Llei electoral
Josep Rovira i Tarragó
Llicenciat en ciència política per la UAB
Un sistema més obert i en favor del territori
Ni el demagògic argument d’una persona un vot, primer; ni l’abstencionisme, ni l’allunyament entre representants i representats, després; ni els recents casos de corrupció, ara, semblen donar impuls a una mínima voluntat d’exercir l’autogovern i desencallar la possibilitat d’una llei electoral. En un moment en què s’exigeix al Tribunal Constitucional la no ingerència en l’autonomia pactada políticament en l’Estatut, sembla vergonyós que els mateixos que ho exigeixen siguin incapaços després de trenta anys d’exercir aquesta sobirania en un camp en què no és discutida per ningú: la regulació del règim electoral per escollir els representants del Parlament català.
Certament, l’aprovació d’una llei electoral mereix un ampli consens. Aquesta és una llei que ha de perdurar en el temps i no pot ser aprovada ni a favor ni en contra de ningú sinó per tots plegats. El departament de Governació i Administracions Públiques, mitjançant la comissió d’experts que va elaborar el famós informe per a una llei electoral de Catalunya, ha treballat en un model que pot apropar postures i que, a més a més, compleix amb el requisits d’augment de la proporcionalitat i manteniment de la representació proporcional, requisits exigits estatutàriament.
Cal no oblidar, però, que les fórmules per calcular la proporcionalitat dels sistemes electorals són múltiples. Cadascuna utilitza una anàlisi estadística diferent per saber en quin grau la distribució d’escons és proporcional respecte als vots de les candidatures. Cadascuna tradueix un índex de proporcionalitat del sistema però també cadascun dels sistemes d’elecció que s’utilitzin (Hondt, Sainte-Lague, Niemeyer…) pot influir en el resultat final de l’índex. És a dir, el somni de trobar el mètode electoral ideal és impossible.
No obstant això, qualsevol sistema ha de combinar, d’acord amb la majoria de manuals i criteris acadèmics, dos criteris bàsics: la població i el territori. Aquest últim és especialment rellevant a Catalunya per diversos motius, entre els quals, la distribució demogràfica de la població a la nostra nació. La concentració de població en una àrea reduïda i el despoblament d’altres zones de la geografia catalana aconsellen introduir elements de ponderació territorial.
La majoria de sistemes de càlcul europeus tenen en compte aquest element, òbviament sota uns paràmetres que no introdueixin una distorsió de la representació de tant abast que, com a conseqüència, puguin posar en qüestió la legitimació de tot el sistema davant de sectors de l’opinió que poden considerar-se excessivament perjudicats.
A Catalunya l’actual sistema electoral establert transitòriament a l’Estatut assoleix un 97% de proporcionalitat, un índex molt satisfactori i elevat. Tot i així, sempre s’han escoltat veus que demanen una major proporcionalitat del sistema català advocant per una circumscripció única en tot el territori català sota el demagògic lema de la igualtat de vot. Aquest mateix argument de la proporcionalitat, utilitzat per alguns, desapareix quan es fa referència a les barreres legals de percentatge de vots vàlids emesos en els comicis electorals. D’igual manera que tots acceptem elements correctors en benefici de la governabilitat per facilitar majories com una barrera legal per poder entrar en el repartiment dels escons del 3% dels vots vàlids emesos, s’ha d’admetre també elements correctors a la proporcionalitat. I més, en el cas de Catalunya, un país molt descompensat demogràficament, on la concentració de població aconsella introduir elements de ponderació territorial.
No enganyem els ciutadans. Ningú perd les eleccions per culpa d’una llei electoral; en tot cas, serà perquè no tothom ni a tot arreu l’ha votat. Com tampoc ningú perdrà o guanyarà les eleccions per la mínima modificació d’unes regles. És cert que ara tothom sap com aquestes regles reparteixen el joc i que en ser modificades provoquen canvis. I això és el que els partits volen valorar abans de jugar. Però arribats a aquest punt també cal ser sincers i transparents.
Qualsevol proposta nova de sistema electoral provocarà canvis: en les circumscripcions, en la distribució d’escons per circumscripcions, en la forma de vot, etc. En conseqüència, si hi ha algú no disposat a entendre això, millor que no es reclami una llei electoral perquè el debat pot estar damunt la taula de manera eterna.
Entrar. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-se. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: l'AVUI.cat adverteix que no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per això, cada comentari es publicarà sempre amb el nom i els cognoms de l'autor i amb la població de residència.
Per afegir comentaris a qualsevol informació és necessari que us doneu d'alta en el registre de l'AVUI.cat. No s'admetran insults ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones. L'AVUI.cat es reverva el dret de no publicar els que vulnerin aquesta norma.

18 opinions
18.
Hablando en plata.
La circunscripció que hauria d'enviar més parlamentaris a Barcelona es girona...seguida de lleida i tarragona ( amb una major participació de les terres de l'ebre).. i un diputat cada milió d'habitants per barcelona.
Aixins el que li agrada a aquest senyor,,, tindria majoria absoluta al parlament i catalunya seria independent.
Si es que molta xifra i molta fòrmula...però el que en realitat vol tothom es arrimar el ascua a la sardina
17.
En un pais tan descompensat com Catalunya, un 97% de proporcionalitat és a totes llums excessiva, cal donar més protagonisme al territori o l'area de Barcelona engollirá el Pais sencer.
16.
Tot el que no sigui el model electoral britànic, districtes electorals, és partitocràcia o sigui circunscripcions
15.
Primera volta: circumscripció única votant partit només. 3% per entrar. Aquí s´escull només els diputats que representaran cada formació política, sense específicar quins diputats seran.
Segona volta: llistes obertes. Els partits que han tret representació són obligats a presentar una llista amb 135 noms. Triem a favor de 10 noms i 1 de negatiu. No cal que siguin obligaròtiament deu vots, podem fer-ne sis, dos o un. Si el partit en qüestió només té 4 diputats, lògicament seran només quatre opcions. Entraran els que tinguin més vots, obviament.
14.
Tots a la Manifestació Contra la Corrupció i la Impunitat, i en Defensa dels Bens Públics, dissabte 21 nov a les 18h Pça St Jaume, Barcelona. Aixeca't del sofà, desengaxa't de la pantalla! Si nosaltres no empenyem, ells no belluguen.
13.
El 97% de proporcionalitat és una desproporció. Ho és, en un país on 3/4 parts de la població viuen en un reducte del territori, com una mena d'ectoplasma o Alien aferrat al cantó de fora de la nau espaial, que sobreviu a tot i creix rapidíssimament mentre els de dins s'ho miren amb pavor. L'àrea metropolitana té vida pròpia, lògica pròpia, i si no s'introdueixen mesures de contenció l'únic que passa és que devora el territori. La vida s'hi torna invivible i la població marxa, però no passa res perquè automàticament es renova amb gent nova vinguda els quatre racons de l'univers. Al final, tot gira al seu voltant, xucla quasi tots els recursos, i el territori es va decandint i marcint. El país no té una capital sinó que la capital té un país. Això no pot ser. Si al PSC i a ICV no els agrada que s'hi posin fulles. les fulles per cert, es troben fora de la Gran Barcelona, per tot el país. Que vagin a collir-les i que parin d'inventar excuses que l'únic que porten és la ruina de Catalunya. Perquè Catalunya és el seu territori abans que una megacircumscripció electoral amb obesitat mòrbida.
12.
Mentre les calculadores de CiU i PSC donguin resultats diferents, no s'hi posaran d'acord i no hi haurà llei electoral.
11.
Que t'ho creus que son capaços d'aprovar una llei electoral? jajajjajaja
10.
Aquesta opinió ha estat considerada inapropiada pels lectors i s'ha ocultat.
09.
A més de la casella al costat del nom per posar-hi la creu, hauria d'haver-hi un altra a l'altre costat per posar-hi la creu que resti per fotre'ls afore de la mama, els nazi comunistes franquistes hitlerians no s'han enterat que el mur de Berlín va caure per a tots, els ecomunistes tant corruptes jacobins anti catalans com sempre, si heretes un apartament de cent mil € pex., has de pagar un terc en impostos, si no el pots pagar l'has de malvendre per la qual cosa et carreguen un altre terç, amb la qual cosa el que et quede és menys dels impostos que pagar el teu pare apart el preu de l'apartament, aquesta és la manera de com el tristpartit ens espolia i roba de la manera més evident com a grans fills de la gran p...., el psoespoli trispartit i el seu ministeri de foment com a bons corruptes jacobins nazional socialistes continuen tractant a la ciutadania com a idiotes crònics, amagant l'ou de la serp destruint els Països Catalans de la Nació Catalana i resta de nacions europees desviant els recursos d'on són rendibles per a despilfarar-los en la mamadrilàndia dels burromamòcrates trepes meritoris de la revolució anti burgesa de la raça superior franquista hitleriana, ni han fet, ni fan ni faran, lo seu ja es vici avariciós compulsiu, gràcies viciosos sado masoques per continuar suïcidant-vos intercanviant-vos per les dolces, carinyoses, treballadores i econòmiques iber americanes que follen més que el gall de la passió, en fi, continueu-vos masturbant, bon jour.