Els que criden lamentant-se del que consideren una descomposició d'Espanya –"España, una, y no cincuenta y una"–, han descobert aquest diumenge que ells han passat de 600 a 60 en trenta anys. El contrast entre la marxa de falangistes del 3 de juny del 1979 i la d'aquest 13 de setembre del 2009 ha sorprès fins i tot els arenyencs que recorden aquella manifestació intimidadora, pensada com a acte de desgreuge per l'enderroc de la creu dels caiguts.

Antoni Torrent va ser regidor d'ERC i segon tinent d'alcalde d'Arenys de Munt entre 1979 i 1983, quan aquesta força governava amb majoria absoluta l'Ajuntament. Aquest diumenge, Torrent recordava especialment l'any 1979, quan l'Ajuntament va provocar la mobilització de la Falange a la mateixa plaça que avui: ara plaça de Catalunya, abans dels Caiguts. “L'executiva d'ERC volia que s'enderroqués la creu, i l'alcalde, Joan Miquel Figueras, deia que el monument s'havia de traslladar al cementiri i posar en el seu lloc una placa de record per tots els morts de la Guerra Civil", explica l'exregidor.

Finalment, l'Ajuntament va fer enderrocar la creu. “Es va ordenar de paraula, però oficialment es va dir que en desmuntar-la s'havia trencat”, explica Torrent. Els falangistes van anunciar un "acte de desgreuge". "Es deia que en vindrien uns 6.000, però l'alcalde Figueras i l'exalcalde del Movimento, José Mas Muñoz, van pactar que en vinguessin només 500 o 600", matisa.

L'exregidor també recorda que a l'Ajuntament van rebre amenaces de mort. "Donaven dades sobre nosaltres, ho sabien tot”, diu. El govern municipal va arribar a plantejar-se dimitir.

El dia de la concentració, mentre els falangistes marxaven pel poble, ell i l'alcalde van haver de "sentir de tot" a la porta de l'Ajunament. “Ens van dir hijos de puta i separatistes, i vam haver d'aguantar el xàfec”, assegura.

Avui, però, ha viscut emocionat la consulta popular. “Fa 30 anys vam posar la primera pedra [en enderrocar la creu dels caiguts] i ara ja tenim un edifici. Ara cal que algú agafi el relleu del que s'ha fet a Arenys de Munt i que ho projecti cap al territori”, anuncia.

El cap de la Falange a Catalunya, Antonio Sánchez, no va viure els fets de la mateixa manera que Torrent. “Vam saber que havien enderrocat el monument als caiguts i vam fer una marxa blava de desgreuge, erem 600, hi va haver un discurs i vam cantar el Cara al sol", recorda amb nostàlgia.

En aquell moment, tenien més capacitat de convocatòria, com han comprovat avui. El mateix Sánchez admetia aquest matí que esperava que serien més. "Som molts grups no vinculats i a Catalunya hi ha molta por, n'hi ha que tenen por de perdre la feina", ha assegurat.