El setmanari esportiu i gratuït 'Gol', que s'edita a Madrid i Barcelona des de fa més de cinc anys, i que ha passat d'una tirada de 60.000 a 80.000 exemplars, ha apostat pel català en la seva edició a Catalunya. 'El canvi de llengua ha estat un encert', ha dit aquest vespre el president de 'Gol', Dalmau Codina, durant la presentació oficial del setmanari esportiu. A més, 'Gol' ampliarà la seva difusió amb la incorporació de les ciutats de Tarragona, Lleida i Girona. Codina ha destacat també que aquesta és la principal publicació esportiva a Catalunya per 'la seva proximitat i per la seva tirada'.

Segons el president de 'Gol', la nova orientació ha estat un encert perquè han guanyat en 'complicitat i proximitat amb el lector'. Per Codina ha estat molt important intentar fer un diari esportiu de referència en català, i ha afegit que ell creia que 'valia la pena fer l'aposta de la migració del castellà al català'. A més, Codina s'ha mostrat optimista pel que fa a les publicacions en paper davant d'aquells que auguren la seva mort enfront dels portals digitals. 'Jo confio en el paper i crec que sobreviurà a una mort anunciada', ha puntualitzat. El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, ha considerat que l'escala de valors d'aquesta societat havia canviat radicalment i que continuaria canviant. Dins d'aquest context, ha mencionat que l'esport a Catalunya havia estat una forma d'integració i d'implicació de molts sectors de la població. Per Benach, els mitjans de comunicació tenen un paper molt important, i ha afegit que 'han de tenir un paper cada cop més rellevant dins del món que estem construint'. A l'acte ha assistit el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que ha destacat que a Catalunya moltes publicacions havien migrat del castellà al català. Segons Tresserras, la migració més important va ser la del diari 'La Publicitat', l'any 1920. 'Va migrar del castellà al català tot just en un moment en què s'havia produït un increment de l'escolarització en llengua catalana, encara molt precària, però ja n'hi havia', ha il·lustrat el conseller. Tresserras ha explicat que aquell creixement també va estar relacionat amb l'interès del públic lector per les publicacions satíriques.