L’editorial conjunt publicat ahir per 12 diaris catalans va assolir el doble objectiu buscat: provocar un terratrèmol polític i social a Catalunya que obligui la classe política a buscar una resposta a la crisi originada pel Tribunal Constitucional (TC), i fer entendre a la capital d’Espanya que el malestar català és general.

Conscients que a partir d’ara tenen el focus al damunt, els principals dirigents polítics del país van apressar-se a donar suport a la unitat expressada pels mitjans de comunicació. Els polítics saben que els periodistes, d’alguna manera, havien agafat per un dia una bandera que, per dret, els correspon a ells.

Així doncs, tots els partits catalans, excepte el PP i Ciutadans, van fer pinya amb l’editorial conjunt. El president de la Generalitat, José Montilla, va assegurar que el text és un fidel reflex “de l’àmplia unitat que hi ha a la societat catalana”. Alguns consellers del govern, com Antoni Castells i Montserrat Tura, van expressar-se en termes idèntics.

Mas demana una reunió
El líder de CiU, Artur Mas, també va fer-se seu l’editorial conjunt i va aprofitar per reiterar la seva petició que el president de la Generalitat convoqui els partits per articular una resposta conjunta. Els republicans, per boca del seu president Joan Puigcercós, van mostrar-se d’acord amb l’editorial però van fer una crida a anar més lluny. Al seu parer, el millor pla B dels catalans ha de ser un “vot massiu” a les consultes del 13-D.

Prudència a Madrid
La reacció política a Madrid, lògicament, va ser més matisada, tot i que amb algunes estridències previsibles. El govern espanyol no va mostrar cap signe d’alarma aparent, ni públic ni portes endins. El president José Luis Rodríguez Zapatero, fent gala del seu habitual tarannà, va limitar-se a dir que se l’havia llegit “amb molt d’interès” i que sentia “molt de respecte” pel contingut de l’editorial conjunt. Va deixar que fossin els seus ministres qui, amb bones paraules, fessin una enèsima crida a deixar treballar amb tranquil·litat l’alt tribunal.

Fins i tot Carme Chacón, que no surt mai de la formació per parlar de qüestions catalanes, va sentir-se interpel·lada i va acusar el PP d’haver presentat “un recurs polític contra Catalunya”.

Internament, fonts de la Moncloa van treure ferro a l’afer i van mostrar escassa inquietud davant la crida dels mitjans catalans. Extraoficialment, al govern espanyol no li semblava “cap extravagància” que els diaris catalans haguessin acordat un editorial conjunt.

L’altra cara de la moneda madrilenya va passar un pitjor dia. L’editorial conjunt va agafar el PP amb el pas canviat. La seva actitud recent, que buscava desmarcar-se del recurs contra l’Estatut per intentar assolir una certa normalitat al Principat, va obligar els populars a mesurar molt les seves paraules. Només alguns despistats matiners, com Esteban González Pons, es van precipitar amb sortides de to poc comprensibles. La resposta oficial, verbalitzada per Soraya Sáenz de Santamaría, va ser més hàbil i va consistir a obviar l’editorial i carregar els neulers a Zapatero per “irresponsable” per prometre coses als catalans que després no pot complir.