Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha decidit centrar la seva lluita en la iniciativa legislativa popular (ILP) de Televisió Sense Fronteres com a únic camí per aconseguir que els canals de Televisió de Catalunya arribin al País Valencià. La ILP, que fa un mes va començar la campanya per recollir signatures, ja ha aconseguit 170.000 suports.

De fet, aquest dimecres acaba el termini donat pel govern de Francisco Camps per parar les emissions de TV3 a València i la seva àrea metropolitana a través del repetidor de Perenxisa, que dóna cobertura a 1,3 milions de persones. Però el coordinador d'ACPV, Toni Gisbert, assegura que a partir d'aquest dijous la Generalitat valenciana pot executar l'ordre de tancar el repetidor "quan vulgui", ja que ho poden fer sense previ avís. A més, ha recordat que l'última vegada, ens els casos dels repetidors de la Llosa i Alginet, van tardar quatre mesos a fer-ho efectiu. De fet, Gisbert està convençut que Camps esperarà "una situació de confusió política" i ho utilitzarà "com a cortina de fum" per tapar d'altres qüestions, sobretot ara que està en l'ull de l'huracà pel cas Gürtel. "L'únic que podem fer nosaltres és reiterar una vegada més a Camps que no tanqui el repetidor", explica Gisbert resignat.

Gisbert considera que cal solucionar el problema de la recepció dels canals de TVC "per la via positiva" i "no insistir" en un camí (com fa la conselleria catalana de Cultura de demanar un tercer múltiplex o un conveni de reciprocitat entre Canal 9 i TV3) que està "estancat des de fa tres anys". "Esclar que el govern valencià no té cap voluntat política per desbloquejar la situació", explica.

Aquesta despreocupació de l'executiu de Camps és el que ha fet que ACPV hagi impulsat la ILP per aconseguir la recepció de totes les televisions en català arreu del domini lingüístic i consolidar l'espai comunicatiu català. El bon ritme de recollida de les signatures fa preveure a l'entitat que previsiblement se superaran les 500.000 firmes necessàries per portar la iniciativa al Congrés dels Diputats.


Tal com s'explica a la pàgina web de la ILP, el punt de partida no és cap modificació legal, sinó partir precisament del marc legal existent i desenvolupar-lo, concretament de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries (signada pel govern espanyol el 1992, en època de Felipe González, i ratificada pel Parlament espanyol el 2000, en època de José María Aznar), que en el seu article 12.2 estableix que els governs signants han de garantir la recepció de ràdios i televisions en els territoris que comparteixen alguna d’aquestes llengües europees, encara que siguin administracions diferents.

A partir d’aquesta base, es proposa una llei completa, amb preàmbul i articulat, el contingut del qual és simplement l’aplicació de la Carta en allò referent a garantir l’intercanvi de ràdios i televisions en les llengües catalana, basca i gallega entre els territoris dels seus respectius àmbits lingüístics.