Des que el primer Guàrdia Civil va posar el peu a l’Ajuntament de Santa Coloma que ja esperava amb impaciència el comentari editorial que faria César Vidal al seu programa. Gairebé vint-i-quatre hores preparant-me (a base de Primperan) i, tot i així, el gran César, ha aconseguit superar totes les expectatives i empetitir la resta de lladrucs que ressonen a la caverna (i anorrear l’efecte del Primperan). Malgrat que la fama se l’emporti Losantos, Vidal és, sense marge per al dubte, l’“insultador” més apassionat i sanguinari de la Brunete. Superant-se a si mateix, en el darrer programa tot s’aprofitava (tal com acostuma a passar amb el porc). Dura ha estat la feina de decidir-se “només” per cinc fragments però aquí els teniu finalment.

Sentiu-lo al primer tall dient, entre altres genialitats, que “tras el oasis catalán solo se oculta una hedionda alcantarilla rebosante de corrupción” o que “tras el Estatuto, poco más hay que un programa para saquear al resto de España” (Es pot delirar més????).

En el segon fragment, l’amic Vidal aprofita que L’Arroyomolinos passa per Alcorcón (més o menys) i sentencia que el CAC és un “organismo destinado a estrangular la libertad de prensa”.

Després sentireu com insisteix en això que Catalunya es dedica a “despojar a España de sus recursos económicos”, però aquí la lírica és senzillament impressionant, amb referències al “mito del hecho diferencial”.

Penúltima estació, l’oasi català definit com “una sentina de corrupción y recorte de las libertades”.

Per al final us he deixat la conclusió: Les institucions catalanes “se venderían si alguien pusiera el precio sobre la mesa” .