La negativa de Johan Cruyff a parlar català tot i ser el nou entrenador de la selecció catalana de futbol s'ha convertit en una altra oportunitat perquè la premsa anglesa burxi en el nacionalisme insatisfet del país, "una regió del nord-est d'Espanya". I l'ocasió ja ha estat aprofitada per l'edició digital de The Times.

En un article titulat Johan Cruyff, nou entrenador de l'equip català de futbol, rebutja parlar català, el corresponsal Graham Keeley, que firma el text des de Barcelona, assegura que el fet que el nou seleccionador no abraci la "llengua regional" és un "entrebanc enutjós" per als nacionalistes catalans que el consideren una estrella, ja que exercirà el seu nou càrrec adreçant-se en castellà als jugadors.

Seguidament, Keeley passa a explicar als seus lectors que "Catalunya, al nord-est d'Espanya, és una zona feroçment nacionalista del país que es veu ell mateix com una nació, que promou internacionalment la seva llengua i que té ambaixades arreu del món".

També explica que la llengua vehicular a les escoles públiques és el català i que els alumnes només estudien "tres hores de castellà cada setmana": el cronista oblida que la tercera hora de castellà, de fet, ni s'està aplicant ni s'aplicarà –si s'aplica la LEC en el seu redactat actual–, o almenys això manté el govern de la Generalitat.  En la llista s'hi afegeix que "una llei de llengua obliga els comerciants a utilitzar el català o a pagar una multa" si no ho fan.

L'article afegeix que les aspiracions de la "regió" de tenir una selecció nacional "tenen connotacions polítiques per als nacionalistes, que dirigeixen el govern regional". Aquestes aspiracions frustrades són comparades amb les del del País Basc i contraposades als casos d'Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord, que sí que tenen la seva pròpia selecció oficial tot i pertànyer a la Gran Bretanya.

Finalment, el reportatge fa saber al món que el president de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Casals, ha manifestat que no li preocupa que Cruyff no parli català, sinó que "la selecció sigui reconeguda internacionalment".

Resposta del Col·lectiu Emma
L'article ja ha provocat la resposta del Col·lectiu Emma, constituït fa uns mesos per fer front a la divulgació internacional de notícies que considera inexactes i fins i tot perjudicials per a Catalunya, per la seva falsedat o els errors que contenen.

En aquest cas, el text enviat al diari anglès defensa la necessitat de la immersió lingüística, després dels anys de persecució del català durant el franquisme, i s'esmenta el cas d'Zlatan Ibrahimovic, "fill d'immigrants bosni-croates que va néixer a Suècia: ningú s'hauria de sorprendre que se l'obligués a aprendre suec, que té un nombre de parlants similar al del català", adverteix el col·lectiu.