1133. jose luis estas forrado que castillo tienes

1132. I pensar que hi va haver un temps en que me’l creia i l’escoltava! Ara, quan me’n recordo, em fa vergonya. Sort que fins i tot els del seu partit han decidit de aparcar-lo, per què amb el seus odis particulars i les seves ànsies de figurar ja ens ha fet prou mal.

1131. Ai Josep Lluis, encara no te n'adones que tant tu com el Mas heu de fotre al camp. Ja n'hi ha prou d'ineptes. Heu tingut mooolts anys i mireu com estem. Hem d'esperar fins el 2014?

1130. Una llàstima que un "verb" tan enlluernador serveixi per fer tot el contrari del que va prometre. Ha donat tot el poder als espanyols dins Catalunya i això és molt difícil de perdonar i digerir. I d'"esquerres" res de res. M'han arribat comentaris de gent que no sol exagerar, que per les seves estades a Barcelona té un apartament de 300€ DIARIS amb tota classe de serveis luxosos a càrrec dels contribuents. ¿Hospitals? ¿Quants n'han fet aquest govern? ¿I escoles? !barracons si!..Llogats. Una llàstima el seu sotmetiment al -PSC-PSOE. Si hagués fet una opció diferent, Esquerra hagués tingut més poder, més conselleries i segurament el seu treball per Catalunya forçant als nacionalistes a prendre decisions valentes hagués estat molt més eficaç. Ara estem dividits i sotmesos fins i tot per la guàrdia civil que se suposa no té competències a Catalunya i en Garzón que tampoc,i no tenen agalles ni per dir que son forces d'ocupació espanyoles, i que s'han de rebutjar formalment..

1129. No recordo haver mentit mai, en ma vida. I menteixo tant com cobro per defensar Catalunya.

1128. Al gran sapastre de la conya tripartita Fa trenta anys i un mes i un dia, que estripat d’americana, amb barba de vint setmanes i amb unes galtes de porc, envoltat de quatre "trepes" i de quatre morts de gana, arribava a Barcelona la corpenta d’en Carod. Escrivia "independència" amb la punta del seu llapis, mentre de nit, fora d'hores, conspirava amb Maragall, prometia referèndums, i estat lliure als casals d'avis, mentre pactava amb Espanya des del seu amagatall. S’agitava, remugava, renegava, flestomava, remenava, estossegava, convincent com només ell; tots els llonzes l’aplaudien i després Carod plegava, i endrapava, i endrapava i endrapava a Can Ravell. Els diners dels qui picaren van passar a la seva faixa, llepissosa de la salsa de calçotada estival; sospiraven per un crèdit d'en Narcís el de la caixa i els pobres "jerkies" panolis feien feina per un ral. Amb la gana que ell tenia, tot això li era misèria, no n´hi havia per tres "quartos", per tres "quartos" d’aiguardent; Puigcercossos i Ridaos van pensar una cosa sèria, i amb l'ajut d'en Portabella, van entrar a l’Ajuntament. Als "sociolistos" hispànics s’arraparen com llagostes, per més hòsties que reberen, tot li era poc a en Carod; treien suc dels periodistes, manipulaven enquestes, de les nostres esperances, bé que se'n reien del tot. A la plaça de Sant Jaume s’esmunyien tot d’estranquis, de Madrid rebien ordres que complien fins als fons, i Ridaos i Puigcercossos, com si fossin saltimbanquis, es passaven Catalunya pel bell mig dels pantalons! Fa trenta anys d’aquestes gestes i d’aquestes immundicies, i després de robar teles, ràdios, diaris i més guanys el "Mans netes”, que aleshores emplenava les noticies, ara torna amb una gana que és impròpia dels seus anys. Dels qui abans només rebia insults, calumnies i castics, dels senyorets socialistes, ara en parla amb miraments; si d’un cas surt a la tele, calumniar no li fa fàstics, i s'ajunta amb els “sociates” per difamar als convergents. Amb la trista sociocracia, engipona martingales, Pepe Montilla l'empara, que per això té en Cuní. S'hi fa amic dels "ecopijos", s'acarnissa amb en "Sis ales" i gent de la seva corda, ara controla l'Avui. Com un vil mastegatatxes, del somnis d’abans claudica, i a la Diada de setembre, li va anar de frec a frec; república, independència, a ell tot això li rellisca, no li vagin pas amb orgues, que el que ell vol és el bistec. I ara, fills de Catalunya, contempleu aquest fardassa, refilant baixes calúmnies, empescant un nou engreix, i explicant als infeliços una bola que no passa, de la ma del fills d’Espanya disposat a pescar peix. Als catalans curts de vista, el seu bram crida i convoca, perquè vinguin com els gossos a llepar-li per un os. s'assegura delicades excel.lencies per la boca, i dormir en grans matalassos i tenir-ho tot d’arròs; se'ls en fot si a tots els plats de Catalunya hi ha merda que per ells la bossa sona i és per això que han vingut, que amb vi Ribera de Duero pescaran més d'una curda tan els fa la independència, l’ou com balla, i l’Estatut. Catalans: és tot un trepa! S’aprofita de la nyonya; estovat i panxaplena, ens insulta més que abans! No hi ha gota de decència, no hi ha gota de vergonya, ni tindrem dret a sentir-nos, dret a dir-nos catalans, si toleren les orelles el bramar d’aquest sapastre, i no rep damunt les anques una cossa de profit, que l’engegui, amb quatre molles i tres ossos de pollastre, a la palla miserable del recó que l’han parit!

1127. Carod no deixis la política.

1126. Ramon, avui cobraràs doble, has treballat molt, i has superat tots els mentiders del fòrum, segur que el pagador hi estarà satisfet.

1125. Ni cas al Botifler Carod. Sols fá de charlatan barato i res més. Com governant cero patatero.

1124. Estic d'acord amb tu, Oriol. D'aquí un temps se li farà justicia, ha fet molt pel país i no pot ser que el seu propi partit se'l carregui així, li han fet com a en Pasqual Maragall,el que passa que és més jove i encara té el país en ment i no ho deixarà córrer així com així!Força, Carod!