Si alguna cosa enyoro dels governs d’Aznar és l’inimitable espectacle que oferia Miguel Ángel Rodríguez. Ara mateix, ens hem de conformar amb actuacions escadusseres en ràdios cavernàries, on actua d’animador de tertúlies amb el seu estil peculiar, a mig camí entre opositor a bufó de la cort i capità de la tuna passat de xibeques. A La tarde de la COPE, ha signat una de les faenas més lluïdes de la temporada, amb pèrdua de papers inclosa. Bé, de fet, el que es va perdre va ser ell mentre consultava l’argumentari de què “cal” dir, barrejant arguments contra Catalunya amb d’altres contra el País Basc (que també va resultar afavorit amb uns quants improperis a la mateixa tertúlia). Divertidíssim, tu. Però anem a pams, que això no arribarà fins a l’arxiu de so número 4.

La tertúlia de La Tarde no va tenir desperdici. Sobretot si tenim en compte que la mateixa senyora Schlichting, titular del programa, fa ben pocs dies havia carregat contra els magistrats del TC, acusant-los de “apadrinaos y apesebraos” (ho recorden?). Ara, però, que és el president Montilla qui critica –amb molta menys contundència, per cert– el retard en la sentència de l’Estatut, doña Cristina s’esquinça el blazier blau marí i s’estripa les mitges d’Hermès pel que li sembla “una actitud enormemente desafiante”. Esther Palomera li fa els cors afegint que “los políticos catalanes se deben de pensar que lo que diga el TC no les afecta a ellos”. Al segon arxiu de so sentireu la mateixa Palomera llegint-nos la cartilla: “Cataluña, por mucho que amenace y que desafíe, tendrá que aguantarse”. I, per fi, arribem a Miguel Clown Rodríguez, que diu que “Montilla se ha colocao al borde del golpe de Estao”. Ovació, “vuelta al ruedo” i dues orelles (d’ase).