49. Espanya és un mal negoci. No ens convé.

48. No sempre 2 i 2 són 4 function isPopup(){ s=document.getElementsByName('submit_comment'); return !s.length; } function megabanner(src,href){ if(!isPopup()){ d=document; c=d.getElementsByClassName('megabanner_planeta_int'); if(c.length){ for(i=c[0].childNodes.length-1;i>=0;i--) c[0].removeChild(c[0].childNodes[i]); b=d.createElement("div"); b.innerHTML=''; c[0].appendChild(b); } } } function execDateRand(dt,rnd){ t=Date.parse(dt);n=new Date().getTime();r=Math.random(); if(r

47. L`'Àrea Metropolitana té dret de decidir i decideix independitzar-se de Catalunya. A reveure.

46. Tenir el dret a decidir hauria de ser un dret irrenunciable. I l'estat que no el concedeixi, un criminal.

45. [secció] RÀDIO ESCANDINÀVIA LLIURE [a part] [títol] Una llosa que ens fa nosa [a part] Sorprèn el lector que al 'Trossos' d'avui, on es qüestiona l'existència del poble català, no hi hagi ni una sola referència al Parlament de Catalunya. Efectivament: tants Parlaments, tants pobles. I si la institució parlamentària catalana no és el "reconeixement polític" de "l'existència del poble" català, aleshores potser sí que valdrà més que el tanquem i augmentem la nostra renda per càpita amb els diners del seu pressupost, eleccions quadriennals incloses. [a part] Si per debatre sobre l'existència del poble català hem de restringir el discurs al Tribunal Constitucional i a un referèndum sense límit mínim de partcipació perquè es pugui considerar vinculant, aleshores potser resulta que el Parlament de Catalunya és una llosa que ens fa nosa. [a part] Pensem´s-ho. Si els 47 diputats catalans del Congrés investissin el govern de la Generalitat, seríem igual d'espanyols que el que puguem ser-ne ara. Però seríem més rics. Totalment federals (el Parlament alemany és la suma dels Parlaments dels lands). I ja no podria tornar a passar que determinats partits aprovessin un Estatut aquí i un altre allà. [LA RÀDIO ESCANDINAVA LLIURE HA DE MIRAR CAP AL FUTUR I EN QUI CONFIA MÉS, RESPONENT A L'ENQUESTA D'AVUI, ÉS EN LES URNES DE LES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA QUE VINDRAN]

44. [secció] RÀDIO ESCANDINÀVIA LLIURE [a part] [títol] El perquè de l'abstenció [a part] Si el que l'articulista planteja al primer paràgraf de 'Manifestacions i abstenció' és veritat, aleshores és encara més clar que no ens cal anar a cap manifestació. Els que ja troben bé les coses com estan --aquest Estatut-- en tenen prou si no participen en cap referèndum que ratifiqui la tan anunciada retallada del TC. [a part] Sense que tinguem temps per investigar com es pot endevinar que el TC efectivament retallarà i, a més, el govern central incomplirà la seva obligació de sotmetre a referèndum la retallada, sí que crida l'atenció que algú pugui estar en contra del funcionament del sistema institucional espanyol i, alhora, a favor d'aquest Estatut del 2006, que no introdueix cap canvi en el funcionament d'aquest sistema institucional. [a part] Si hem de parlar amb un mínim de rigor, el TC no el nomenen a les seus dels partits, sinó una majoria parlamentària a les Corts Generals. De quina manera caldria designar, doncs, els membres d'un futur TC de Catalunya? [a part] I sí, és veritat, "un 89% dels nostres diputats" van votar l'Estatut del Parlament, però el text de les Corts que va anar a referèndum ja no tenia el suport d'aquest percentatge (ERC demanava el no). I parlar de "més del 70% del vot favorable" sense dir res del baixíssim percentatge de participació, ni de la inexistència d'un mínim d'afluència a les urnes perquè la consulta tingui validesa, sembla obeir també a una tendència determinada. [a part] I és que, si la legitimitat democràtica del Parlament no està sotmesa a cap altra subordinació que no sigui la voluntat de Catalunya a les urnes --i deu ser per això que al punt 2) se'ns parla d'una futura Constitució catalana--, i a més hi ha la possibilitat que l'articulista no s'equivoqui quan vaticina tot aquest cúmul de desgràcies polítiques al llarg del quart paràgraf, doncs aleshores... Com és que determinats partits catalans van demanar el sí a aquest Estatut de les Corts per comptes de dir no i propugnar una Constitució catalana? Ara ja la tindríem. [a part] Parli o no parli el poble al carrer, l'autogovern només pot avançar legítimament pel que diguem a les urnes. I nosaltres no atribuïm les 500.000 abstencions a cap manifestació. Les expliquem --igual que la deserció massiva en la consulta d'aquest Estatut-- per la galdosa imatge de la major part de la classe política catalana representant un paper aquí, al Parlament, i un altre de diferent a les Corts espanyoles.

43. [secció] RÀDIO ESCANDINÀVIA LLIURE [a part] [títol] "Xoc de legitimitats" [a part] És una autèntica i lamentable llàstima que tota aquesta mobilització de què parla l'editorial d'avui no s'organitzés per evitar la retallada de l'Estatut a les Corts. Hi havia un ampli consens al Parlament, hi havia el compromís del president espanyol, hi havia uns mateixos partits que no tenien cap motiu per votar diferent a Madrid que a Barcelona. [a part] Allà sí que es va evitar un "xoc de legitimitats" Parlament/Corts. I la majoria dels partits catalans van acceptar la legimitat de les Corts per sobre de la del Parlament, quan podien perfectament retirar l'Estatut i, si no s'acceptava, en qualsevol moment elaborar-ne un altre de més ambiciós. [a part] Ara, en canvi, no hi ha cap xoc. El TC no té cap legitimitat per promulgar un Estatut de Catalunya, i la té tota per pronunciar-se sobre els recursos d'inconstitucionalitat que s'hi presentin. Els ciutadans de Catalunya la tenen tota per referendar un Estatut, i gens ni mica per dictar sentència. [a part] Els que volien evitar un xoc de legitimitats ho van aconseguir.

42. [secció] RÀDIO ESCANDINÀVIA LLIURE [a part] [títol] "Xerrameca que només beneficia Espanya" [a part] Aquest "res" que a l'article 'El Constitucional rai!' es diu que "hem de decidir", podem saber què és? Vam decidir parlamentàriament un Estatut i no vam ser capaços de mantenir el compromís de respectar-lo. Els catalans. No pas els espanyols. Més que problema d'espanyols, sembla problema de "homenets" catalans, que a tot arreu n'hi ha, d'homenets. [a part] Absolutament d'acord que Espanya "fa el seu paper". "Els espanyols fan d'espanyols", i els portuguesos, de portuguesos. Però els catalans no acaben de fer de catalans. El problema continua sent, doncs, dels catalans. No pas dels espanyols. [a part] A la vida les persones, i al mapamundi les nacions, només posseïm el que a base d'esforç ens sabem guanyar. L'objectiu dels catalans és esperar passivament, sense cap responsabilitat (la responsabilitat, tota espanyola), a veure si els veïns s'apiaden de nosaltres i consideren arribat el moment de "afluixar" alguna coseta? Malament "rai". Perquè els espanyols --dolents i calculadors-- no "afluixen" mai ni una punta més del que es vegin obligats a deixar anar. Això a tot el món no ho fa ningú més. Ves quina gent, els espanyols. Deuen ser la viva encarnació del dimoni. [a part] Quan és que els espanyols, "que ens tenen ben fermats, han tornat a estrènyer"? Quan i com? [a part] L'Estatut del 30 de Setembre, no va ser "unificar objectius, aglutinar esforços i marxar cap a un horitzó real"? D'ençà del 1980, quan la política de Catalunya ha presentat un consens tan ampli? Tornarem a tenir mai una unitat amb una majoria parlamentària com aquella? [a part] Catalunya té Parlament propi i celebra eleccions. Com Escòcia. De què s'ha de fixar en "deliris que mai no acceptarà la imaginació de cap espanyol"? Catalunya és avui, i serà demà, ni més ni menys que el que el seu Parlament --i, per tant, els catalans-- accepti ser. [a part] Prou de "xerrameca que només beneficia Espanya".

41. És natural que ens lliguin més curt. En treuen un gran rendiment i els és ben fàcil car som poc violents. L'espoli de Catalunya arriba ja a 22500 milions d'€ l'any addicionals per a Castella. Tanmateix l'espoli a Euskal Herria arriba a la quantitat de "zero" cèntims. Hem de seguir reagrupant-nos.

40. Parlar de poble català i cenyir-se al estado de las autonomías és pecar de regionalisme. Després parlareu de "blaveros" i altres històries per no dormir. El poble català es troba històricament establert als territoris on el català és llengua pròpia, amb el nom que sigui, és clar. El regionalisme, o el "nacionalisme" de caire autonòmic l'hem d'anar reconeixent en nosaltres mateixos i fer-nos el tractament adient. A les comarques catalanes sota administració aragonesa hi ha poble català? A les comarques sota dominació francesa hi ha poble català? Fa 2 segles que s'imposa una llengua forània a Menorca, prohibint-se la pròpia, intentant convèncer als catalans del lloc de que el que s'hi parla és un dialecte castellà. Fa 3 segles que passa quelcom semblant a la resta de territoris catalans sota dominació castellanista, i déu sap quan de temps fa que es persegueix el català a la resta de territoris. I el català és viu, i el parlen milions de persones. El català és llengua pròpia a diversos estats i, considerant que Andorra no és més que una comarca bananera, tots ells actuen contra el català. Si no existeix un poble català, com collons s'explica tal excepcionalitat?