Opinió
Heribert Barrera
Expresident del Parlament
Les coses al seu lloc
Els incidents provocats per la intervenció de la cantant israeliana Noa en la celebració institucional de la Diada foren lamentables. No obstant, seria injust culpar-ne només els qui s’hi van manifestar sorollosament a favor dels més febles. La culpa la tenen, sobretot, els programadors de l’acte –i els que els van donar el vistiplau–, per no haver vist a temps que donar un protagonisme especial a una senyora que feia poc havia fet unes declaracions molt desafortunades era com donar una bufetada als palestins.
Tant de cara als israelians com de cara als palestins, hem d’estar dolguts del que va passar. I n’hem d’estar també de cara a nosaltres mateixos. Primerament, perquè els milers de víctimes del conflicte –tant d’un costat com de l’altre– mereixen massa respecte perquè sigui permès involucrar-les en les nostres picabaralles. En segon lloc, perquè tenint com tenim tants problemes és estúpid fer-nos-en de nous embolicant-nos en els problemes dels altres.
Personalment, com a català, em sento també avergonyit perquè crec que hem comès allò que els espanyols en diuen una horterada. No crec que a França, per exemple, a ningú se li acudeixi mai, en una celebració oficial del Catorze de Juliol, fer cantar una xinesa acompanyada de músics tibetans. La Diada és una cosa molt nostra i no és dia de fer cosmopolitisme barat ficant-nos allí on no ens demanen.
Dit això, dues observacions: la primera és que em sembla molt inadequat parlar en aquest cas de judeofòbia. Reclamar justícia per als palestins –sense pretendre que ho han fet tot bé sempre– no és anar contra els jueus ni és incompatible amb admirar-los i tenir simpatia per ells. Si algun poble pot considerar-se superior, segurament són ells. No perquè Jehovà els hagués triat sinó per la seva inestimable aportació a la cultura occidental i per la seva fortitud moral resistint persecucions durant segles. Sense comptar que l’Holocaust és encara prou pròxim perquè no s’hagi esmorteït gens la nostra compassió pels milions de jueus que hi van perdre la vida o els seus familiars més estimats.
Però, una cosa són els jueus, personalment i com a poble, i una altra cosa és l’Estat d’Israel i les seves accions. La segona observació és per lamentar l’ús que s’està fent de la paraula terrorisme. Som a la cleda dels oprimits i fem nostres les deformacions semàntiques introduïdes pels opressors. Si un moviment d’alliberament nacional, víctima de tota mena de violències, pren les armes per defensar-se i conservar almenys la dignitat, automàticament se’l qualifica de terrorista. En canvi, els civils morts deliberadament per militars amb cobertura estatal, són només víctimes col·laterals d’una repressió legítima.
Ja sé que dir això és políticament molt incorrecte. Però, en aquesta ocasió, pensant en Gaza i en Txetxènia, m’ha semblat que venia a tomb dir-ho.
Entrar. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-se. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: l'AVUI.cat adverteix que no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per això, cada comentari es publicarà sempre amb el nom i els cognoms de l'autor i amb la població de residència.
Per afegir comentaris a qualsevol informació és necessari que us doneu d'alta en el registre de l'AVUI.cat. No s'admetran insults ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones. L'AVUI.cat es reverva el dret de no publicar els que vulnerin aquesta norma.

124 opinions
124.
Senyor Barrera es un goig llegir el que vosté ha escrit. Jo n'estic d'acord del tot i li en dono les gracies per haver-ho posat en paraules. Ja fa molt de temps que, els gestors del tristpartit, fan envermellir per les seves migradeses i accions ridicules. I es que de tant que sel's ha podrit "el glamour" que, tots ells, pensaven que els caratreitzava, ara, desprenen un tuf ridicul de enmirallament ceg, a major gloria de voler mostrar als seus "amos" espanyols, com en son de "ciutadans del mon" allunyats del "provincianisme" dels catalans.
123.
El Barrera té tota la raó. En el conflicte Israel-Palestina no ens hi hauriem de ficar. Com si no tinguessim prou problemes. Valdria més que els nostres polítics estiguessin pel conflicte que importa: el Catalunya-Espanya. Potser no ho fan perque es veuria de quina banda estan.
122.
Han de ser espanyolistes, com a mínim, els que ens crein embolics com aquests, en un dia en que cal recordar i lloar la resistència a ultrança d'un poble que sempre s'ha enfrontat que l'han volgut sotmès, EL NOSTRE POBLE!
ÉS QUE NO ÉS PROU COSA PER AQUESTS, QUE TROBEN QUE HEM DE SER MUXICULTIS FINS I TOT A LA DIADA??
121.
Em vaig llegir el que va dir la senyora Noa, francament, encara no entenc en què es va sobrepassar. Crec que es mal interpreta el seu discurs. Estic d'acord amb el senyor Barrera, què cony fa una ciutadana d'un altre país en un dia tant íntim com l'11 de Setembre. AQUEST GOVERN ES CREU QUE CATALUNYA ÉS UN NACIÍO?
120.
Molt encertat, Heribert. Ponderat i, com sempre, clar i català.
119.
117. tito. L´Estat d´Israel està comdemnat a desapareixer. NO podrà soportar la pressió demogràfica dels palestins i la resta de musulmans que l´envolta. Es possiblement un invent amb data de caducitat. Es una completa bogeria el que va fer la ONU amb la seva creació: al bell mig del mòn àrab! Si visques a Israel procuraria marxar cap a occident, es clar que Hamás voldria tallar-me el coll
118.
L'Estat d'Israel ens agradi o no és un EStat sobirà, reconegut a la ONU, i l'única democracia més o menys creible de la zona, amb les seves virtuts i defectes, com USA. Au ves a vendre pacifisme als de Hamas!
117.
Torno a dir sr Andreu que faria vostè vivint en aquell entorn, regalar floretes! Precisament als lliurepensadors els de Hamas els tallen de socarrel!
116.
En el conflicte entre jueus i palestins jo ho tinc molt clar, sí fos jueu seria un pacifista, i si fos un palestí seria un terrorista. L'estat israelià fa coses que qualsevol democràcia occidental ni s'atreviria a plantejar. Els jueus tenen tot el dret a viure en pau, però no a costa d'oprimir els palestins. I sobre el que diu que coneix a jueus que sòn músics: que intenti informar-se quina és la simpatia que té l'estat israelià pel músic jueu vivent més gran de tots, del pianista i director Daniel Baremboin. I tot perquè Baremboin lluita aferrissadament a travès de la seva fundació per unir palestins i jueus, almenys en un pla cultural. La barrera entre els dos pobles és tant brutal que ni tant sols els jueus saben quina és la moneda que els palestins utilitzen. I algú com en Baremboin s'esforça per trencar aquesta barrera. I si l'estat israelià tinguès ocasió retiraria el passaport i expulsaria a en Baremboin.
115.
Carai si que ens toca de ple el tema palestí...MIco ja m'agradaria veure't entre mig d'aquell merder. No sabent si sortir a comprar el diari sigui allò últim que facis. ÉS molt complexe el tema, pero la moda dels mocadors palestins és per a gent curteta. En realitat Teniu alergia a tot el que soni a USA. Tranqui OBAMA us redimirà!