306. 305.Ja fas be de dedicar-te al bingo si creus que amb explicacions tan ximples com las del article donarien resposta als problemes seriosos que tenim a Catalunya

305. El finançament de Catalunya parteix d'un fet cert, i d'un conjunt de mentides i interpretacions delirants. El fet cert és que Catalunya ha perdut renda ?per cápita? en relació a la majoria de Comunitats, i per descomptat en relació a la mitjana nacional , en concret i no deixa de tenir gràcia, Catalunya ha passat de ser la nombre un en renda ?per capita? en temps de Franco, al quart lloc a dia d'avui, amb un govern marxista-intervencionista. I en relació a la mitjana, de gairebé un 30 % més en els anys 60 s'ha passat a solament un 17 % més avui. Tal vegada per això la flor i nata empresarial catalana, ara majoritàriament nacionalista, era la més franquista del país. Però el que ni a polítics ni a empresaris catalans sembla preocupar-los és el per què d'aquesta desastre. Segons la misèria moral i la indecencia intel·lectual de marxistes, nacionalistes i separatistes, la culpa és del vampirismo de la resta d'Espanya, una col·lecció de vagues i chupópteros, particularment la Comunitat de Madrid, on com tot el món sap ningú li dóna un pal a l'aigua. És per aquesta raó, que en el Estatut, que converteix a Espanya en una colònia política i econòmica de Catalunya ? literalment en una colònia, la gent no té ni idea de la barbàrie del contingut del Estatut? en el seu Art 206 s'assenyala que l'aportació que es fixi per a Catalunya ho serà ?sempre que l'aportació no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenament de les rendes per capita entre CCAA?, perquè si per la incompetència, balafiament i corrupció provades de la Generalitat, Catalunya perdés renda relativa, llavors primer no donen un cèntim, i després, si encara així perdessin renda relativa , l'Estat està obligat a transferir-los la quantitat que sigui necessària del Fons de Compensació perquè no la perdi. És a dir, el dret exclusiu al saqueig d'Espanya. Addicionalment Montilla s'ha arrogado i Zapatero ha acceptat, el dret a ser ell i no el govern d'Espanya qui decideixi cuales són els serveis bàsics que han de ser finançats i cuales no. I la raó de la sinrazón de la suposada obligació de finançar a Catalunya, la troben en les balances fiscals, és a dir, en la diferència entre els ingressos tributaris que percep l'Estat dels ciutadans d'aquesta Comunitat, i la despesa i la inversió que l'Estat realitza en la mateixa. En tot el món civilitzat, les regions de major renda són les quals més aporten però en l'Espanya socialista no és així a pesar de garantir-lo la Constitució, doncs Zapatero que es fuma un puro amb l'Estat de Dret, ha decidit ignorar els Art 31 i 138, que li obliguen a exercir competències redistributives en el conjunt de l'Estat. CIU va exigir i Zapatero miserablement va acceptar, elaborar les balances fiscals, i aquestes són les xifres a nivell anual: Comunitats que més aporten 14.600 milions d'euros Madrid 11.143 milions d'euros Catalunya 3.358 milions d'euros València.. 2.383 milions d'euros Balears? Comunitats que més reben 5.420 milions d'euros Andalusia 2.838 milions d'euros Extremadura.. 1.678 milions d'euros Astúries?? 2.149 milions d'euros I sobre aquesta base, el govern marxista-intervencionista de Catalunya, i també CIU, amb una fatxenderia i una prepotència intolerables, plantegen una reivindicació de màxims, ? amb el mínim que ens conformarem és amb el Estatut ?, i si els sembla els donem també les claus de les nostres cases perquè es duguin el que desitgin. I amb la golfería habitual del govern això solament val per a Catalunya, doncs a Madrid per qui Zapatero experimenta un odi tan sòlid com profund, res de res, a València menys i a Balears dependrà de qui mani. I que diu el PP que no se li escolta?. Però ni tan sols aquest insult a la racionalitat, la solidaritat i la decència és tot, perquè aquests saquejadors ignoren deliberatament que al costat de les balances fiscals existeixen altres balances econòmiques infinitament més importants, perquè no solament reflecteixen transferències de diners, que també, reflecteixen ocupació, recaptació fiscal, el Estatut preveges que l'IVA dels productes fabricats a Catalunya i venuts en tota Espanya ho recaptin ells ? i sobretot captació d'estalvi d'altres regions per a finançar inversions a Catalunya. Però anem als fets, primer la balança comercial, és a dir, els béns i serveis que Catalunya ven a la resta de Comunitats i els quals compra. Aquí i per a començar, les empreses catalanes - i assec parlar d'elles com d'una mica diferenciat perquè no ho són, ho faig solament a l'efecte de demostrar l'irracional, el miserable i el delirant del plantejament dels polítics catalans que no dels ciutadans, dels quals menys d'un terç donaria el seu suport al estatut - realitzen mes de dos terços de les seves vendes i beneficis en la resta de Comunitats. A més, com assenyala el prestigiós professor Ghemawat d'Harvard-IESE, ?les regions espanyols comercian molt més entre si, que amb la resta del món, el nivell d'exportacions de Catalunya a Aragó, és el mateix que a tota França, el seu principal mercat exterior amb diferència?. I per a seguir, el superàvit català de la balança de béns amb la resta d'Espanya és de més de 24.000 milions d'euros, el doble del seu dèficit fiscal, i si afegim els serveis, particularment financers i energètics, la xifra és tres vegades superior. Però és que a més, i més transcendent si cap, a través del sistema de caixes catalanes, part de l'estalvi de l'Espanya subvencionada es transfereix a Catalunya, s'estima que per cada cent euros d'estalvi a Catalunya s'inverteixen 180 gràcies a aquest mecanisme. I que passaria llavors, si las Comunitats perjudicades exigissin la reducció del dèficit comercial, o pitjor , si com fa la Generalitat es realitzessin campanyes institucionals per a comprar productes de proximitat?, per a boicotejar la compra de productes no catalans; si se subvencionessin els productes locals en els supermercats en detriment dels d'altres Comunitats; o es fes l'equivalent a la crida perquè no s'utilitzi l'aeroport de Madrid- Barajas en les connexions transcontinentales. La resposta la hi deixo a D. Julio Alcaide, el nostre millor estadístic i un dels grans d'Europa, sense la resta del mercat espanyol , l'economia de Catalunya retrocediria 20 anys, o en altres paraules, la renda per capita de Catalunya cauria gairebé a la meitat.

304. bingo! una manera senzilla i directa de fer entendre a tothom que amb la independència acabariem amb la crisi ipso-facto!

303. bingo! una manera senzilla i directa de fer entendre a tothom que amb la independència acabariem amb la crisi ipso-facto!

302. bingo! una manera senzilla i directa de fer entendre a tothom que amb la independència acabariem amb la crisi ipso-facto!

301. Aquesta hipòtesi esta molt be per calentar la barretina i quin seria l´estalvi de no tenir tants diputats, assessors, estudis d´impacte, cotxes oficials, ambaixadors a Paris, etc. etc.?? Potser també seria interessant començar per casa no?

300. És normal que davant aquestes noticies tan entenedores surtin els estaquirots de torn que temen que això vagi en serio i faran les mil i una per desprestigiar el que convingui. Hem de ser valents i dir les veritats que amb les pels no s’hi juga. No cal patir per tenir un veí com Espanya, no serveix de gran cosa i quan no tingui a Cataluya, ja veurem com s’ho fa, perquè de treballadors, no en són gaire, beure si, beure el que vulguis i cantar... cantar també.

298. L'impost de successions està causant un prejudici inmens a Catalunya, ja que la deslocalització de gran fortunes i patrimonis va in crescendo, en benefici de València i altres comunitas. A final de comptes, el que es perd en altres impostos dobla aquests 900 milions.

297. Es l'hora de demanar la unitat per fer el pas defibitiu! La victoria del Barça escenifica el nostre triomf.