Una nació, al capdavall, és un poble que té consciència pròpia. I Catalunya en té. Això vol dir que ningú –cap entramat jurídic ni polític– no pot estar per damunt de les opcions que prengui, democràticament, aquest país. Menys encara quan aquesta decisió és popular i directa, mitjançant una consulta amb totes les garanties, que és el que es va produir el 18 de juny del 2006 amb el referèndum que va aprovar l’Estatut.

Per això els catalans, com a nació, no podem permetre que deu magistrats, amb greus problemes de legitimitat, imposin la seva voluntat sense contemplacions per sobre de la del poble. Menys encara quan ni tan sols la seva imparcialitat està garantida.

Exactament això és el que pensa l’AVUI. I per totes aquestes conviccions vam publicar, el passat 8 d’agost, un article del president Maragall titulat De BCN a Cat i l’Estatut. El text acabava amb una frase (“Si cal, passat l’estiu, tornarem al carrer”) que va engegar un corrent de simpatia profund i transversal que, indiscutiblement, és a l’arrel de l’editorial conjunt que ahir vam publicar la totalitat dels diaris catalans. Aquell article de Pasqual Maragall –ho deuen recordar els lectors– va ser el punt d’arrencada d’una espiral d’actituds i declaracions que han acabat generant els consensos actuals. En aquell moment, els presidents Barrera, Rigol, Pujol i Maragall van anunciar –com sempre a través d’aquest diari– que estaven disposats a encapçalar una gran manifestació unitària que va ser proposada, per aquelles mateixes dates, per Òmnium Cultural. Una convocatòria que, cal recordar-ho, encara és perfectament vigent.

Per això –i perquè recordem la nostra soledat inicial– saludem la iniciativa conjunta de la resta dels diaris que s’editen a Catalunya. Nosaltres vam començar el 1976 a lluitar per la plenitud nacional de Catalunya i aquest estiu, com no podia ser d’una altra manera, vam estar a primera línia defensant-la, quan no tothom preveia el perill que implicaria una sentència negativa del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Els mitjans de comunicació tenim una responsabilitat directa sobre la societat a la qual ens devem i és bo que els diaris catalans hagin actuat com a consciència col·lectiva. Però, les coses com són, un cop més (i en van molts en trenta-tres anys) l’AVUI ha estat qui ha hagut d’estirar dels mecanismes d’autodefensa d’aquesta dignitat de Catalunya que, per cert, es troba en totes i cadascuna de les pàgines d’aquest diari. Des de sempre.