Els mariners de l'Alakrana van passar pànic fins al mateix moment de l'alliberament perquè un altre grup de pirates esperava al seu costat en un vaixell per abordar el pesquer basc quan marxessin els primers segrestadors.

"Els mateixos pirates ens van assenyalar un vaixell que era a prop nostre i que no era seu. I ens van dir que vigiléssim, perquè aquells estaven esperant que ells marxessin per agafar-nos una altra vegada. Per sort, vam poder avisar les fragates [de l'Armada espanyola] i quan van baixar els segrestadors van venir de seguida, amb helicòpters, a protegir-nos, i ho van fer molt bé", ha explicat Black.

Ha estat gairebé l'únic que han volgut dir la part gallega de la tripulació quan han arribat a Vigo, aquest dissabte a les dotze del migdia, procedents de Torrejón de Ardoz, on havia aterrat l'avió que els havia portat de les Seychelles després de 47 dies de segrest a mans d'un grup de pirates somalis.

En una confusa i breu roda de premsa retransmesa en directe per televisió, els mariners han agraït el suport de la premsa durant el segrest i les gestions fetes per alliberar-los "al govern [espanyol], a l'Audiència Nacional, a l'empresa [l'armador, el que ha pagat el rescat segons la versió oficial], als ajuntaments, a la Xunta de Galícia i al govern basc".

Els tripulants estaven visiblement cansats i nerviosos i una portaveu ha demanat amb to crispat als periodistes que no els fessin preguntes i que els limitessin a escoltar el missatge que volien transmetre.

I part del missatge ha estat demanar que els deixin "en pau". "Si us plau, deixeu-nos en pau almenys uns dies, no és demanar gaire. No vingueu a casa nostra. Deixeu-nos tranquils. D'aquí a uns dies ja hi haurà temps per parlar de tot a fons", ha demanat un dels mariners.