El retorn dels quatre magnífics
El grup britànic Coldplay, que actua per tercera vegada a Barcelona en un any, omple a vessar l’Estadi Olímpic en un gran concert basat en ‘Viva la vida’
David Castillo
Ult. Act. 05/09/2009 16:38
S’han convertit en el grup de més èxit dels últims anys. I no era fàcil, perquè els Coldplay és van iniciar en l’escena alternativa londinenca a finals dels noranta a base de concerts en sales petites, especialment a Candem, com altres bandes del britpop. Ara alguns no els perdonen l’èxit, però veure’ls en directe o escoltar els seus quatre discos d’estudi és una benedicció. Convençuts de les seves possibilitats, amb un esclat d’alegria, Chris Martin, Jon Buckland, Guy Berryman i Will Champion van fer una nova exhibició de poder amb el seu energètic xou en un Estadi Olímpic Lluís Companys ple a vessar, amb les entrades exhaurides fa dies.
A diferència del concert del Camp Nou dels U2 –dels quals es consideren admiradors–, els Coldplay van sonar vius –malgrat els greus i incomprensibles problemes de so–, endollats, amb el repertori central de les cançons del disc Viva la vida or death and all his friends, els temes del qual han esdevingut hits arreu del món. Així, de les deu peces de l’àlbum, la metralleta del grup va escopir des de bon començament Life in technicolor, Violet Hill, Cemeteries of London, Lost!, 42, Death and all his friends, Lovers in Japan, Strawberry Swing i Viva la vida, inspirada en un quadre de la pintora mexicana Frida Kahlo. La veu de Martin va repetir: “Jo dominava el món. Els mars s’aixecaven quan donava l’ordre. Ara, als matins escombro tot sol, escombro els carrers que abans eren meus”. La lletra, que és una bona teràpia per prevenir els atacs d’ego desbocats, va ser utilitzada fins i tot pel savi Pep Guardiola –instal·lat a la zona de premsa– per prevenir l’eufòria i la grandiloqüència del seu club.
Vaig tenir la sort de veure’ls el 16 de juny de l’any passat a la Brixton Academy de Londres el dia de l’estrena del disc, que van presentar a Barcelona l’endemà. A Londres, Martin es va arribar a enfilar pels decorats neoclàssics de l’antic teatre avui reconvertit en sala de concerts. Van ser les dues actuacions en exclusiva. Londres i Barcelona, una nova demostració del protagonisme de la nostra ciutat, que tan sovint volen liquidar amb visions catastrofistes. Els membres dels Coldplay van explicar que, aconsellats pel productor i músic Brian Eno, van entrar a les sessions de gravació de Viva la vida després d’utilitzar els serveis d’un hipnotitzador que els portava fins a un estat de trànsit. És una tècnica que havien utilitzat els artistes del grup surrealista, singularment els de Tenerife, que van inventar la literatura en trànsit. A part de relaxar-se, d’alliberar-se de la neurosi de l’èxit i de la fama, els Coldplay van obtenir uns efectes musicals que recreen als concerts. És el punt de bogeria, de deliri, que el grup transmet. Ingredients sumats a la simpatia de Martin, l’obsessiva bateria de Champion, el ritme del baixista Berryman i el talent del guitarrista Buckland.
Tot plegat, l’apoteosi en colors, adrenalina que han passejat pel planeta en 200 concerts, molts en gran format, ben diferents de les dues primeres cites en petit comitè de Londres i Barcelona de l’any passat. A part de les noves, el grup va recuperar algunes de les cançons més conegudes dels seus discos anteriors, com ara Clocks, In my place, Till kingdom come, The scientist, God put a smile upon my face, Yellow i Fix you. El concert, impecable, havia estat precedit de dos teloners de luxe, els toledans The Sunday Drivers i el trio The Flaming Lips, el veterà i prestigiós trio d’Oklahoma –amb tota una festa de globus, confeti, teletubbies i noies amb minifaldilla–, que els Coldplay consideren com una de les seves principals referències al costat dels Pink Floyd, Kraftwerk, REM, Echo & the Bunnymen, Bob Dylan i singularment A-ha i U2. Sense ser un grup original, Coldplay ha sabut beure d’aquestes influències tan dispars per aconseguir un so que barreja l’electrònica dels grups pioners, la necessitat d’unes lletres amb missatge i l’alegria del pop britànic. Per resumir-ho, diríem que el còctel és digne del Boadas.
¿Qui havia de dir que, després d’haver col·locat només cinquanta còpies a les botigues del seu primer disc el 1998, les xifres de vendes o d’espectadors que han assistit als concerts serien milionàries? Tot sense separar-se gaire del guió i de mantenir un codi de conducta d’una disciplina mínima, suposo que per salvar el coll en un territori tan perillós per a la vida com el de la música pop. Poca broma.
Davant de gairebé 64.000 persones, els Coldplay van oferir un concert superb. No en va, el grup anglès havia anunciat que l’actuació al Lluís Companys la gravarien i la comercialitzarien en format DVD, sense estalviar mitjans tècnics ni tecnològics, des d’una grua per a vistes panoràmiques des de l’exterior de l’estadi fins a un conjunt de càmeres per reproduir la intensitat d’aquests quatre guerrillers de la bellesa. El concert va tenir de tot, des de les dosis techno i electròniques fins a les versions acústiques o a piano sol i una invocació a Nat King Cole. També va ser emotiu l’homenatge al malaguanyat Michael Jackson amb una versió acústica de Billie Jean.
Després d’un grapat d’actuacions a Barcelona, ahir els Coldplay van fer un concert històric. Es recordarà com les grans cites dels dinosaures, des dels Rolling Stones a Supertramp o Bruce Springsteen. Una nova generació continua un estil de música que sovint han donat per caducat. Viva la vida? Visca els Coldplay!
Entrar. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-se. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: l'AVUI.cat adverteix que no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per això, cada comentari es publicarà sempre amb el nom i els cognoms de l'autor i amb la població de residència.
Per afegir comentaris a qualsevol informació és necessari que us doneu d'alta en el registre de l'AVUI.cat. No s'admetran insults ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones. L'AVUI.cat es reverva el dret de no publicar els que vulnerin aquesta norma.

104 opinions
104.
jo ho vaig sentir de puta mare, només dos o tres cric crec als inicis. el
concert sensacional, la crítica de l'Avui amb totes les cançons,
collonuda. No entenc tants romanços. Hauriau d'haver anat als que es feien
al Palau dels Esports, allò sí que era so de pena.
103.
Per a un "un de la seba seva", noi, si aquest ha set el millor, t'acompanyo
a el sentiment, a pocs concerts has anat :) Per a "un de lleida", em sembla
una falta de respecte qualificar de rucades els problemes de so. MEs encara
amb tots els testimonis que hi arriben a haver al Youtube. Quan 2 de les 3
torres estaven apagades i tot el so procedia de l'escenari sense potència
i que ni es distingien les cançons.
102.
Cadascú va sentir i viure el concert del lloc on estava. I el que queda
clar és que una gran majoria dels assistents ho vam senti molt malament.
Els que ho vau sentir bé, us felicito per la vostra sort. El que no podeu
és silenciar als que no ho vam sentir, i que volíem virure amb Coldplay un
dia que esperàvem fos molt especial. I per desgràcia, ho va ser per
moltíssima gent. Repsecte el que vam viure altres persones al concert, i
no intentis que la teva experiència sigui la veritable. La teva és la que
va ser, i la d'altres, l'altra. T'has parat a pensar què hauries dit i fet
si el lloc ens l'haguéssim canviat tu i jo? Com a mínim, la teva opiniño té
el mateix valor que la meva. Jo no nego que vas gaudir. Ho volia fer jo
igual que tú. Però no va ser així. I ho has/heu d'acceptar. I Coldplay
també.
101.
És un dels millors concerts que he sentit a la vida, coincideixo amb el
lledatà i amb en Verdú. El problema d'aquesta web i les seves opinions és
que sempre són plenes de resentits i deshidratats, com si estiguessin a
punt d'entrar en guerra. Sembla mentida que un diari tan ben fet com
l'Avui tingui uns lectors a la web tan salvatges. No feu cas i visca els
Coldplay i l'Avui!
100.
A mi també em va agradar moltíssim. La crònica és perfecta. A més, Coldplay
va estrenar Viva la vida a Barcelona i Londres, i utilitza la ciutat perquè
se l'estima per gravar el DVD de la gira. Problemes de so? Rucades!
99.
vaig ser-hi i em va agradar el concert. a més la crítica reprodueix totes
les cançons que van tocar i els problemes de so que van tenir els
Coldplay, que no vaig notar gaire, francament. No entenc el perquè de
tanta ira!
98.
No en teniu prou amb els videos del youtube per veure el desastre de
concert?? Senyors de l'avui, que sou els únics que no heu rectificat. On
es el Castillo aquest? convidat al següent concert de la gira dels
coldplay??
97.
Realment no entenc la gent que diu q els que ens queixem nomes volem un
concert gratis. Jo quan vaig a un concert q m'agrada, mai demanare q em
tornin els diners. Si no m'agrada tampoc demanaré els diners. Aixo si...
si em prenen el pel tal com mel van prendre divendres... es comprensible q
ho demani!! em vaig sentir ESTAFAT. Al sector 203 a Tribuna el "so" (per
dir algo, no puc anomenar-ho musica) era PESSIM.
96.
Però el cronista va estar al concert???? CONCERT HISTÒRIC? Millor dir:
MERDA HISTÒRICA.
95.
Jogan: Visca Coldplay, però amb un sò adequat per un estadi i sense falles.
Per gaudir del concert. Esperem que el repeteixin o que compensin d'alguna
manera els milers de persones que no vam sentir el concert i que vam pagar
per gaudir-ne. Si tú vas tenir la sort de sentir bé el sò, ho celebro.
Malauradament a triibuna no va ser així, com en molts altres llocs de
le'stadi. M'estimo Coldplay, però no accepto pagar per una feina mal feta.
S'hi van fer, però no els vam sentir. I les crítiques que fem als
periodistes és que no reflexen la decepció i frustració de la majoria.