L’Ajuntament de Barcelona construeix pisos socials en els terrenys de les antigues casernes de Sant Andreu / Miquel Anglarill
Habitatge social per necessitat
Augmenten els pisos buits de promoció pública pels llargs processos d’adjudicació i la falta d’hipoteques
L Nicolás / C. Palomar
Ult. Act. 29/11/2009 02:23
En l’actual context de crisi econòmica en què la construcció d’habitatges de promoció privada s’ha alentit; l’oferta de vivenda pública, en canvi, augmenta. No obstant, el llarg procés d’assignació d’aquests pisos juntament amb les dificultats dels adjudicataris per aconseguir una hipoteca, s’ha traduït en un nombre important d’habitatges buits. En el cas dels construïts per Adigsa (promotora de la Generalitat), se xifren en 2.513 pisos.
La major part d’aquests habitatges (1.712) estan en procés d’adjudicació, mentre que 640 estan pendents d’entrega al propietari i 161 més formen part de la reserva per a casos d’emergència, segons el departament de Medi Ambient i Habitatge. L’existència d’aquestes vivendes buides també propicia l’ocupació il·legal, que actualment es xifra en 73 pisos, la majoria aixecats a la demarcació de Barcelona. “Són situacions habituals amb les quals ens hem trobat sempre, potser ara hi ha més casos”, expliquen des del departament. Un fenomen que no és nou però sí incipient i que es podria agreujar amb la crisi.
Així, al llarg procés d’adjudicació d’un pis públic se suma que si aquest ha estat ocupat il·legalment, l’administració ha d’interposar una demanda que té un temps aproximat de resolució d’uns deu mesos. Per això, el missatge que es vol transmetre és que “l’administració disposa de mesures per facilitar l’accés a l’habitatge dels col·lectius més vulnerables”.
Des del departament, també lamenten que molts dels processos d’adjudicació de pisos s’hagin endarrerit “per les restriccions de finançament de les entitats financeres”. Fins i tot, en alguns casos, Adigsa s’ha vist obligada a modificar els preus de venda o canviar l’opció originària de compra a lloguer.
En el cas de Barcelona, el Patronat Municipal de l’Habitatge xifra en setze els pisos ocupats il·legalment a la ciutat, majoritàriament per famílies desestructurades i concentrats a Ciutat Vella i Sant Andreu. Tots estan en mans del jutge. Tanmateix, el delegat d’habitatge de l’Ajuntament, Antoni Sorolla, considera el fenomen un “fet aïllat”, ja que la xifra suposa només un 3% del parc total d’habitatge públic que gestiona el Patronat.
Desocupació exprés
El procediment habitual per desallotjar aquests inquilins és enviar la Guàrdia Urbana si l’ocupació no supera les 24 hores. En cas contrari, s’inicia un procés judicial que dura entre set mesos i un any i mig. Al marge de les responsabilitats civils, els ocupants il·legals són penalitzats si després volen acollir-se a alguna promoció pública.
Pel que fa als pisos buits, el patronat en té censats 177. D’aquests, 133 corresponen a habitatges per a joves, una xifra que supera les previsions habituals i que té a veure amb la demora de quatre mesos que ha suposat la posada en marxa del nou registre i amb l’acumulació de venciments de contractes en complir-se el termini de cinc anys establert. També hi ha penalització en el cas de renunciar dos cops a un pis: en cinc anys no es pot apuntar al registre.
Entrar. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-se. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: l'AVUI.cat adverteix que no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per això, cada comentari es publicarà sempre amb el nom i els cognoms de l'autor i amb la població de residència.
Per afegir comentaris a qualsevol informació és necessari que us doneu d'alta en el registre de l'AVUI.cat. No s'admetran insults ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones. L'AVUI.cat es reverva el dret de no publicar els que vulnerin aquesta norma.

2 opinions
02.
Com sempre, desordre burocràtic, manca de finançament, okupes per tot arreu, inoperància política i judicial, brètols paràsits, i els que callen es fan fotre. Com sempre.