Ramon Mateu, des de començaments del juny passat, és el director de les emissores de ràdio de la Generalitat de Catalunya. En aquests gairebé tres mesos en el càrrec, ha conviscut amb la pèrdua d'audiència de Catalunya Ràdio i ha pres les mesures que creu necessàries per redreçar l'emissora. La seva feina se sotmetrà al judici dels oients a partir del 7 de setembre.

Es fa càrrec de Catalunya Ràdio el juny passat. Què hi troba?

Una ràdio molt potent, amb una responsabilitat cap al país, amb ofertes diferents i que és una referència. A més, té la proposta més innovadora que hi ha ara, que és iCat fm, i dues emissores més que són referents en el seu àmbit, Catalunya Música i Catalunya Informació. El model de ràdio a internet, al seu torn, és un model molt pensat. I la plantilla la forma un col·lectiu de gent que té moltes ganes de treballar i de treballar bé.

I tot això cap on ho vol dur?
Cal treballar per la continuïtat dels valors que té Catalunya Ràdio, que són els de la ràdio pública de Catalunya i que tenen en compte la normalització, la participació social i la integració. A més, ha de ser una eina per a la dinamització i la modernització del sector i ha de contribuir a la transparència informativa general.

Arriba a Catalunya Ràdio després de dues direccions que han aixecat molta polseguera.
Després de dues direccions, no, després de moltes direccions. No entenc què vol dir amb polseguera.

En l'època Minobis van sortir per la porta del darrere professionals com ara Jordi Basté i Toni Clapés i l'adéu d'Antoni Bassas es produeix amb Oleguer Sarsanedas com a director.
Els motius pels quals es prenen les decisions no els conec, però si es prenen, cal pensar que n'hi ha. Prendre decisions comporta assumir riscos, però s'han de prendre. A la vegada, l'estabilitat, en el món de la ràdio, és un valor i és cert que molts canvis en un tram curt de temps provoquen desorientació.

La nova graella de Catalunya Ràdio presenta molts canvis.
Tinc una visió que no coincideix amb les decisions que s'hagin pogut prendre. Bé perquè no es va encertar amb les propostes que es van fer, bé perquè no han madurat, crec que a Catalunya Ràdio li faltava competitivitat. Per això he fet canvis.

Canvis com ara?
Hem canviat l'estructura de la graella perquè estava massa compartimentada, massa trossejada. Ara una franja té només dos programes. També hem desplaçat els programes nocturns, amb esports al vespre, amb l'informatiu a les deu i amb un programa fort d'esports de les dotze en endavant.

Què motiva aquest replantejament?
La referència són els models que estan funcionant.

Es potencia Manel Fuentes.
Hi ha voluntat de renovació. Fuentes és un periodista que ha treballat registres diferents, que és versàtil i que té maneres de fer molt sòlides que són poc conegudes. Aporta una modernització del to.

I es fitxa Sílvia Cóppulo.
La Sílvia Cóppulo és una proposta molt apta per a la tarda. Com a periodista, és un valor segur que, a més, aportarà molta innovació en la manera de fer ràdio. En tots els casos, però, en tots els programes es farà una ràdio basada en la feina d'equips molt professionals.

Ha treballat en l'empresa pública i ara ve de la privada. Quin criteri aplica a Catalunya Ràdio?
A la privada defenses l'audiència pel compte de resultats. A la pública, respons a la demanda social d'informació. És perillós per a una pública mirar cap a un altre cantó. Si apuntes bé, tens resultats positius. Si no, perds posicions.

Catalunya Ràdio ha perdut posicions.
Catalunya Ràdio ha perdut oients, però també cal veure que el mapa radiofònic ha evolucionat. Potser no és bo per a Catalunya Ràdio, però és bo per a la ràdio en català en general perquè vol dir que satisfà els oients.

Posa data als símptomes de recuperació de Catalunya Ràdio?
La ràdio és lenta de reacció més pel sistema de mesura, que es basa en la fórmula del record, que no pas per la realitat. Els oients sí que detecten què els interessa i reaccionen en conseqüència.

Es treballa en les altres emissores?
Fer competitiva Catalunya Ràdio ara és prioritari. Quant a les fórmules temàtiques, és un món apassionant que propicia una evolució permanent.

Catalunya Informació?
És clarament un servei públic de referència, però és millorable.

Icat fm?
És una proposta moderna, que té un plantejament valent, però també s'hi pot treballar molt.

Catalunya Música?
Molt ben feta.

A internet?
Molt a fer. Sobretot, experimentar amb nous formats i apropar-los a la ràdio en general.