Amb una veu profunda i trencada capaç "de pecar" en qualsevol estil, la cantant mallorquina Concha Buika s'introdueix en algunes de les grans cançons de Chavela Vargas. El último trago (Warner) és el títol del disc que, sota el mestratge de Chucho Valdés, reuneix aquest homenatge a l'artista mexicana, un treball que dijous que ve Buika presentarà al Palau de la Música, dins del Festival del Jazz de Barcelona.

Com ha estat treballar amb Chucho Valdés?
Molt divertit. És una persona que deixa que aprenguis de tu mateix. Hi ha mestres que saben ensenyar però no saben aprendre i això no és un bon mestre. En Chucho, en canvi, és una persona que deixa que tu vegis que ets el teu propi mestre.

¿Ell va ser un dels impulsors del projecte?
Va ser una barreja de locos. El projecte va sortir de Javier Limón, Pedro Almodóvar i el pare d'en Chucho, en Bebo... Ells són els culpables, nosaltres som les víctimes i ens van trucar quan les coses estaven més que xerrades.

Quina relació té amb Chavela Vargas?
Una relació d'estimació i de fragilitat. Quan tu fas amistat amb una persona d'aquestes edats és molt fràgil perquè ja no depèn del temps que tu la facis durar.

Com ha estat l'experiència de fer-li aquest homenatge?
Ha estat molt dur perquè no és una cantant gens fàcil. El cant de la Chavela fa mal i si no et fa mal és perquè no ho estàs cantant bé, perquè no ho estàs cantant des de la sinceritat.

I on li ha fet mal a Concha Buika el cant de Chavela Vargas?
Aquest disc ha obert l'habitació del pànic, ha obert una porta d'una habitació que jo no volia obrir, em feia molta peresa emocional. Però cantant aquestes cançons he pogut demanar-me perdó per tant d'avorriment i he pogut acceptar disculpes. M'ha agradat molt l'experiència, ha estat molt dura però no ha estat perjudicial.

És per això que canta?
Jo canto per redempció. Ho tinc com una necessitat. Mai he cregut que una melodia sigui només una successió de notes en un paper. Jo crec que és una sola nota que és capaç de transformar-se en qualsevol cosa depenent del que busqui cadascú.

I què busca la seva melodia?
La meva melodia cerca amor. La música té aquest poder, el poder de fer que ens trobem. La gent va al teatre a sentir-se, no a veure'm a mi. I jo també hi vaig per això, a veure si puc trobar un altre pic aquell món fantàstic d'emocions.

El disc 'El último trago' està ple de desamor.
Sí, però és fantàstic perquè crec que ja hem de començar a xerrar de les coses tal com són. El desamor ens ajuda a tornar-nos a estimar a nosaltres mateixos. Algú em va dir que perdre en aquesta vida és perdre un fill o un pare...

També escriu llibres. D'on li va venir la dèria d'escriure?
Sí, aquest any escriuré el segon però mai m'he demanat si jo sabia escriure. És com un exercici catàrtic perquè no em molesti aquesta pedra que tinc aquí o aquell punyal que tinc allà. Escriure i cantar m'ajuda a reconciliar-me amb les coses i amb les persones.

Li agrada beure de tot arreu.
Jo vull ser everywhere, pecar en tots els pecats que siguin sants, però vull ser una gran pecadora. No em vull perdre res. Ara els cantants no saben res dels poetes. Per això les lletres de les cançons evidentment han patit un desnivell.