Pegat a l’ull, lloro a l’espatlla, garfi a la mà i cama de fusta, l’indomable Federico Jiménez Losantos s’ha llançat a l’abordatge radiofònic de Catalunya. Banzai! Després de sortir a empentes i rodolons de la seva estimada COPE, a la qual tantes glòries va ofrenar, don Federico ha decidit seguir fent tronar i ploure des d’una nova emissora que ell mateix s’ha tret del barret i que porta el suggestiu nom d’esRadio. I naturalment, Catalunya no podia quedar òrfena d’aquesta nova veu que s’alça en favor de la llibertat, de manera que don Federico va decidir posar-se a predicar en aquesta terra d’infidels de manera urgent, és a dir: sense papers, permisos ni llicències, com una emissora contracultural qualsevol. Qui ho anava a dir, don Federico: tant d’ordre com el fèiem i com l’hem de veure, ficat en il·legalitats.

I, a més, amb esperit reincident i cabota: després que la Generalitat posés en marxa el procediment corresponent contra les emissions il·legals d’esRadio al Camp de Tarragona, Jiménez Losantos i la seva quadrilla es van limitar a anunciar noves emissions pirata, aquesta vegada des de Barcelona. Dit i fet: des de fa uns quants dies, a la falda del Tibidabo, la capital catalana té el gust d’allotjar una flamant antena d’esRadio, instal·lada allà sense els necessaris permisos municipals i sense res de res. A través de les seves ones, el detonant Federico vocifera cada dia, i mai més ben dit, el seu sermó de la muntanya: i així ho continuarà fent mentre es desenvolupi el procés legal que ha de portar al tancament de les emissions. La sanció que li caurà oscil·la entre un mínim de seixanta mil euros i un màxim d’un milió, però això a don Federico li és igual: segrestada pel feixisme catalanista, Catalunya necessita saber la veritat, i davant de la imperiositat d’aquesta evangelització, tots els sacrificis seran pocs.

Tot i que potser seria més oportú parlar d’inversió que de sacrifici. Qualsevol sanció que li caigui al senyor Jiménez Losantos en l’exercici de la seva estranya comèdia –i més, si prové de la Generalitat perversa i fanàtica– és glòria beneïda: ell mateix s’encarregarà automàticament de convertir-ho en una nova temptativa, per part del sistema corrupte i podrit, d’acabar amb un periodista intrèpid en lluita incansable per la llibertat. Aquesta demagògia alimentarà per igual l’encegament dels seus seguidors com la indignació dels seus detractors (molts d’ells, sigui dit de passada, prou rucs per sintonitzar-lo), i per tant redundarà en favor de les audiències d’esRadio: i qui diu audiències, diu compte de resultats.

Ens hem d’entendre: per descomptat que, si Losantos emet en il·legal, ha de ser tan severament castigat per la llei com qualsevol altre pirata de les ones radiofòniques. Però el que vull dir és que el filibusterisme de don Federico, més enllà de les antenes que posi o llevi a Catalunya, consisteix precisament en la seva impostura. A pesar dels esforços que fa cada dia per donar a entendre el contrari, Losantos és un home intel·ligent: no crec que es cregui ni una tercera part de la porqueria que cada dia evacua a través dels micròfons. Ara bé, a més d’intel·ligent, com a bon pirata és hàbil i no té escrúpols: ha descobert que, en aquest país desguitarrat que és Espanya, exercir de subproducte tòxic de la Transició surt molt rendible. El pirata s’ha muntat un xiringuito, i el pensa esprémer fins al final.