Diumenge21 de març del 2010
Opinió
Joan B. Culla
Diàleg
Joan B. Culla i Clarà
Historiador
Icona opinions 38 opinions
25votsVota
La cartera i la bandera
Lluny de ser una novetat, es tracta d’un argument, d’un tòpic vell dins la història de l’anticatalanisme, tant el de fora com el de dins. Em refereixo a la tesi segons la qual tot això del nacionalisme català, la defensa de la llengua, la identitat i la cultura pròpies, etcètera, no és més que una gran impostura, una farsa, un decorat de teatre darrere del qual s’amaguen una pila de cobdícies i de baixes ambicions personals: des de les d’aquells polítics que, convertint Catalunya en una taifa, en una ínsula, aspiren a ser-ne presidents, o consellers, o diputats, fins les pretensions més modestes dels que s’acontentaran a ser-ne funcionaris, o professors de català.

Per no remuntar-nos massa enrere en el temps
, n’hi haurà prou de recordar amb quin desdeny assegurava Alejo Vidal-Quadras el 1995 que “les llengües vernacles són un excel·lent vehicle de les aspiracions i un eficaç lenitiu per a les frustracions de les classes mitjanes i mitjanes-baixes amb certa instrucció”. De la seva banda, aquells intel·lectuals exquisits que acabarien per engendrar Ciutadans-Partit de la Ciutadania –encara que, després, n’hagin renegat– es van passar bona part de la presidència de Pujol titllant el nacionalisme convergent de simple tapadora per a tota mena de corruptes, aprofitats i mediocres que es protegien darrere la bandera quadribarrada mentre assaltaven el pressupost. Ells, en canvi, com que eren de bona família i/o gaudien d’un talent extraordinari, no necessitaven emparar-se en cap bandera per tal d’assolir el reconeixement social i l’èxit professional...

Amb aquests antecedents,
era inevitable que el sorollós esclat del cas Millet fes salivar els anticatalanistes aficionats a la sociologia recreativa: un cognom patrici, unes entitats (l’Orfeó, el Palau...) nuclears dins la xarxa del catalanisme cívic, unes institucions públiques passives o negligents, una estafa a gran escala... Quin plat més llaminer per a certs paladars! És sense sorpresa, doncs, que hem assistit a la transformació de l’episodi –del greu episodi– protagonitzat per Fèlix Millet en categoria general, en paradigma.
Entre els articulistes i opinadors, catalans o forans, que han pres l’escàndol a l’entorn del Palau de la Música com la confirmació irrefutable dels seus prejudicis ideològics de sempre destaca el periodista bascomadrileny José Antonio Zarzalejos. Sí, aquell mateix que, essent director del diari Abc –mentre el seu germà Francisco Javier era secretari general de la Presidència a la Moncloa d’Aznar–, va tenir, el gener de 2004, un paper crucial en l’explotació mediàtica i política de la trobada entre Carod-Rovira i ETA. El senyor Zarzalejos, doncs, ens va regalar l’altre dia un article digital titulat El ocaso de la burguesía catalanista que convertia aquest últim adjectiu, catalanista, en la clau d’interpretació de l’afer Millet. Segons aquell text, les responsabilitats del perllongat saqueig resideixen en “l’autocomplaença catalanista, la supèrbia de la burgesia barcelonina [...], la hipocresia de les classes dominants a Catalunya”. Els delictes comesos per Millet a qui condemnen i desemmascaren –sosté Zarzalejos– és a les franges centrals del nacionalisme català, cultivadores obsessives del fet diferencial; no només les condemnen, sinó que liquiden “un catalanisme burgès el temps històric del qual ha passat”.

Allò que més evidencia el caràcter fal·laç i trampós
d’aquests diguem-ne raonaments és la seva aplicació unidireccional. Fa mesos que les notícies relatives al cas Gürtel aporten cada dia nous indicis sobre finançament irregular del Partit Popular o sobre enriquiments opacs d’alguns dels seus quadres, tant a València, com a Madrid, com a Castella i Lleó, com a Galícia. Tots sabem quina és l’adscripció identitària, de quina nació són nacionalistes els polítics relacionats amb la trama. Tots ho sabem i, si en restava algun dubte, les diverses fotos publicades del senyor Ricardo Costa lluint al seu canell esquerre una polsera rojigualda el deuen haver dissipat.

Tanmateix, ni a l’articulista més demagog
no se li ha acudit lligar aquests dos fets –l’allau de dades sobre corrupció al voltant del PP, i la filiació ideològico-nacional dels Francisco Camps, Ricardo Costa, Vicente Rambla, Luis Bárcenas, etcètera– i posar-se a teoritzar sobre l’explotació de l’espanyolisme per part d’una colla de desaprensius, o sobre els farsants que s’embolcallen amb la bandera espanyola mentre paren la mà a suborns i regals. Per molt sorprenent que fos la imatge del sempre impecable secretari general del PP valencià, Ric Costa, exhibint una polsera bicolor més pròpia d’algun jove cap rapat, ni un sol diari no va compondre un titular que digués, per exemple, “Caso Gürtel: robaban para ofrendar nuevas glorias a España”. Quan, el passat dia 1 d’octubre, el president Francisco Camps acudí disfressat d’hortolà a presidir el Tribunal de les Aigües a la porta de la Seu de València; quan, després, es passejà per la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, ningú no l’acusà de buscar refugi darrere els símbols col·lectius dels valencians per dissimular l’aroma d’il·legalitats que l’envolta.

Dissortadament, d’individus deshonestos n’hi ha en totes les latituds,
dins de la política i en la resta de la societat. El cas Millet, àdhuc més enllà del seu volum econòmic, indigna per la manipulació simbòlico-sentimental que hi ha al darrere, i exigeix tant un aclariment exhaustiu com un càstig exemplar. Ara, el que no cal és autoflagel·lar-se, ni deprimir-se, ni acomplexar-se: Millet no és el catalanisme, ni tan sols el catalanisme burgès; de la mateixa manera que, acabi com acabi el cas Gürtel, ningú no dirà que n’han sortit desacreditats la idea d’Espanya, ni el prestigi del patriotisme espanyol.
La TafaneraRemoumeIndependènciaDelicious
Opinió del lector

Entrar. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.

Registrar-se. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.

Nota: l'AVUI.cat adverteix que no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per això, cada comentari es publicarà sempre amb el nom i els cognoms de l'autor i amb la població de residència.
Per afegir comentaris a qualsevol informació és necessari que us doneu d'alta en el registre de l'AVUI.cat. No s'admetran insults ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones. L'AVUI.cat es reverva el dret de no publicar els que vulnerin aquesta norma.

Icona opinions 38 opinions
38. Sr. Culla, tan previsibles són els atacs dels que parla com la seva rabiola i, com no, la seva referència al cas Gürtel. Vostè tanca el cercle que obren persones com el Sr. Millet i, a més, interpreta el paper més patètic d'aquesta història: llepar les ferides plenes de merda mentre senyala la merda del veí. I el que és pitjor, s’atribueix una falsa equanimitat senyalant la unidireccionalitat de les crítiques quan són les persones com vostè les que, el dia que girin el coll, a part del dolor que patiran per la manca de costum, veuran que la merda que tenen al clatell és tan gran com la que veuen més enllà de l’Ebre.
Joanet 21.10.09, 17:21
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
37. Que diferent sería tot si els mitjans espanyols gaudissin de periodistes com el Sr. Culla. Moltes gràcies.
seguidor 15.10.09, 22:41
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
36. @Cèlia 31. Per ordre directa d'en Àngel Colom els representants d'ERC a l'Ateneu de Barcelona quan Àngel Colom era secretari general d'ERC van votar com a president de La Caixa al conegut nazi-feixista Juan Antonio Samaranch. En Millet (Catalunya Futur - FAES) va donar diners a en Colom per premiar els serveis prestats. No et confonguis.
Jacques 15.10.09, 22:37
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
35. Home Culla !!!Si non e vero e ben trobato. -Una mica de raò hi ha, ja que la majoria de prohoma, patricis, seriosos, intel·ligents, honestos, etc., etc, d'abans, no s'havia sentit a dir mai, de las trampes i furts que hi han ara. Avui dia, quan els enganxen amb la ma a la caixa, el primer que fan es embolicar-se en la senyera i dir que els de fora, els castellans extrangers, ataquen Catalunya. Jo no llegeixo pas tanta rancunia contra Catalunya, mes aviat nomenen en els que estan roban, i per mi tant es un castella, com un català lladres, no hi ha diferencia etnica.
josep zero 15.10.09, 21:53
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
34. No està malament l'article..., però veniu a dir el que critica el vostre argument. Nosaltres som diferents! Millors. La burgesia catalana, com les de tot arreu, es corrupte perque pot. per acciò o per omissiò. En realitat tots ho som, en potència . Però la classe obrera en tè menys possibilitats.
sulfùric 15.10.09, 20:38
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
33. Ningú va pensar que era típic de l'espanyolisme, quan aquell ministre del PSOE es quedava els diners que demanava per pagar confidents anti-terroriste. Tothom sabia que era un lladre i prou. La temptació dels diners és forta. Però la corrupció a la catalana és un invent més de la caverna mediatico-espanyolista, disfressada de sentiments socials.
Pep 15.10.09, 20:00
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
32. M'agradat molt l'article.Te raó resulta sorprenent que no es destaqui el caracter identitari de politics o mitjans de comunicació. Tothom sap que el Pais es un diari del nacionalisme espanyol d'esquerra i el Mundo ,ABC,i La Razón ho son de la dreta. El sr.Felipe Gonzalez i el Guerra o el sr.Aznar son uns nacionalistes espanyols ,com diuen ells de "tomo i lomo" la qual cosa, si no suposes perill per Catalunya, es tan respectable com ser nacionalista català.El problema es que aquí,a Catalunya, hi han diaris i columnistes o articulistes com en Francesc, en Gregorio o l'Antoni,especialment el primer, que d'aquella realitat no en fan esment mai i molts catalans a qui els fa com una coseta manifestar-se com a catalans aquesta realitat ni la percebeixen de tan assumida com tenen la situació en la que viuen ,en la submisió total.
Josep Mª 15.10.09, 19:59
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
31. Aquest ignorant que es fa dir "pluralista català" confon corrupció, amb lladrocini. Potser que pensi una mica quins guanys esperava Millet de regalar diners a l'Àngel Colom. Simplement cap. L'únic que feia era donar uns diners i quedar-se'n uns altres. I això és robar. Així de simple. Si jo dono uns dinera a canvi d'uns favors, no robo, corrompeixo a qui els rep. O sigui que si vols pensar una mica més abans d'escriure no quedaràs com un ignorant, o potser un enverinador del PSOE, dels qui es pensen que ens mamem el dit. Millet a la presó per lladre.
Cèlia 15.10.09, 19:54
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
30. Veient tots els comentaris, Sr. Culla em reafirmo en el que he escrit a les 11.20.Ha fet un article a la defensiva. De bona fe engreixa el brou de cultiu de la corrupcio a la catalana.Perque som una Nacio , es per aixó que la nostra corrupció te trets especifics.L'alliberament de Catalunya es ferà si també com a poble lluitem contra la nostrada corrupció.Feu un malt servei a Catalunya perque de bona fe seguiu la política de " tu matx" i engraixeu el brou de cultiu que possiblita el cas Millet , el cas Palau, el cas típic de corrupció a la catalana.ANALITZEM EL BROU DE CULTIU CATALA.
pluralista catala 15.10.09, 19:35
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
29. MOLT INTERESSANT: Veieu l’article a “www.directe.cat “ referent a un estudi del CCN, on s’explica que una Catalunya independent, seria el quart Estat de la UE en renda per càpita... Sembla que això d’assolir un Estat propi i sobirà, es “molt més” que econòmicament viable. http://www.directe.cat/article/amb-la-independencia-catalunya-seria-el-quart-estat-de-la-ue-en-renda-per-capita . L’Associació REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA, hi treballa per la defensa, el foment, la difusió i l'estudi de l'independentisme i el republicanisme en l'àmbit de Catalunya. Enfortint la base social de l'independentisme als Països Catalans i generant el debat a l'entorn de la regeneració de la vida política. I aquí, tots hi comptem. Cal l’esforç de totes les formacions polítiques, que sense perdre la seva identitat i propi protagonisme, els vulguin acompanyar per assolir una Catalunya Lliure amb Estat propi. El tren cap a la Sobirania de Catalunya ja es de camí... Ja us heu Reagrupat?. Salut, Independència i República Catalana.
Auri 15.10.09, 19:08
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
Paraules clau
Catalanisme, Fèlix Millet, Orefó Català, Cas Gürtel, Joan B. Culla i Clara
Altres articles del mateix autor
>> 04/02/2010 Quan manca el coratge polític
>> 07/01/2010 L’esquerra cega
>> 10/12/2009 Tots els vots han de valer igual?
>> 11/11/2009 El Mur i la vergonya
>> 18/07/2009 Avançant en cercle
corner head left
Especials
corner head right
Cooperació
corner head left
Suplements
corner head right
El 9
Logo presencia bo
Suplement Cultura
Sortim
Plaers d'AVUI
Suplement A  més a més
Medicina i salut
corner head left
Edicions locals
corner head right
AVUI Sabadell
AVUI Terrassa
Suplement B30