L'esquerra abertzale ha iniciat el debat entre les seves bases per materialitzar un canvi de cicle. Això és el que publica avui el diari basc Gara.

Concretament, i segons el rotatiu, Batasuna defensa obrir un procés democràtic que doni força a l'independentisme basc i que es desenvolupi "sense cap violència i sense cap ingerència externa".

Així doncs, aquest debat continua i segueix el moviment en l'esquerra independentista basca, malgrat les detencions que hi va haver la setmana passada d'alguns dels seus líders més destacats, acusats d'intentar reconstruir la cúpula de la il·legalitzada Batasuna; dirigents com Arnaldo Otegi, Rufi Etxeberria o l'exlíder del sindicat abertzale LAB, Rafa Díez Usabiaga.

L'objectiu de Batasuna passaria per un procés dinàmic i gradual per canviar les actuals regles del joc, "un procés democràtic que tingui com a base la paraula i la decisió de la ciutadania basca i que s'ha de realitzar sense cap violència ni ingerència externa", s'afirma en un document de 36 folis al qual assegura haver tingut accés el diari Gara.

"Hem portat Euskal Herria fins a les portes del canvi polític; 30 anys després, la porta del canvi està completament oberta", es llegeix en el preàmbul d'aquesta proposta, que convida a "definir una estratègia eficaç que porti la confrontació als termes Euskal Herria / Estat".

Autocrítica
L'esquerra independentista basca també fa autocrítica, especialment des del final del procés de pau del 2007. "Sembla que no ens hem adonat de per què i per a què vam obrir el procés democràtic".

"No hem interioritzat prou que és l'hora d'encarrilar el canvi polític i això ens obliga a canviar nosaltres mateixos", continua.

També es parla de falta de cohesió: "A conseqüència de la falta de cohesió i dels diferents criteris, al llarg del procés l'esquerra abertzale va canviar el seu disseny i li va donar l'esquena a l'acumulació de forces", afirma encara en referència al procés de pau.

I, desenvolupant més aquesta idea, s'explica que "s'ha de fer una aposta política perquè les oportunitats i les noves ocasions no vindran per si mateixes".

Pel que fa a l'esquema de negociació plantejat en el document, s'allunya de dissenys com el fet servir a Alger ja fa més de dues dècades. Per exemple, se subratlla que el procés democràtic "no es limita a la negociació i no depèn de la negociació", sinó que segueix la seva pròpia dinàmica, definida com a "gradual".

En el cas de l'Estat espanyol, es destaca la potenciació tant a Euskal Herria com a Catalunya de les demandes per una sobirania més gran, i es detalla l'esgotament total de l'estatutisme o l'augment del desig de canvi polític.

Amb tot, es considera que hi ha condicions objectives per impulsar aquesta estratègia política, com per exemple l'existència d'una actitud favorable a un procés de negociació, i es recorda que es tracta de les mateixes condicions que van donar pas a la definició de la proposta d'Anoeta presentada el novembre del 2004.