174. Jo crec que Reagrupament si que es transversal, pero prenent com a eixos importants la independencia i la democracia d'alta qualitat, i deixant que els associats tinguin opinions diferents sobre altres coses que son menys importants. El que cal ara es que Reagrupament obtingui el maxim de vots per poder ser decisiu al proxim Parlament, despres ja pactarem amb CiU, ERC, i els que calguin per veure si aconseguim marcar un full de ruta realista cap a l'estat propi (sobretot amb l'ajuda cabdal de les consultes per la independencia). Pero per ara, el que sabem es que Reagrupament estara segur per aquesta feina, mentre que amb els altres no ho sabem. Els de ERC, possiblement els interessara mes fer el tripartit si sumen, i a CiU potser pactar amb el PP o PSC. Amb Reagrupament si que sabem quina sera la prioritat. I de culte a la personalitat, res de res, aixo es nomes la propaganda que fan els mitjans enemics. En Carles Mora segurament es millor lider que en Carretero. Si un lider es posa malalt, s'hi posara un altre i el moviment seguira exactament igual, perque de liders de la independencia n'hi ha molts, el qui no ho vegi es que te pa a l'ull.

173. Jo no vull una suposada transversalitat on hi caben espanyolistes duríssims com Duran o suposats sobiranistes com L. Tena, perquè la paella pel mànec de la federació la tenen els seus nacionalistes espanyols.......... Per cert, si us fixeu, el que aguanta aquest poti-poti (olla de grills) fatxaESP-indepeCat convergent, ¿us heu adonat del què és?...: Doncs una poltrona o mejadora per a cada u, i d'aquesta manera tots contents i a dintre de la Casa Gran........ Ni el Colom, ni el López Tena, ni el Guardans Cambó, ni el Josep M. Cullell, no hi perden diners (com hauria de ser essent amb la quota de militant en un partit normal). Estant a CiU... tenen ingressos......... Aquest (€€€) és el vincle que uneix tanta transversalitat entre suposades adversàries/antitètiques ideologies dins de CiU.

172. Quanta mala llet: qui és l'indocumentat que diu que el "tal Móra li aprovem una consulta que no volia" si la va promoure ell? Transversalitat n'hi ha a molts de llocs, però transversalitat independentista només a Reagrupament. Cal recordar que el partit local del tal Móra està associat amb ICV i que a la seva junta directiva actual hi ha tant ex-membres d'ERC com de CiU? Salut i deixeu de fer-vos palles e ki li kuá, mentre tu escrius i ho dones tot per inútil els reagrupats treballem per un futur lliure. Posa't les piles i treballa tu també.

171. Reagrupament ha fracassat pel que fa a la transversalitat predicada . Ara mateix, i es trist dir-ho, hi ha més transversalitat a CiU que no pas al reagrupament. El projecte CiU , ens agradi o no, és capaç d'aplegar gent tan distant com Duran i Lleida i López Tena . Però uns i altres configuren moviments que de transversals només en tenen el nom doncs estan tancats dins l'àrea d'influència de la partotitocràcia . És absurd bstir la casa gran del catalanisme , com pretèn CiU, excloent l'independentisme d'esquerres. És surrealista pretendre el reagrupament sobiranista esmicolant el moviment encara més, com fan els de Carretero ( rebotats d'Esquerra bàsicament ).. és delirant pretendre alliberar la nació sense comptar amb la força més votada pels catalans tot cercant aliats en les files de l'enemic com fa ERC.La plataforma transversal veritablement operativa seria aquella en la que hi figuressin des dels militants i simpatitzants de les cup's als col·lectius sobiranistes d'Unió demoicràtica de Catalunya. I CiU, és clar, i ERC, és clar, i el Reagrupament, és clar, i les dotzenes i dotzenes de plataformes, entitats, associacions, organitzacions, col·lectius sobiranistes presents arreu però testimonials pel que fa a una autèntica mobilització del gruix de la comunitat nacional. Reagrupament seria un bocí no pas el conjunt sencer. En això s'ha quedat en un bluff tot i que cal valorar aquesta feina de formiguetes, el missatge clarament sobiranista i de regeneració de la vida pública, i sobretot l'estratègia clara : no lluitar pas per formar part d'un govern sense atribucions significatives com el de la Generalita actual, sinó per assolir la independència a partir d'una majoria suficient aconseguida gràcies a deixar en suspens les diferències ideològiques i prioritzar l'allibermaent nacional . És a dir , més que una errada dels seus dirigents , la causa de l'escàs ressó de la crida del reagrupament caldria atribuir-la a l'estupefacció galopant del gruix del poble català, endormiscat amb l'autonomisme de CiU , el fals independentisme de ERC el mer testimonialisme de les cup's o l'abstenció crítica que es compta per centenars de milers d'electors que no eligeixen ningú perquè ningú els satisfà . Encara som a temps de dur a la pràctica les tesis del reagrupament però seria el gruix de la societat i no pas un grupuscle minoritari el protagonista de la gesta . Compte, amb el sectarisme i el culte a la personalitat, reagrupats !

170. Reagrupament ha fracassat pel que fa a la transversalitat predicada . Ara mateix, i es trist dir-ho, hi ha més transversalitat a CiU que no pas al reagrupament. El projecte CiU , ens agradi o no, és capaç d'aplegar gent tan distant com Duran i Lleida i López Tena . Però uns i altres configuren moviments que de transversals només en tenen el nom doncs estan tancats dins l'àrea d'influència de la partotitocràcia . És absurd bstir la casa gran del catalanisme , com pretèn CiU, excloent l'independentisme d'esquerres. És surrealista pretendre el reagrupament sobiranista esmicolant el moviment encara més, com fan els de Carretero ( rebotats d'Esquerra bàsicament ).. és delirant pretendre alliberar la nació sense comptar amb la força més votada pels catalans tot cercant aliats en les files de l'enemic com fa ERC.La plataforma transversal veritablement operativa seria aquella en la que hi figuressin des dels militants i simpatitzants de les cup's als col·lectius sobiranistes d'Unió demoicràtica de Catalunya. I CiU, és clar, i ERC, és clar, i el Reagrupament, és clar, i les dotzenes i dotzenes de plataformes, entitats, associacions, organitzacions, col·lectius sobiranistes presents arreu però testimonials pel que fa a una autèntica mobilització del gruix de la comunitat nacional. Reagrupament seria un bocí no pas el conjunt sencer. En això s'ha quedat en un bluff tot i que cal valorar aquesta feina de formiguetes, el missatge clarament sobiranista i de regeneració de la vida pública, i sobretot l'estratègia clara no pas formar part d'un govern sense atribucions significatives com el de la Generalita actual sinó per assolir la independència . És a dir , més que una errada dels seus dirigents , la causa de l'aparent davallada del reagrupament caldria atribuir-la a l'estupefacció galopant del gruix del poble català, endormiscat amb l'autonomisme de CiU , el fals independentisme de ERC el mer testimonialisme de les cup's o l'abstenció crítica que es compta per centenars de milers d'electors que no eligeixen ningú perquè ningú els satisfà .

169. Bon fitxatge. Endavant Reagrupament.

168. Reagrupament ha fracassat pel que fa a la gtransversalitat predicada . Ara mateix, i es trist dir-ho, hi ha més transversalitat a CiU que no pas al reagrupament. CiU , ensagradi o no, és capaç d'aplegar gent tan distant com Duran i Lleida i López Tena . Laplataforma transversal veritablement operativa seria aquella en la que hi figuressin des dels militants i simpatitzants de lescup's als col·lectius sobiranistes d?unió demoicràticade Catalunya. I CiU, és clar, i ERC, és clar, i el Reagrupament, és clar, les dotzenes i dotzenes de plataformes, entitats, associacions, organitzacions, col·lectius sobiranistes presents arreu però testimonialspel que fa a una autèntica mobilització del gruix de la comunitat independentista. Reagrupament seria un bocí no pas el conjunt sencer. En això s'ha quedat en un bluff tot i que cal valora aquesta feina de formiguetes, el missatge clarament sobiranista i de regeneració de la vida pública, i sobrett l'estatègia per assolir la independència . És a dir , més que una errada dels seus dirigents , la causa de l'aparent davallada caldria atribuirla a l'estupefacció galopant del gruix del poble català, endormiscat amb l'autonomisme de CiU , el fals independentisme de ERC el mer testionialise de les cup's o l'abstenció crítica.

167. A 159 i 163: Saps què diuen els estatuts del PSC? Doncs mireu, xiquets: "la lluita pel socialisme i la llibertat nacional de Catalunya són objectius inseparables del nostre projecte" (podeu comprovar-ho al seu web). Segons vosaltres, els del PSC també deuen ser independentistes. Però... a veure, a veure. Resulta que Convergència (i Unió, suposo, perquè hi està coalicionada), el PSC i Esquerra són independentistes, i resulta que tenen el 78'53% de l'actual representació al Parlament de Catalunya. Així doncs... Així doncs, res! Una colla d'autonomistes és el que són! Igual com la gent que els vota. Són gent que posa els interessos d'un partit polític per sobre els del propi país. Gent que no és capaç de ser sincera ni amb ella mateixa. Els partits polítics són mitjans per a aconseguir objectius, no finalitats en ells mateixos. I ja per acabar (que dir obvietats avorreix): si CiU, tenint la representació que té, és independentista, per què el senyor Carles Móra no ha contribuït a la construcció de la Casa gran del catalanisme? No tindria mig camí fet, tenint les eleccions a la comunitat autònoma de Catalunya guanyades, com diuen les enquestes? Si arriba el dia que Reagrupament proposa votar la proclamació de la independència (encara que no tingui ni una cinquena part de la representació) ja veureu com reaccionen els vostres estimats convergents. Espero veure-ho, sincerament. Espero veure el que ja hem vist durant 30 anys; el mateix de sempre; autonomisme i res més que autonomisme. I a pesar vostre (a pesar perquè, amb el vostre vot, contribuireu a l'autonomisme), visca Catalunya lliure!

166. Anem bé aquest Mora li aprovem una consulta que no volia i esdevé estrella involuntaria , i ara amb caretero tal para cual

165. Si en Carles Móra ho ha fet tan bé amb el referendum d'Arenys de Munt (per tant, per mi, és una persona amb gran crèdit i prestigi) i ara s'acosta a Reagrupament, això vol dir que Reagrupament és un referent a tenir molt en compte per la seva vàlua i per la seva manera de ser i de fer com a organització i col·lectiu de gent....... Com a admirador de Carles Móra, també m'acosto a Reagrupament i en tinc cada cop més una bona imatge.