Per si algú dubtava que la vida és tota plena de sorpreses, l’última sensació mediàtica és una monja benedictina catalana anomenada Teresa Forcades. Ella és la protagonista absoluta d’un vídeo titulat Campanas por la gripe A, que ha causat furor a internet: més de mig milió de visualitzacions a Vimeo i milers de recerques a YouTube en donen testimoni. El vídeo reuneix les característiques exactament contràries al que s’espera en un producte audiovisual d’èxit en els nostres dies: consisteix en la filmació d’una persona (la religiosa Forcades) que parla durant gairebé una hora, en un pla gairebé fix i enquadrat sense gaire gràcia. Al començament, apareix una vista del monestir de Sant Benet de Montserrat, indret on fou gravat el vídeo, i l’únic element escenogràfic és un mosaic que representa l’efígie d’aquest sant, situat al darrere de la monja, mentre ella parla. Descrit així, sembla una llauna monumental. Però en canvi, resulta enormement difícil començar a veure’l i no arribar fins al final.

Si no és a la forma, òbviament la capacitat d’atracció del vídeo es troba en el contingut: de manera ben ordenada, articulada i documentada, la monja dóna una explicació força completa sobre el virus de la grip A i la seva història, i acusa directament l’OMS d’haver promogut una alarma mundial sense base real per tal d’afavorir la indústria farmacèutica, fins al punt d’haver modificat la definició de pandèmia a fi de satisfer aquest objectiu. Poca broma. A alguns els podria semblar xocant, d’entrada, que una religiosa es fiqui en aquesta mena d’afers tan poc espirituals, però es dóna la circumstància que Teresa Forcades, a més de monja, és doctora en medicina, tal com ella mateixa s’encarrega de fer saber al començament del vídeo. La doctora Forcades, a més, ha destacat també en l’àmbit de la teologia feminista i és coneguda pel seu activisme en qüestions de salut pública.

En el seu discurs (perfectament desenvolupat: insistesc en aquest aspecte, perquè òbviament resulta fonamental per a l’atractiu del vídeo, que ha causat astorament entre alguns estudiosos del fet comunicatiu), Forcades relativitza la suposada perillositat del virus H1N1 (molt menys letal, en vista de les estadístiques, que el de la grip estacional de tota la vida), acusa diverses altes instàncies (com la mateixa OMS, les agències de prevenció i control de malalties, i els governs occidentals) d’irresponsabilitat i denuncia irregularitats que fan posar els pèls de punta. Fa una crida a la calma, qüestiona l’eficàcia i la necessitat de la vacunació contra la grip A i alerta de la possibilitat que aquesta vacunació pugui arribar a ser decretada obligatòria en alguns països. Recolza els seus arguments en dades i proporciona referències bibliogràfiques d’autoritat. S’explica amb claredat i convicció, i resulta persuasiva.

La pregunta és: té raó, o ens trobem davant d’una nova i simple teoria conspirativa (molt ben construïda, això sí) amb les indústries farmacèutiques i els americans en el paper dels dolents? La temptació, a jutjar per la reacció que ha suscitat en diversos mitjans, és creure que no va desencaminada. Si els pica la curiositat, busquin el vídeo i jutgin vostès mateixos. En tot cas, sembla que farien bé els senyors de l’OMS de reflexionar sobre el fet que el vídeo gairebé casolà d’una monja pugui tenir més credibilitat per a molta gent que totes les seves declaracions i directrius.