Manresa va fer ahir un pas endavant, almenys de consolació, per millorar les seves deficitàries infraestructures ferroviàries amb la presentació a càrrec de Política Territorial de l’estudi informatiu que servirà per implantar un innovador servei de tren-tramvia al Bages. El projecte, que combina la velocitat de ferrocarril en trams interurbans i la velocitat de tramvia en trams urbans, concreta una vella reivindicació local de transformar els prop de 25 quilòmetres de via existent dels ramals de mercaderies de la línia Llobregat-Anoia de Ferrocarrils entre Manresa, Súria i Sallent –les vies de les mines– en zona de transport per a viatgers. També està prevista la construcció de 9,4 quilòmetres de nous trams per donar serveis als tres nuclis urbans dels tres municipis principalment beneficiats, així com l’accés a Sant Joan de Vilatorrada i als polígons industrials.

El dèficit d’infraestructures ferroviàries al Bages té un llarg recorregut social, fins i tot des d’abans de la Guerra Civil. En el cas de la reutilització de les vies de les mines per a viatgers, fonts de la Plataforma d’Usuaris de Renfe i Rodalies van explicar ahir que el projecte s’ha anat endarrerint des dels governs de Jordi Pujol, quan Felip Puig era el conseller de Política Territorial i finalment el govern ha acabat executant com i quan ha pogut el que no ha fet l’Estat amb Renfe a la Catalunya interior. El tren-tramvia és, doncs, el primer pas d’un altre de més envergadura –la millora de la connexió amb Barcelona– que només el pla d’infraestructures 2015 del govern català esmenta però que depèn al cap i a la fi del ministeri de Foment. La reducció del temps de trajecte entre Barcelona i Manresa (al voltant d’una hora i quart inamobibles des de fa vora un segle) depèn del nou túnel de Montcada i Reixac que permetria escurçar deu minuts de temps i eliminar algunes de les tres parades que té el municipi del Vallès, que lògicament s’oposa al projecte.