-Herta Müller
-Qui?
-Una romanesa que escriu en alemany.

Aquest va ser el curt diàleg que es va repetir ahir entre molts dels qui esperàvem el veredicte dels acadèmics suecs. Herta Müller és pràcticament una desconeguda en aquestes latituds. Prova d'això és que ni a La Central ni a Laie, dues de les llibreries de referència de Barcelona, no hi havia ni un sol títol d'ella, tot i que, naturalment, es mobilitzaven per tenir-los com més aviat millor. En català, haurem d'esperar una mica més perquè aquesta autora no està ni traduïda.

Herta Müller, la dotzena dona que ha guanyat el Nobel de literatura, va néixer a Nytzkydorf (Romania) l'any 1953 en una família de la minoria alemanya i a aquest poble ha donat veu des de les seves novel·les que, segons el comunicat acadèmic, "dibuixen els paisatges dels desposseïts amb la concentració de la poesia i l'objectivitat de la prosa". Amb la seva feina ha contribuït a fer que es reconeguin les minories alemanyes a l'Europa de l'Est, que, després de la Segona Guerra Mundial, van pagar la culpa del nazionalsocialisme. Sense anar més lluny, la mare de l'escriptora va estar cinc anys en un camp de concentració a Ucraïna, desgràcia que ha inspirat l'última novel·la de Müller, apareguda aquest any: Atemschaukel.

Müller va dir ahir que estava contenta, però segura que "res no canviaria" per a ella. També va recordar els qui "no han sobreviscut a les dictadures" i va declarar que sabia bé de què parlava perquè ella sap què és "tenir por cada matí de no continuar existint al vespre". També va declarar que el que va passar resta present en el seu esperit. I és que la novel·lista, de 56 anys, ha viscut una dura trajectòria fins a assolir aquest triomf, que, monetàriament, suposa guanyar 980.000 euros.

La seva primera topada amb el règim de Ceausescu va ser el 1979, quan la van acomiadar com a traductora d'una fàbrica per negar-se a col·laborar amb la Securitate, els serveis secrets de la dictadura comunista.

Amb la seva primera novel·la, En tierras bajas, també va entrar en conflicte amb el règim. L'original va haver d'esperar quatre anys a ser publicat fins que va aparèixer censurat, el 1982. Tot i que en el seu país d'origen el llibre va tenir mala premsa, a Alemanya va rebre el premi Aspekte al millor debut en llengua alemanya de l'any. Tres anys després, l'escriptora va exiliar-se a Alemanya amb el seu marit, l'escriptor Richard Wagner.

Müller, que és la dotzena dona a tenir el Nobel, és membre de l'Acadèmia Alemanya de la Llengua, i representa l'última prova del gran interès que darrerament desperta el món germànic entre els acadèmics suecs, que han repartit 13 Nobels a aquesta llengua, entre els quals Efriede Jelineck (2004) i Günter Grass (1999), que ahir es declarava "molt content" per la seva col·lega "perquè és una bona novel·lista", encara que preferia l'israelià Amos Oz, l'altre nom que sonava per al guardó. De fet, tant Oz com Müller estaven en el top de les possibilitats de la casa d'apostes Ladbrokers, abans que l'Acadèmia anunciés el premi, prova que corrobora les sospites d'indiscreció del jurat, que ja es van comprovar l'any passat amb Le Clézio.

Una lluitadora
Tal com escriu l'especialista Cecilia Dreymüller al capítol que dedica a Herta Müller a Incisiones. Panorama crítico de la narrativa en lengua alemana desde 1945 (Galaxia Gutenberg - Círculo de Lectores, 2008), "Müller no escriu sobre l'adoctrinament o la persecució política, sinó sobre la sistemàtica destrucció de les relacions humanes de l'Estat totalitari" i sobre un fons autobiogràfic ens ofereix "una angoixant narració" sobre "la voluntat de supervivència". Ahir aquesta voluntat era recompensada amb el màxim honor de les lletres.