Avui en dia la paraula Kalàixnikov, i l’arma a què dona nom, és un dels símbols no oficials de Rússia, i a l’estranger és tan coneguda com ho puguin ser la Plaça Roja, el Kremlin o el vodka. El general rus Mikhaïl Kalàixnikov, que ahir va complir 90 anys, poc es pensava que el croquis d’una nova arma de foc automàtica que va començar a dibuixar el 1942, mentre es recuperava en un hospital de les ferides que va patir en un combat contra l’exèrcit de Hitler durant la Segona Guerra Mundial, es convertiria en l’arma més utilitzada al món, el fusell AK47 (Avtomat Kalàixnikov).

L’inventor del fusell Kalàixnikov, que seria registrat oficialment el 1947, va celebrar ahir el norantè aniversari amb tots els honors al Kremlin amb el president rus, Dmitri Medviédiev, que el va condecorar amb l’estrella d’or d’Heroi de Rússia per haver aconseguit “convertir l’armament rus en una de les nostres millors marques nacionals”.

El fusell Kalàixnikov, que ha entrat a formar part del Llibre Guinness dels Rècords com l’arma més utilitzada al món, és un invent del segle XX que ha tingut una gran importància, atès que l’AK47 o les seves variants formen part de les forces armades de molts països. Segons dades del Centre d’Informació de Defensa americà, actualment al món es fan servir més 100 milions dels diferents tipus Kalàixnikov, és a dir un per cada 60 habitants del planeta.

Kalàixnikov, que va néixer a la regió de l’Altai en un família humil víctima dels processos de Stalin contra els kulaks (pagesos propietaris), va confessar fa uns anys que els nazis tenien la culpa del seu invent perquè ell es volia “dedicar a fer maquinària per a les feines agrícoles, per fer més fàcil el treball dels camperols” però la Segona Guerra Mundial el va fer canviar d’opinió.

Per l’inventor del fusell d’assalt AK47, a qui constructors que l’envejaven els primers anys el titllaven d’enemic del poble pel seu origen kulak, els actes commemoratius “han de servir per impulsar el desenvolupament” del sector armamentístic i per “inculcar el patriotisme als joves, que han d’entendre que el més important en aquesta vida no són els valors materials, sinó el servei a la pàtria i al poble”.

A Kalàixnikov li sembla que “ha viscut molt però que encara ha fet poc”, però els 90 anys que té no representen cap impediment perquè continuï al peu del canó i encara treballa a Ijmaix, l’empresa metal·lúrgica d’Ijevsk que fabrica entre altres armes diferents models de fusells d’assalt i també metralladores de tercera generació destinats a l’exportació.

Amb el temps, el fusell Kalàixnikov s’ha convertit en un símbol dels emblemes d’alguns països, com la bandera actual de Moçambic o l’escut antic de Burkina Faso, perquè hi representa el paper que va jugar aquesta arma en la consecució de la independència.