Al món hi ha 1.600 milions d’internautes, amb una taxa de penetració del 23%. Als EUA, aquesta taxa és del 74% i a Espanya, del 70%. A Europa hi ha 390 milions d’internautes. A hores d’ara, en el món cultural ja ningú no es pot permetre obviar un potencial com aquest. Els museus i centres d’art s’han abocat al món virtual, que els dóna una segona vida i els atrau nous públics.

Una primera dada: el juny del 2009, les pàgines a internet amb la paraula museum superaven els 1.000 milions. En els 100 milions de blogs existents al món (el 49% als EUA, el 27% a Europa, el 13% a Àsia i el 7% a Sud-amèrica), les entrades relacionades amb la paraula museum pujaven a 600.000 i amb art gallery, a 200.000.

Però quins són els llocs web de museus més ben situats del món a la xarxa? Els dels Estats Units i els del Regne Unit dominen clarament les primeres posicions d’un rànquing on la institució de l’Estat espanyol més ben classificada és el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), en el lloc vintè, just per davant del Museu del Prado, que és al vint-i-unè. Per tant, el CCCB està molt per damunt del que li correspondria per pressupost, públic i col·lecció (de fet, no en té, de col·lecció).

El CCCB està especialment ben col·locat pel que fa al nombre de pàgines indexades a Google (15è lloc) i a l’ús d’imatges de la seva web a la xarxa (17è lloc). En la classificació de presència als blogs ocupa el lloc 21 i en les xarxes socials, el 36. El Prado el supera en imatges (11), xarxa social (27 ) i blogs (17), però està molt enrere en pàgines indexades (34).

22 museus de l’Estat
Seguint amb els museus de l’Estat, la Fundació March se situa en la posició 32, el Museu Thyssen en el 33 (la seva web específica d’educació apareix en el lloc 69), el Guggenheim de Bilbao en el 34, el Museu d’Art Contemporani de Castella i Lleó és el 37, el Reina Sofia el 41 i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona el 47. Dels 50 cap avall hi ha el Museu Nacional d’Art de Catalunya (51), la Fundació Miró (52), el Centre Gallec d’Art Contemporani (55), l’Artium basc (56), el Centre Andalús d’Art Contemporani (62), l’IVAM (65), la Fundació Tàpies (66), el Museu Picasso de Màlaga (73), el Museu de Bilbao (80), el Picasso de Barcelona (83), el Centre d’Arte Atlàntic de Gran Canària i el Museu Patio Herreriano de Valladolid (empatats al 84), el Museo Esteban Vicente de Segòvia (91). O sigui, que de tot l’Estat hi ha 22 webs d’institucions entre les 100 primeres del món, de les quals 6 són catalanes i una valenciana.

Pel que fa a la resta del món, sorprèn la mala classificació de les webs de centres italians com els Museus Vaticans (45) o els Uffizi (82), o que el Picasso de París (77) estigui molt per sota del de Màlaga. Els francesos en conjunt es veuen relegats pels anglosaxons, de manera que el primer gal és Orsay (9), mentre el Louvre s’ha de conformar amb el 14, un lloc per sota del British Museum, i el Pompidou amb el 25.

L’estudi, que du l’aval de la Fundació Col·lecció Thyssen-Bornemisza, el firma Javier Espadas. El treball ha consistit en l’anàlisi de factors molt diversos, com ara el nombre de pàgines dels buscadors, el nombre de fitxers pdf, les webs amb més imatges, els llocs més coneguts o referenciats a internet, les marques més apreciades a la xarxa, els llocs web més importants segons Google, el web sobre el qual més s’escriu als blogs, als microblogs o al Youtube, el que més cops ha estat guardat com a favorit dels usuaris, el que té més anotacions dels usuaris i un llarg etcètera d’ítems. L’estudi s’ha fet entre maig i juny del 2009.