L’erudit Ramon J. Pujades, especialista en cartografia portolana medieval, aporta noves dades al debat sobre la legitimitat de la bandera blavera. Ho fa en l’estudi que acompanya l’edició de la valuosa Carta Nàutica de Gabriel de Vallseca de 1439, propietat de la Biblioteca de Catalunya i conservada al Museu Marítim de Barcelona. Lumartis ha editat el facsímil d’aquesta peça cabdal del cartògraf més important de la primera meitat del segle XV i l’estudi annex.

En un dels apartats de l’estudi, Pujades aborda l’espinós afer del símbol del blaverisme, i ho fa per rebatre els arguments de Pau Viciano al llibre Barres i corones. La bandera de la ciutat de València (Afers). Creu que Viciano, a l’intentar negar “la credibilitat de l’extensa llista d’obres cartogràfiques que representen la bandera amb augment d’atzur carregat de corona d’or”, el que fa és caure “en el parany parat pel blaverisme contemporani”, que “atorga al blau un pretès valor diferencial que mai no li van donar els valencians de l’època foral”, els quals segons l’especialista quedarien astorats “si haguessen sabut que, sis-cents anys després, aquell augment blau intranscendent, introduït amb la funció exclusiva de fer més visible la corona, esdevindria el símbol al qual s’aferraria un sector de la població valenciana per marcar distàncies nacionals amb la resta dels territoris amb llengua, cultura i història comunes”.

Segons Pujades, “la senyera amb la franja blava no és una senyera diferent de la reial, sinó, senzillament, una senyera reial coronada”. És més, l’expert apunta que, “com explica el mateix acord del Consell [General de la ciutat de València], el decret que generalitzava l’ús de la corona [del 10 de març de 1377] no responia a la voluntat de marcar cap diferència secessionista. Com podia ser aquesta la intenció si, precisament, s’hi determinava l’abandonament de les armes privatives en forma de ciutat per a recuperar les armes reials comunes?”.

Pujades emmarca el canvi en la voluntat de la capital valenciana d’emfasitzar, superada la seva caiguda en desgràcia, la reconciliació amb el rei Pere el Cerimoniós, que se sentia “profundament agraït per la seva resistència heroica al setge dels castellans” i li atorgava “el timbre de la corona al seu escut”.