La gestió de l'alcalde sobre el cas Pretòria tensa el ple de Llavaneres
L'oposició va retreure a l'alcalde, Bernat Graupera, que no els hagi informat sobre la investigació oberta al municipi en el marc del cas Pretòria i que no els hagi reunit per consensuar una posició institucional unànime
ACN
Ult. Act. 03/11/2009 14:51
El ple de l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) va viure ahir situacions tenses entre l'equip de govern de CiU, que està en minoria des de fa uns mesos, i els regidors del PP, ERC, PSC, Gent de Llavaneres (GLL) i SOS Llavaneres. L'oposició va retreure a l'alcalde, Bernat Graupera, que no els hagi informat sobre la investigació oberta al municipi en el marc del cas Pretòria i que no els hagi reunit per consensuar una posició institucional unànime.
"Està famèlic de protagonisme", ha etzibat Joan Rubal des de GLL. Durant el plenari també es va insinuar la presumpta vinculació professional de Genís Carbó, un dels homes que van cobrar una comissió en l'operació Niesma, amb el grup municipal de CiU.
Els regidors de l'oposició de Llavaneres van recordar a l'alcalde, Bernat Graupera, que l'arquitecte Genís Carbó, un dels que van cobrar comissions en l'operació Niesma, que investiga l'Audiència Nacional, va ser durant el mandat passat en reunions sobre el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de la mà de CiU i, més concretament, de la mà de l'actual alcalde.
Fins i tot, segons ha apuntat el regidor i portaveu de SOS Llavaneres, Josep Ruiz, Carbó va donar suport a Graupera quan aquest va anunciar en campanya electoral, l'any 2007, que Urbanisme havia trobat irregularitats en el POUM que impulsaven el PP i el PSC. Un pla general que dóna aixopluc als convenis urbanístics signats durant l'anterior mandat i que ara són investigats.
L'alcalde no només no ha volgut donar explicacions, sinó que ha negat qualsevol tipus de vinculació professional amb aquest arquitecte. "L'oposició està utilitzant el cas Pretòria per anar contra el govern, però no hi tenim res a veure. La seva actitud és desproporcionada", ha comentat l'alcalde en acabar el plenari.
Carbó va ser cap de Planificació Territorial de la Generalitat entre 1996 i 2004 i regidor de CiU a Mataró entre 1995 i 2003. A més, durat el mandat municipal 2003-2007 va estar vinculat amb un presumpte cas de corrupció urbanística, quan va treballar per l'Ajuntament d'Arenys de Mar. El regidor d'Urbanisme del moment, Lluís Blanchar, va portar, sense èxit, el cas als jutjats.
"No hem estat informats"
El debat sobre el cas Pretòria en el ple de l'Ajuntament de Llavaneres no només es va centrar en la figura de Genís Carbó, sinó que també va servir per atacar l'equip de govern i retreure-li la seva poca capacitat de diàleg amb els grups de l'oposició. El sentiment unànime és de no haver estat informats degudament sobre la investigació, tal com ha afirmat la portaveu socialista Carmen Bastida.
En aquest mateix sentit es va pronunciar la portaveu del PP en aquest ple, Susanna Clericci (l'exalcalde i cap de llista del partit, Víctor Ros, s'ha absentat), que assegura que l'alcalde no ha estat "sensible" en aquest assumpte i que ha preferit "fer declaracions als mitjans de comunicació", en lloc de reunir l'oposició per fer una declaració institucional conjunta de tot el consistori.
Sobre la relació de Graupera amb la premsa també ha estat molt crític el portaveu de GLL, Joan Rubal, que va acusar l'alcalde d'estar "famèlic de protagonisme". Segons Rubal, li ha mancat "serenitat i responsabilitat" vers la ciutadania i els treballadors de l'Ajuntament, que han viscut "trasbalsats" durant la darrera setmana per la vinculació del municipi amb la presumpta trama de corrupció.
POUM "sota sospita"
Com a conseqüència d'aquesta vinculació del municipi amb el cas Pretòria, ERC i SOS Llavaneres han fet un intent fallit per reelaborar el POUM, amb l'argument que l'actual document està "esquitxat" per la trama, segons ha manifestat el regidor republicà, Joan Mora. Llavaneres està "sota sospita", ha comentat Mora, i per això vol que s'aprovi un nou Pla General "net". ERC i SOS Llavaneres, però, s'han quedat sols en la votació i la moció no ha prosperat.
Entrar. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-se. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: l'AVUI.cat adverteix que no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per això, cada comentari es publicarà sempre amb el nom i els cognoms de l'autor i amb la població de residència.
Per afegir comentaris a qualsevol informació és necessari que us doneu d'alta en el registre de l'AVUI.cat. No s'admetran insults ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones. L'AVUI.cat es reverva el dret de no publicar els que vulnerin aquesta norma.

7 opinions
07.
Prenafeta Alavedra i Muñoz son tres xoriÇos.Tothom ho sabia.
05.
És el moment de demanar, si us plau, que els Ajuntaments deixin de ser ens públics i siguin societats anònimes. I que només paguin contribucions els qui vulguin els seus serveis. És l'única forma de lluitar contra la corrupció.
04.
I de les operacions de Montcada, on s'expropiaren Finques fins i tot a nom de persones privades, "de forma urgent", per exemple a nom el Sr. Antoni Jimènez i la Srta. Carme Bastida, actual regidora a Llavaneres, on fins i tot es van falsificar els Núm de DNI?
I les bestieses que s'han fet a llevant del municipi, i al final de la riera, destrossant el paisatge? I com pot CiU defensar un POUM que suposa la fi de Llavaneres com a Poble? Sr. Graupera, jo el vaig votar, però si no actua Ja anirem tots a fer cassolada. Suspengui el POUM faci-ho per Llavaneres!
03.
http://www.delaservitudemoderne.org/video-es.html#pelicula
02.
Vinga valents! Ara us toca de Braveheart! No us enfadeu amb el sr. Garzon per interrompre la vosta migdiada.
01.
Biografia personal
Vaig néixer a Santa Coloma de Gramenet el 15 de Juny de 1957. Estic casat i tinc dos fills. Tinc l'orgull de ser alcalde de Santa Coloma de Gramenet des de l'any 2002, quan Manuela de Madre va haver d'abandonar el càrrec per motius de salut. Tot i així, la meva vinculació amb l'Ajuntament ve d'anys endarrere, com regidor sense cartera des de la segona legislatura, a l'any 1983. El meu pare, Blas Muñoz, també va ser alcalde durant la transició ldemocràtica a la ciutat. He combinat la meva funció de regidor amb altres càrrecs, fonamentalment a la Diputació de Barcelona. Al 1983 vaig entrar com a diputat provincial. Al 1988 vaig ser Diputat adjunt a l'àrea de Cooperació la Diputació de Barcelona. El 3 de maig de 2004 vaig ser nomenat vicepresident primer de la mateixa corporació, càrrec que ocupo en l'actualitat. La meva dedicació a la vida pública no podria haver-se fet realitat si no fos per totes les persones que m'han recolzat, i gràcies, com no, a un partit potent i amb capacitat per fer realitat aquells que molts somiem: transformar el nostre entorn i oferir als ciutadans i ciutadanes millors condicions de vida. El meu pas pel socialisme es resumeix de la següent manera. Al 1974 vaig iniciar la meva activitat política com militant de la Federació Catalana del PSOE. Em van detenir 2 anys més tard pel meu activisme contra el règim franquista. Aquest fet va fer reafirmar-me en les meves conviccions de llibertat i democràcia en una societat oprimida per una horrible dictadura. Al 1981 vaig ser elegit primer secretari de la Federació V (Barcelonès Nord), càrrec que encara conservo i que em permet, a mi i als alcaldes de Badalona, Sant Adrià de Besós, Montgat i Tiana, iniciar projectes de gran envergadura que suposen un pas més en el desenvolupament de les nostres ciutats, enteses com una realitat complexa i dinàmica que necessita de polítiques conjuntes. Des de 1988, i fins al passat congrés vaig pertànyer a la comissió de control financer del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Ara, sóc membre del Comitè Federal del PSOE.