A El castell dels Pirineus planteja un diàleg entre raó i esperit. L'home representa el pensament racional i la dona l'espiritual. Per què aquesta dualitat de gènere?
A la Vita brevis ho feia al revés. Ella era més pràctica i ell estava obert al fantàstic. A Noruega només tenim dos sexes per triar, encara que ja m'agradaria que n'hi hagués un tercer. Seria més variat. De tota manera tinc una teoria sobre qüestions de gènere, no et pensis: per les dones és més important entendre les coses, que és el camí de la filosofia, i per als homes és més important ser entès, cosa que és l'oposat.

Per què ha volgut contraposar aquestes dues maneres d'entendre la vida?
El llibre es pot llegir com un diàleg interior, encara que jo em sento més ben representat per ell. De tota manera, quan anava escrivint els arguments de la dona, més m'obria a aquest vessant del misteri i l'espiritualitat. Quan em fixo en el cel a la nit i veig les galàxies, per mi és una experiència religiosa.

¿Ha sortit transformat de l'elaboració d'aquest llibre?
Estic més obert al vessant espiritual, però no crec en cap tipus d'ocultisme, ni revelació, ni tan sols crec en la telepatia i en 57 anys mai ningú no ha pogut endevinar què estava pensant. Ara bé, hi ha un misteri que recordo haver pensat des que tenia 11 anys: ¿no és una bogeria raríssima que visquem? I els adults em deien: "No és tan rar". I jo responia: "Però creieu que és normal aquest món?". I em reprenien: "I tant que sí, no s'ha de pensar tant en això", com si em pogués tornar boig, però jo sabia que tenia raó: el món no és normal, és un miracle, per això em vaig fer escriptor, per explicar-ho.

¿La prepotència de la ciència trontolla?
Per ara hem vist com aflora la parapsicologia i l'ocultisme, però els científics també estan mirant en els misteris que no poden explicar. Els neuròlegs estudien la consciència. Com més astrofísica llegeixo, més religiós em sento. I com més llegeixo la història de les religions, menys religiós sóc. La religió és un aspecte molt malaltís de la naturalesa humana. És un instint tan bàsic com el sexe o com la guerra. És important donar una puntada de peu a les religions. Al meu país hi ha molta gent que diu que Déu li ha revelat coses. La princesa Marta Lluïsa diu que parla amb els àngels i els cavalls. Jo no crec en res d'això, però tinc un respecte profund pels que hi creuen. Al llibre, per culpa de no acceptar les idees de l'altre, s'estronca una història d'amor.

Aquest llibre té força punts en comú amb El món de Sofia. Què ha après com a escriptor des d'aleshores?
L'èxit ha estat per dues raons: molta gent es fa preguntes filosòfiques però creu que la filosofia és avorrida. Tots portem un filòsof dins. Tenim curiositat i les nostres preguntes primeres són "per què?, per què? i per què?". Quan un gat veu una pilota rodolant hi va a la caça per instint, però el nen mira enrere per veure d'on ha vingut la pilota, vol saber-ne les causes. La segona raó, és que El món de Sofia és narrativa i la nostra ment està feta per a les històries més que per rebre informació de manera enciclopèdica.

Sí, ¿però com ha evolucionat el seu discurs?
Vaig escriure un llibre amb ambicions didàctiques que va ser Sofia. Després he escrit molts altres llibres filosòfics, perquè jo sóc així, però no són llibres de filosofia. Ara em motiva menys fer una novel·la perquè crec que ja ho he escrit tot sobre la meva infantesa i joventut, encara que ara vull intentar fer una novel·la sobre el canvi climàtic perquè el món assumeixi les seves responsabilitats. Vull atacar el cor de la gent sobre aquest tema.

Precisament, aquesta és una de les moltes qüestions que es planteja a El castell dels Pirineus i vostè ha creat una fundació que premia amb 100.000 dòlars els que treballen per resoldre'l. Tan negre ho veu?
Ens estem acostant a una revolució copernicana per pura obligació. Sortim de la jungla amb una orientació horitzontal i ara hem d'afegir una dimensió vertical a les nostres vides. Dins dels invents més importants del món s'ha d'incloure l'ètica cristiana. Aquell missatge de fes als altres el que vols que et facin a tu mateix ara s'ha d'expressar d'una nova manera: fes a la generació propera el que voldries que la generació anterior hagués fet amb la teva. S'acosta una data important, que és la cimera de Copenhaguen sobre el canvi climàtic i pot ser un enorme èxit o un enorme fracàs.

Dins la seva tasca de difusió d'uns valors, vostè va redactar una Declaració de les Obligacions Humanes.
Sí. Una de les fites filosòfiques més importants de la humanitat ha estat la Declaració Universal dels Drets Humans, però hi hem d'afegir les obligacions. Aquest llibre d'ara també vol ser un toc d'alerta sobre aquestes qüestions, per això és un llibre molt rar, però alhora és molt com jo.

Si un se'l compra pel títol, però, es quedarà ben parat perquè no té res a veure.
És el títol del quadre de Magritte que hi ha a la portada, en què es veu un castell construït damunt d'una roca flotant. La meva dona i jo, que estem junts des dels 19 anys, tenim aquest pòster penjat a casa per recordar-nos cada dia que la vida és un miracle. De tota manera, en alemany s'ha traduït com La dona del xal vermell, que és més entenedor.