Aneu per pobles, viles i ciutats i a tots els bars trobareu El Punt. Aquest diari va néixer fa mil anys, a Girona, per reflectir el món que existeix més enllà de Barcelona. En aquell moment, i pel mateix motiu, s’estaven renovant les capçaleres tradicionals i n’apareixien de noves per recollir inquietuds i lluites populars, que a cada comarca eren diferents. L’èxit va ser impressionant. La veu pròpia. El Punt es va imposar sobre els altres models perquè tenia més periodisme: opinió de qualitat, la lectura pausada de Presència, redaccions joves i deslocalitzades, nas i criteri. No és casual que a Barcelona visquin al Raval, que comparteixin casa amb un fenomen com Vilaweb i que ara celebrin núpcies amb l’AVUI. Una de les grans notícies de la temporada, i en portem unes quantes.

Gran notícia perquè, per una feliç confluència dels astres, han fet eclosió a la societat catalana tres debats indispensables, que acaben sent el mateix debat. Em refereixo al sobiranisme, al debat sobre la identitat –què coi és ser català?– i al debat sobre la relació entre ciutadans i polítics, que va més lluny d’una llei electoral feta a corre-cuita, tot i que també passa per aquesta llei que ha de repartir el poder entre els partits i els electors. Aquests tres debats es produeixen, al carrer, en català i és natural que s’hagin de llegir i pensar en català; no pas en català traduït. Els lectors de l’AVUI saben de què parlo perquè la reflexió és un dels eixos bàsics d’aquestes planes.

La construcció del país, i el futur, passa per la consolidació d’un espai d’informació que no estigui ¿manipulat? Poseu-hi el mot que vulgueu. La llibertat necessita grans dosis d’informació neta, densa i honesta. I avui el tema és, precisament, la llibertat. Gràcies, Punt.