L’endemà de tornar a deixar clar que no admetrà de cap manera que s’interfereixi en la feina del Tribunal Constitucional i d’afirmar desconèixer una data aproximada de quan sortirà la sentència de l’Estatut, José Luis Rodríguez Zapatero ahir va optar per rebaixar la tensió que pateix la classe política catalana situant la data de la resolució en un horitzó que permetrà menjar-se els torrons sense que abans s’hagin hagut d’empassar la indigesta sentència.

Ara, doncs, la resolució del TC ja no sembla imminent, segons apuntava ahir el president espanyol en unes declaracions a un grup de periodistes. Si més no, la Moncloa no l’espera abans de Nadal, malgrat que fa un temps que corria el rumor que al desembre l’Estatut ja se sabria, definitivament, de quin mal ha de morir. En tot cas, la seva previsió coincideix amb les que aquesta mateixa setmana tenia sobre la taula el PSC, que no espera sentència en els “propers dies ni setmanes”, s’apuntava.

Noves deliberacions
El tribunal, de fet, continuarà avui les deliberacions amb la incògnita de fins a on serà necessari retallar aspectes essencials del text perquè la presidenta de la institució, María Emilia Casas, pugui arrossegar voluntats suficients per a l’aprovació del quart esborrany que s’analitza. Les filtracions sorgides de les darreres sessions són les que precisament han desfermat la guerra de nervis. Sobretot perquè s’especula amb la possibilitat que a hores d’ara trontollin gairebé tots els pilars fonamentals: nació, símbols, llengua, bilateralitat...

Per l’actual minoria del TC, tot podria ser negociable si el resultat serveix per aconseguir una majoria suficient per firmar la sentència. I això implica que dos magistrats –un de progressista i un de conservador– es passin al bàndol del sí sempre que obtinguin garanties que el text es rebaixa.

Zapatero, en canvi, s’entossudeix a vendre la imatge contrària a la que es percep des de Catalunya, i és que el TC és una bassa d’oli i el debat acabarà amb un final feliç. Així, insistia a confiar en el “bon criteri” del tribunal, aventurant-se a fer pronòstics sobre el resultat d’una sentència que, segons ell, no laminarà ni símbols ni competències.

De fet, el cap de l’executiu central tornava a referir-se al finançament recordant que al principi alguns proclamaven que suposava la “fractura” d’Espanya i més tard, quan el debat va arribar al Congrés, va passar “sense pena ni glòria”. De fet, avui mateix es debatrà el finançament al Senat, on és previsible que prosperi algun dels vetos presentats per PP, CiU i BNG.

Per tot plegat, Zapatero reiterava la petició de calma als catalans i, fent broma, afirmava que davant la pressió actual va estar a punt de pronunciar la frase de “tranquil, Jordi, tranquil”, amb la qual el rei havia demanat calma a l’expresident Pujol el dia del cop d’Estat del 23-F.

Acatar i no deslegitimar
Qui sí que va tornar a insistir sobre l’obligació d’acatar i no deslegitimar el tribunal va ser el vicepresident tercer, Manuel Chaves, davant les advertències del portareu d’ERC, Joan Ridao, que plantarà cara a una eventual sentència “adversa”. Ridao va preguntar ahir a Chaves sobre la precària situació i la “manca d’autoritat” del tribunal que avalua el text català.