El cardenal Sistach creu que el debat sobre la llei de l'avortament apareix per distreure i no parlar de la crisi
L'arquebisbe afirma que el congrés es pot equivocar i que cal portar el debat al carrer
AVUI.cat
Ult. Act. 22/11/2009 13:15
L'arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach ha afirmat que l'avortament no és una qüestió de dretes o d'esquerres: "És la vida". El cardenal ha passat aquest diumenge per l'espai "L'entrevista" de Catalunya Informació.
L'arquebisbe ha recordat el manament "no mataràs" i ha demanat respecte per uns "éssers indefensos que no poden parlar". Tanmateix, ha considerat que més que donar voltes al fet de l'avortament o al nou projecte de llei el que fa falta és centrar el debat en les causes. Al seu parer, "l'educació sexual no es fa bé".
El cardenal té la impressió que el projecte de llei que es tramita a la cambra baixa pretén només despistar i distreure a la població sobre el que considera veritable problema de la societat actual, que és la crisi. En aquest sentit ha dit que el partit en el govern no portava en el seu programa electoral l'ampliació dels supòsits per avortar. "La gent que arriba a Càritas el que demana és feina. És el que preocupa".
L'arquebisbe ha qualificat de molt greu la nova llei atès que "reconeix l'avortament com un dret. No és això, ja que impedeix que es desenvolupi una vida humana". A més, considera que la discussió no ha de restar tancada al congrés, "que es pot equivocar", ni als partits, i pensa que s'ha de traslladar al carrer.
Pel cardenal, en el debat sobre l'avortament no s'ha d'oblidar el paper de la mare i el "trauma que pateix i que té tota la vida.
El PNB ha criticat recentment la desbasquització de l'Església basca. Preguntat al respecte sobre una situació similar a Catalunya, Martínez Sistach ha manifestat que no existeix aquest perill, i ha posat de manifest que tots els bisbes del país parlen la mateixa llengua, tot i indicar que "nosaltres som bilingües. És una realitat
Entrar. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-se. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: l'AVUI.cat adverteix que no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per això, cada comentari es publicarà sempre amb el nom i els cognoms de l'autor i amb la població de residència.
Per afegir comentaris a qualsevol informació és necessari que us doneu d'alta en el registre de l'AVUI.cat. No s'admetran insults ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones. L'AVUI.cat es reverva el dret de no publicar els que vulnerin aquesta norma.

49 opinions
49.
Proposo també que surti "al carrer" el debat sobre si cal que les institucions públiques, començant pels pressupostos generals de l'estat, contribueixin financerament a l'Església Catòlica o a qualsevol altra organització religiosa, incloent-hi les aportacions a càrrec públic destinades a conservar el patrimoni físic (esglésies, catedrals, obres d'art...) sense que això doni ara mateix drets de propietat a l'Estat, o els sous dels seus treballadors (des de capellans i bisbes fins a professors de religió). De pas, un altre debat que podríem "treure al carrer" seria el de la discriminació laboral contra els homosexuals i les dones dins l'organització catòlica, ja que ara mateix hi ha llocs de treball dins l'organització que els són vetats i prohibits per causa de la seva orientació sexual. Són només idees, com les del senyor bisbe.
48.
Quina barra té esta genterola! Porten segles manipulant la gent a la seua conveniència i encara volen donar lliçons d'ètica. Res, continuem endavant treballant per les persones y els més desvalguts, i l'església restarà enrere a la història, com un trist i fosc episodi feliçment superat.
47.
46.Ricard, en els meu temps d'això en dèiem tenir un tita fluixa. Tinc 79 anys i he viscut
la vida a tres continents.
46.
Tinc 3 filles i un fill de tres companyes diferents. Ara visc sol y estic a l'atur. No em demanen diners i els meus pares ajuden a pagar algunes quantitats de les escoles i llibres. Excepte el tercer, no els vam anar a buscar, no volíem pas tenir-los. No em vull casar fins que sigui vell i necessiti una dona que em cuidi. M'he despullat explicant-vos a tots el meu pensament íntim. Sóc universitari, malgrat em faltin dos cursos per acabar Econòmiques.
45.
Sóc comadrona des de fa 47 anys i us puc assegurar que he vist drames humans terribles, i que cada cas és diferent. El fet del part pot ser meravellós i produir felicitat, però també, en determinades situacions, el començament d'una existència vitalíciament desgraciada.
44.
A 43: Estic d'acord plenament. Jo diria que correcció, educació i respecte són pressupòsits indispensables. Qualitats no massa esteses en el món dels mitjans, especialment els audiovisuals.
S'empobreix el llenguatge, el fons i la forma.
43.
42 si, absolutament d'acord, pero jo voldria afeigir, sensa insults ni menyspreus. Per lo de l'argumentacio, no es lo mateix. No es pot ser massa exigent. Pero amb educacio, que no costa res.
42.
Felicito a l'AVUI per permetre l'exercici de la lliure expressió. És un model de mitjà de comunicació que haurien de seguir determinades
publicacions que semblen del temps pre-Fraga, quan la censura era prèvia a la publicació. En Fraga va ser un avançat, als anys 60, amb l'anomenada llei de premsa. Es deia "con Fraga, hasta la braga". Però l'Avui és el model ideal del que ha d'ésser una publicació escrita que reculli totes les opinions. Gràcies.
41.
No barregem la follamenta amb la política. Ni amb la religió.
40.
Hi ha fills i filles que se la saben més llarga que els seus pares. Avui, els pares no maduren com els fills, ni saben el que fan aquestos, o no volen saber-ho. Els volen veure sempre nens petits i no ho són: molts follen pels descosits i amb diverses parelles, anant bé, succesivament.