però malgrat això fa relativament poc temps (i després d'anys de micròfon i redacció) li va fer una entrevista al Woody Allen en la qual no li va preguntar l'únic veritablement interessant: "per què un home es casa amb la filla que ha adoptat?". La resta, des de l'interès popular i mediàtic (que en definitiva és el que es mira), no era ni tan sols punyent. Fins i tot la dona li va retreure que no ho hagués fet ( http://manueltrallero.wordpress.com/2008/10/28/entrevista-babeante-de-baste-a-woody-allen/) cosa que demostrava molt poc nas periodístic, malgrat tenir un bon equip professional i una dona del ram. Ell ho va justificar dient que "hi havia un personatge que em cronometrava el temps, hi havia focus de la tele que em cremaven la calva, etc", en fi, que no ho va fer bé, i quedar en evidència, per un que "vol tenir nom i fums" sempre és contraproduent. Les hemeroteques, la professionalitat de veres i la bona memoria de les persones són els grans enemics dels impostors, dels que es disfressen d'una cosa i després en són una altra, o dels que captiven la massa a la qual embauquen amb paranys, mitjançan els seus actes i les seves arts retòriques. Per això cal analitzar bé la gent, abans d'abraçar-la, abans de votar-la fins i tot. ¿Ja m'agrada de veritat el personatge, o actua perquè jo em pensi que ho fa d'acord,perquè sap que em tocarà la fibra, quan l'únic que priva és el seu interès personal i la seva vanitat? I es clar, quan ja no dóna més i se li descobreix el pastís, aleshores diu i fa dir que "l'han defenestrat per les seves idees". I molts s'ho creuen. per això en el nostre país falten líders i molta preparació acadèmica, molta. Aquesta és la base de la lluita contra l'estupidesa i contra els tripijocs destinats a fer-nos empassar bou per bèstia grossa. Ah! en Bernat Soler ha marxat a TV3 (ningú no l'ha fet fora), a ser "encara més famós del que era" perquè quan li vegin la cara per la pantalla en un espai propi (ja ho va assajar al Club de l'Om)es faci "encara més mediàtic" i la seva fitxa per futurs pretendents pugi com l'escuma (com els futbolistes en definitiva, ja que fa dos anys quan va arribar de Ràdio Barcelona demanant feina a Catalunya Ràdio ningú no sabia qui era!), encara que ha hagut de comptar amb el vist-i-plau de l'Escobar, que sembla ser que tenia mono de la ràdio, i que ha donat un nou enfocament al programa de nit després d'experiències no esportives a la tele com ara Catalunya Directe, que va fer fa uns anys. Espero que la informació serveixi, i dilueixi algunes falses o confuses creences.

236. Hola senyora de Puerto Rico. No, no soc de la casa. Conec gent de la casa. He crescut amb Catalunya Ràdio (soc més de ràdio que de tele) i per circumstàncies que no venen al cas, conec també al Xavier Solà. Tens raó en moltes de les coses que dic, i t'agraeixo, i molt, els comentaris que has posat. A fi de comptes, si rellegeixes els posts que fica la gent, el 99% són directament merda, o sense substància. I llegir quelcom amb substància és excel·lent. Hi estarem d'acord o no, però és excel·lent llegir algú que parla amb coneixement de causa. No et negaré que l'estil del Solà té quelcom de desfassat, però bé tenia un públic. No ho sé com ho hagués fet a la nit (tan sols havia d'heredar la nit dels ignorants o tenia una proposta pròpia?). M'encanta la veu de la Mireia Mallol, ho fa bé i ho viu (llàstima que segueixi fumant, algun dia igual això li acabarà per fotre una mica la veu...). Però igual el Xavier hi hagués encaixat a la nit... bé, ara ja no importa. Em sap molt de greu veure moltes de les injustícies que s'han fet, ja sigui de promocions inmerescudes, com de descensos a l'infern i eliminacions a ganivetades (per cert, una altra que tampoc he entès és la del Bernat Soler, que ho feia molt bé, i també reuneix el ser bona persona i molt bon professional, sort que no s'han carregat el Marcos, que també és una bèstia de treballar). A les empreses, públiques o privades, se'n foten mil d'injustícies, però a la pública sempre tinc la sensació que el teu color polític et marca molt més (per bé o per mal) i això precisament és el que trobo més inacceptable. Has de tenir conviccions personals, evidentment, però que et limitin o et promocionin de forma injusta gràcies o per causa d'elles és lamentable. Áixí va el país. Analitzant la programació d'aquest any, tampoc em sembla cap revolució. No sé com li aniran les audiències al Fuentes. Lo de la tarda seguirà essent un desastre (l'ombra del clapés és molt allargada... un altre defenestrat que mai ho ha amagat públicament i que sempre que pot treu l'espasa per recordar-ho...). Els informatius segueixen essent bons i de qualitat. Hi queda molta gent bona a CatR, n'estic convençut, però no tinc clar que aquesta gent s'aprofiti al màxim en benefici de l'empresa i el país. Moltes gràcies pels dos llargs comentaris. M'han permès conèixer una mica més una casa que estimo, i qui li voldria desitjar el millor, un cop es deslliuri de tot l'univers d'influències i petits nepotismes que l'envolta (que costarà això...). I de mentres en tot cas, que tinguis molta sort, i sempre endavant.