Portaven tres setmanes a l'atur per culpa de la crisi i la mala gestió de l'empresa on treballaven. Fa una setmana que són empresaris, convertits en socis de la cooperativa de mecanitzats MEC 2010, a Sabadell. Els 14 treballadors que l'han constituït segueixen fent anar la mateixa màquina que havien utilitzat 23 anys a l'antiga empresa, que els va deixar al carrer. Han lluitat molt, explica el president, Paco Delgado, per aconseguir comprar tota la maquinària i el software –gràcies a la capitalització de l'atur– i continuar amb el mateix negoci.

Fins i tot amb els mateixos clients, a un preu més competitiu. “Tothom està molt il·lusionat”, explica l'impulsor de la iniciativa, i diu que tenen una “empresa potent” amb un volum de feina que els ha fet delegar treball a petits tallers satèl·lit. “No sabem com funciona exactament una empresa, prenem les decisions entre tots i sobre la marxa”, explica Delgado, “però ens està anant molt bé”. El nom que li han posat indica la seva idea de començar a funcionar al 2010, i finalment han engegat força abans. La crisi? Per Delgado, “si et mous i tens ganes, surts i parles, sí que veus que hi ha feina i que l'atur no és una opció”.

Cooperatives a Catalunya
Treballadors i empresaris troben en la fórmula cooperativa la manera de reflotar negocis que es ressenten de l'actual crisi econòmica. El número creixent de cooperatives creades a Catalunya el darrer any ho fa pal·les. Segons dades del departament de Treball de la Generalitat, des de gener a setembre d'enguany s'han constituït ja 87 noves cooperatives, mentre que en el mateix període del 2008 n'havien sorgit 78.

A Catalunya existeixen 5.185 cooperatives (segons dades del ministeri de Treball i Immigració a setembre del 2009), que vinculen 1 de cada 3 catalans de la població activa. La tendència in crescendo ha portat a la Generalitat a crear aquest juny un conjunt d'ajuts per la creació i la transformació d'empreses mercantils en cooperatives. Els casos més freqüents són els de treballadors que, no resignats a quedar-se sense feina, decideixen agafar les regnes de l’empresa per salvar-la en forma de cooperativa o crear-ne una nova amb els seus coneixements.

En aquesta línia, la Confederació de Cooperatives de Catalunya compta amb l'empresa Ara_coop com a eina especialitzada en crear i promoure les cooperatives a través de l'assessorament gratuït, la resolució de dubtes i l'ajuda en els tràmits als interessats. Miquel Miró, president de l'empresa i director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, afirma que la crisi ha despertat un major interès sobre les cooperatives i que el número de consultes ha pujat un 50% enguany, tot i el difícil panorama global pel finançament.

Realitat econòmica
L'estructura de les cooperatives permet adaptar-se fàcilment a les necessitats que van sorgint, així com capitalitzar l'atur, autogestionar-se i reduir riscos tot compartint la propietat. A banda, “mostra més possibilitats de creixement i supervivència que cap altra societat”, assegura Miquel Miró, i és per això que el pes relatiu de les cooperatives en l'ocupació presenta aquest segon trimestre d'enguany un 5% més que el corresponent al 2008.

Les dades el ministeri de Treball corroboren que el 80% de la ocupació en l’economia cooperativa té caràcter indefinit. “Tots els membres són propietaris i decideixen entre tots, assumint les conseqüències i fent més pinya que mai”, explica Miró, i “si la situació és crítica, lluitaran per mantenir-ho, ja sigui reduint salaris o buscant alternatives de negoci”.

Canvi de paradigma
“El fet diferencial és que la propietat i la gestió són compartides i els beneficis són igualitaris entre els socis”, apunta Miró. El fet de que algú que aporta el 50% del capital cobri el mateix que qui aporta un 10%, però, és un canvi de paradigma difícil d'acceptar.

A vegades l’antic propietari passa a unir-se a la nova cooperativa, com és el cas de Francisco Javier Jiménez qui, en els seus 20 anys com a empresari -ara en té 40- s'ha trobat per primer cop al mateix nivell que els seus treballadors, ara convertits en socis. La cooperativa es va formar aquest maig, quan Jiménez era a punt de posar en venta els solars i liquidar Cuin Factory, la seva petita empresa de mobles de cuina a Vilanova i la Geltrú, per culpa de la crisi. Ara cobra 900 euros mensuals igual que la resta dels cinc socis, com a mesura per reduir despeses “fins a nou avís”.

Jiménez ha observat un augment en la implicació dels treballadors i explica que personalment se sent més còmode, tranquil i content que mai. “No estic sol”, diu pensant en les nits que ha passat sense dormir. Sembla que són els antics empleats els que troben més difícil la nova situació, convertits de cop en “empresaris per accident”.

Diversitat d'iniciatives
La cooperativa, tanmateix, no és només una sortida viable a la crisi sinó que pot estar molt lligada a l'èxit. Aiguasol, una consultoria d'enginyeria especialitzada en l'energia solar tèrmica, es va formar com a cooperativa fa 10 anys perquè els és coherent amb el seu funcionament intern, d’assemblees i estructura horitzontal. Això els ha donat molt bon resultat i actualment és de les primeres consultories a Europa, amb 18 socis i 12 membres.

Marc Garcia, responsable de vendes d'Aiguasol, creu que la fórmula ha influït en l'evolució de l'empresa i està directament relacionada amb la motivació dels treballadors, que són el seu actiu més important. Respecte la presa de decisions explica que “cada persona és un vot”. I quan arriba algú nou a l'empresa se li dóna una responsabilitat que el porta “o bé a col·lapsar-se o bé a tirar del carro”, un altre motiu d'optimització. Com a tota cooperativa, a banda, el fet de ser-ne soci i posar diners en un projecte fa que els treballadors s'impliquin “per salvar els quartos”.

Per l'escola bressol Els Cargolets, a Palafrugell, el fet de constituir-se com a cooperativa ha evitat el  tancament per jubilació. La propietària, Margarida Isern, no es resignava a que la llar d'infants deixés 41 nens sense plaça i les seves 4 treballadores sense feina. Gràcies a la transformació, ara és sòcia participativa i l'escola ha començat el nou curs aquest setembre amb normalitat.

Cooperativisme social
Les cooperatives també tenen una vessant social, i és el que vol difondre  el projecte Sants Cooperatiu, engegat aquest gener conjuntament per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i La Ciutat Invisible  per promoure el cooperativisme a Sants mitjançant xerrades, passejades que descobreixen un extens passat cooperativista o una exposició que servirà també per exportar la proposta a altres barris i pobles.

Ivan Miró, soci de La Ciutat Invisible, explica que també volen reforçar el teixit cooperatiu entre les setanta cooperatives que hi ha a Sants per fer veure a la comunitat que “tenir cooperatives al barri és un valor afegit perquè no es deslocalitzaran, perquè no són precàries i ofereixen estabilitat”.

“La crisi és un moment interessant per a la creació de cooperatives perquè la gent s'adona que el mercat capitalista és molt precari, però a nivell econòmic és un moment difícil per a finançar”, opina Ivan Miró. Per ell, el més rellevant d'aquesta fórmula és que “permet recuperar el control del propi treball”. Si bé el sou de les cooperatives, petites i mitjanes empreses (amb una plantilla mitjana de 7,5 persones), acostuma a ser baix, Miró destaca que la forquilla salarial és igualitària o amb variacions molt petites, i que “el que no et dóna un salari molt alt t'ho dóna la dignitat i la satisfacció personal de tirar endavant el teu projecte”.