Escòcia ja pensa en l’endemà del seu referèndum d’autodeterminació. El govern d’Alex Salmond mira cap a Brussel·les i estudia si quan fos independent es podria convertir, automàticament, en nou soci de ple dret de la UE o si, com Croàcia, Islàndia o qualsevol altre candidat, li caldria completar abans el feixuc procés d’ampliació.
Eurofuncionaris i analistes, amb el Tractat de Lisboa i el dret internacional a la mà, preveuen una adhesió ràpida o fins i tot automàtica dels escocesos, però el govern britànic o l’espanyol no volen ni sentir-ne a parlar.

¿Se’ls farà fora de la UE, si s’independitzen del Regne Unit, o s’hi podran quedar? Si es pregunta als portaveus de la Comissió Europea, la resposta sempre és la mateixa: “No fem comentaris sobre escenaris hipotètics”. Però en l’anonimat dels passadissos i les cafeteries del districte comunitari, els euròcrates admeten que ja s’estan preparant per al xoc diplomàtic entre Brussel·les i Londres que provocaria aquesta secessió sense precedents. “L’Escòcia independent es convertiria en membre de facto de la UE, tot i quedar-ne tècnicament fora”, augura Hugo Brady, analista del think tank Centre for European Reform. “I el Tribunal de Luxemburg difícilment permetria que s’anul·lés la ciutadania europea als escocesos i que se’ls neguessin els drets que ara ja tenen”, assegura.

Legalment, revela a l’AVUI un alt funcionari escocès de la Comissió, “el Tractat de Lisboa fa més fàcil que Escòcia o una altra nació que ja formi part de la UE i s’independitzi passi a ser nou Estat membre directament, sense procés d’ampliació”. I és que mentre que l’encara vigent Tractat de Niça estableix, en els articles 190 i 205, quants escons a l’Eurocambra i vots al Consell Europeu li correspon a cada soci, el de Lisboa no ho especifica, així que “no caldria reformar-lo, es podria incorporar un nou soci sense necessitat de reobrir-lo”, explica.

Ara només cal que en la consulta d’aquest 2 d’octubre els irlandesos no tornin a tombar l’Eurotractat, com van fer el juny del 2008. També la Convenció de Viena, apunten altres funcionaris, preveu que si una regió s’independitza pugui decidir lliurement si hereta o no els drets i deures subscrits pel seu antic Estat.

Una bomba
Políticament, però, un ingrés instantani a la UE, el mateix dia que Escòcia s’independitzés, seria una bomba. Per això, i tot i que legalment no sembli del tot necessari, les fonts consultades aposten perquè Edimburg completi un procés d’adhesió per la via ràpida, com un formalisme, i que ho hagi negociat abans amb Londres.
“No ens faria res seguir un procés d’ampliació formal si així se’ns demana, però hauria de ser curt, perquè ja formem part de la UE i apliquem la seva legislació”, afirmen des de l’oficina del primer ministre Salmond. “Seria un ingrés ràpid, com el d’Islàndia”, comenta Brady.

Però els anglesos no ho veuen tan clar i un eurodiputat laborista amenaça amb una “negociació llarga i difícil”. El referèndum que Salmond va confirmar ahir per a l’any que ve, i que Edimburg estigui temptejant ja a Brussel·les la seva adhesió, també fa perdre la son al govern espanyol.